El pròxim ple abordarà també tres proposicions de llei sobre igualtat
BARCELONA, 11 juny (EUROPA PRESS) -
El Parlament debatrà al ple del 19 i 20 de juny una proposició de llei del PSC per reformar la Llei de Dret a l'Habitatge de manera que la Generalitat pugui forçar "expropiacions temporals" de pisos als bancs amb la finalitat d'evitar desnonaments, una iniciativa inspirada en el decret impulsat per la Junta d'Andalusia.
La proposta preveu expropiacions d'un màxim de tres anys i de la qual podrien ser objecte els bancs, les entitats financeres en general i les seves filials immobiliàries, cosa que, segons el PSC, serviria per combatre "l'emergència social" dels desnonaments.
Segons la proposta presentada pel PSC, l'expropiació forçosa no pot ser a particulars, i està pensada per "donar cobertura necessària d'habitatge a persones en circumstàncies especials d'emergència social".
Les famílies que es podrien beneficiar d'aquesta llei serien les que estiguin afectades per un procés de desnonament, que estiguin destinant més d'una tercera part dels seus ingressos al pagament de la hipoteca, i les que el conjunt dels ingressos familiars no superi tres vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), que són uns 1.600 euros.
Fa un mes el PSC ja va defensar davant del ple una altra iniciativa per modificar la Llei de Dret a l'Habitatge, en aquest cas perquè tornés a preveure la possibilitat d'imposar el "lloguer forçós" d'un habitatge, tal com preveia la norma del govern tripartit fins que el Govern de CiU va derogar aquest punt dins les 'lleis òmnibus' el 2011.
En aquest cas el Parlament ha rebutjat la moció per un estret marge de vots --63 'no' front a 61 'sí'--, convertint-se en una de les poques votacions de la legislatura en les quals CiU i ERC van votar dividits: els nacionalistes van votar en contra juntament al PP, i els republicans a favor al costat de PSC, ICV-EUiA, C's i CUP.
El pròxim ple debatrà també tres proposicions de llei --que s'uniran en un sol debat-- sobre igualtat: una presentada conjuntament per CiU i ERC i dues altres de PSC i ICV-EUiA.
Malgrat presentar-les per separat, socialistes i ecosocialistes defensaran una mateixa proposició sobre igualtat, ja que s'inspira a l'avantprojecte de Llei d'Igualtat que ha presentat l'últim govern tripartit però que no va arribar a aprovar.
Presumiblement, les tres proposicions de llei superaran l'admissió a tràmit al ple per fondre's en una sola llei d'igualtat a partir dels treballs en comissió parlamentària.
DESPRÉS DE LES CRÍTIQUES
El ple de la setmana que ve comptarà així amb el debat de fins a quatre proposicions de llei --comptant per separat les tres sobre igualtat--, una circumstància que arriba després de les crítiques contra CiU i ERC de la resta de grups per "bloquejar" les seves propostes.
Després de l'anterior reunió de la junta de portaveus --en què es va decidir que no anirien al ple proposicions de llei de l'oposició malgrat que duri només un dia i mig-- van refermar les crítiques de la resta de grups, que van acusar CiU i ERC de frenar les iniciatives dels altres.
De fet, en el que va de legislatura --i sense comptar el pròxim ple dels dies 19 i 20-- només s'han debatut cinc proposicions de llei, i han estat diversos els plens en els quals no apareixia cap proposició de l'oposició.
COMISSIÓ DEL 'FRACKING'
La junta de portaveus ha acordat també que el diputat de CiU Lluís Guinó sigui el president de la comissió d'estudi sobre el 'fracking', després que la creació s'aprovés per unanimitat el Parlament l'abril i s'hagi endarrerit per desacords sobre la presidència.
A la reunió d'aquest dimarts s'ha repetit també el debat sobre l'acusació contra 20 manifestants que van participar en el bloqueig a la Cambra el 15 de juny del 2011, i ICV-EUiA i CUP han reiterat la seva voluntat que el Parlament es retiri de la causa.
ERC ha traslladat els seus recels sobre que aquesta causa la porti l'Audiència Nacional i no la justícia ordinària, i ha reclamat que l'advocat que representa al Parlament en aquesta causa mediï per reduir la petició de penes de tres anys de presó sol·licitades inicialment.
