BARCELONA, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament complirà aquest dissabte el primer aniversari des que el 27 d'octubre del 2017 va declarar "la República catalana com un estat independent i sobirà", la qual cosa va desencadenar l'aplicació de l'article 155 que va intervenir l'autonomia de Catalunya.
Aquests 365 dies s'han caracteritzat pel descens de l'activitat parlamentària: en aquest període la Cambra ha aprovat cinc decrets llei i tres lleis; una d'elles, per impulsar la investidura de l'expresident Carles Puigdemont a distància, que va ser suspesa pel TC.
Aquesta activitat contrasta per exemple amb la que va haver-hi de l'octubre del 2016 a l'octubre del 2017: en aquell període la Cambra va aprovar 25 lleis, incloses la de pobresa habitacional i la del referèndum d'independència.
Aquest any la Cambra ha viscut tres fases de paràlisi: la primera del 27 d'octubre del 2017 al 17 de gener del 2018, des que la Cambra va ser dissolta pel 155 i es va tornar a constituir després de les eleccions catalanes del desembre.
La segona, del 30 de gener --l'intent fallit d'investir Puigdemont-- al 14 de maig, quan els partits independentistes van arribar a un acord per investir l'actual president de la Generalitat, Quim Torra.
I la tercera, del 18 de juliol al 2 d'octubre, període en què van sorgir les discrepàncies JxCat-ERC pels diputats suspesos pel Suprem, i que tots dos grups segueixen defensant posicions oposades.
QUATRE INVESTIDURES FALLIDES
El Parlament també ha viscut diverses situacions inèdites, com tenir escons buits perquè els diputats estan empresonats i la impossibilitat d'investir diversos candidats a president malgrat que existia la majoria independentista suficient per obtenir la confiança de la Cambra.
A Puigdemont se li va exigir tornar de Brussel·les per ser investit, la qual cosa no va fer davant el risc de ser detingut; a Jordi Sànchez el Suprem li va impedir sortir de la presó dues vegades; i a Jordi Turull el mateix tribunal el va empresonar entre la primera i la segona sessió d'investidura.
SENSE UNA MAJORIA CLARA
L'última controvèrsia ha sorgit perquè JxCat, ERC i la CUP han perdut la majoria independentista que tenien: 4 diputats de JxCat i un d'ERC no estan votant en els plens per la seva situació judicial.
Això vol dir que la Cambra ara mateix es divideix entre 65 diputats partidaris de la independència i 65 contraris: el reglament del Parlament fixa que, si les votacions acaben en empat, les iniciatives són rebutjades.
Davant d'aquest escenari de bloqueig, Torra s'enfronta al repte d'aprovar els Pressupostos de la Generalitat del 2019: per aconseguir-ho haurà de convèncer el grup dels comuns, l'únic de l'oposició que s'ha mostrat predisposat a negociar.
ES VA DECLARAR LA REPÚBLICA?
Una dels grans dubtes que sorgeixen un any després del 27-O és si el Parlament va arribar a declarar la República, i aquesta serà una de les qüestions que es planejarà en el judici als líders sobiranistes.
La República es va declarar a través d'una resolució, i aquest tipus d'iniciativa parlamentària es divideix en dues parts: una exposició de motius que no es vota i no té efectes, i una altra part dispositiva, que és la que es vota en el ple i sí té efectes.
Per blindar-se davant de futures accions judicials --que van acabar arribant igualment--, JxSí i la CUP van incloure la declaració de la República en la part que no es va votar, malgrat que van assegurar que l'havien proclamada.
A més, van voler donar solemnitat al moment, perquè el llavors diputat de JxSí Roger Torrent va demanar a la llavors presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, que llegís la declaració davant del ple; i Puigdemont no va demanar la paraula en cap moment del debat.
