David Zorrakino - Europa Press
Afirma que és una declaració sense efectes jurídics que no provoca cap "infracció"
BARCELONA, 28 des. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha presentat aquest divendres davant del Tribunal Constitucional (TC) les seves al·legacions en defensa de la resolució que va aprovar la Cambra a l'octubre d'aquest any que advocava per l'abolició de la monarquia, que va ser impugnada pel Govern central.
Les al·legacions, signades pel lletrat major Joan Ridao i recollides per Europa Press, defensen que la resolució és una declaració sense efectes jurídics, per la qual cosa "no té cap potencialitat de provocar una infracció constitucional per manca de l'element de juridicitat necessari".
El Parlament demana a l'Alt Tribunal que el consideri personat en aquesta causa i sol·licita que dicti una sentència que declari "la plena constitucionalitat" de la iniciativa, que va ser aprovada amb els vots de JxCat, ERC, i els comuns --la CUP es va abstenir, i Cs, PP i PSC van votar en contra--.
El Parlament també recorda que el Consell d'Estat va emetre un dictamen en el qual desaconsellava al Govern espanyol impugnar la resolució, i en el qual s'afirmava: "El debat polític no està subjecte, en el nostre ordenament, a límits materials que impedeixin manifestar opinions contràries a la Constitució".
Ridao afegeix que el Consell d'Estat va concloure que la resolució sobre la monarquia es va limitar "a expressar un judici de valor freturós de força normativa o capacitat innovadora de l'ordenament", i no contenia cap instrucció o mandat.
GARANT PLURALISME
Així, afegeix que, si l'Estat vol ser defensor del pluralisme, ha de ser garant "no només de les opinions i idees considerades inofensives, sinó també d'aquelles que ofenen, xoquen o molesten a l'Estat o a una part de la població".
Les al·legacions del Parlament argumenten que resulta "inconcebible" que es pugui pensar que, amb una resolució com l'aprovada per la Cambra, s'estigui proposant una modificació de la forma política de l'Estat al marge de les lleis constitucionals.
A més, al·lega que el debat entre monarquia-república està present en la societat espanyola, i recorda que "hi ha hagut iniciatives polítiques com la convocatòria de referèndums informals en algunes universitats" en què es plantejava aquesta qüestió.
JURISPRUDÈNCIA D'ALTRES TRIBUNALS
El lletrat major també cita jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per concloure que "la llibertat d'expressió és més àmplia quan es tracta d'assumptes o personatges de projecció pública", i aquest és el cas de la resolució del Parlament, conclou.
A més, recull que el Tribunal Suprem dels Estats Units ha considerat legítims per exemple discursos de to amenaçador contra la vida del president d'aquest país, "per no estar dirigits a produir una imminent acció il·legal o no ser probable que la provoquin".
Ridao adverteix al Tribunal Constitucional que "una progressiva ampliació del control judicial sobre el poder polític comporta el risc de suplantar el poder dels representants del poble pel govern dels jutges".
RESOLUCIÓ AMB POLÈMICA
La resolució va ser una iniciativa dels comuns --uns dies abans n'havia fracassat una de JxCat sobre el mateix tema-- que reprovava i condemnava "el posicionament del Rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català", ja que considerava que va justificar les càrregues policials de l'1-O.
La mateixa iniciativa, aprovada l'11 d'octubre, reivindicava els valors republicans i apostava per "l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia".
