BARCELONA, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha defensat davant el Tribunal Constitucional que la inclusió en l'ordre del dia dels plens del 6 i 7 de setembre del 2017 de les lleis de desconnexió es va fer conforme al reglament i que no era necessari acudir al Consell de Garanties Estatutàries perquè es pronunciés sobre l'alteració d'aquest ordre del dia.
Ho ha fet en les al·legacions presentades al recurs d'empara que va registrar Cs sobre la decisió de la Mesa del Parlament, que llavors presidia Carme Forcadell, de no demanar un dictamen al Consell de Garanties sobre la conveniència de la pertorbació de l'ordre del dia per debatre la llei del referèndum i de la de transitorietat jurídica, per la qual cosa la Cambra demana al TC que desestimi el recurs.
En aquestes al·legacions, argumenta que el dictamen no era preceptiu en aplicació del reglament de la Cambra i que "no ha estat mai considerat un tràmit que formi part del nucli essencial" dels drets dels diputats.
"Aquest dret no està establert com a tal ni en el mateix reglament del Parlament de Catalunya, ni en l'Estatut, ni en la Constitució Espanyola ni tampoc, com seria lògic si existís, es veu reflectit en la jurisprudència" del TC sobre el dret de participació política.
Així mateix, la lletrada del Parlament Mercè Arderiu rebutja que Cs invoqui que no se'ls facilités la documentació en el termini preceptiu i esgrimeix que els grups parlamentaris tenien accés a les proposicions de llei 48 hores abans de la votació, com estableix el reglament.
JxSí i la CUP van demanar durant el ple dels dies 6 i 7 de setembre alterar l'ordre del dia invocant l'article 81.3 del reglament per introduir la llei del referèndum i la de transitorietat.
Cs va demanar a la Mesa del Parlament que sol·licités un dictamen sobre l'alteració al Consell de Garanties Estatutàries, en considerar que no procedia permetre'l a l'empara de l'article 81.3 del reglament, però l'òrgan rector de la Cambra el va denegar, per la qual cosa el grup taronja va presentar un recurs d'empara al TC.
