BARCELONA 9 oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha acordat aquest dimecres continuar tramitant una proposta que es remetrà al Congrés perquè el coneixement del català sigui un requisit per als jutges, fiscals, secretaris judicials, notaris i registradors públics que treballen a Catalunya.
PP i C's han votat en contra d'aquesta iniciativa, ja que segons el diputat popular Sergio Santamaría, aquesta iniciativa pretén "esborrar" l'ús del castellà en l'administració judicial, el que atempta contra els drets fonamentals i la llibertat de les persones.
En aquest sentit, la parlamentària de C's Carmen de Rivera ha assegurat que aquest projecte anirà "a costa dels drets lingüístics, de llibertat d'exercici professional i la competència" de jutges, fiscals i altres professionals.
Elena Ribera (UDC) ha assegurat que l'única cosa que defensa la resta de forces és el desenvolupament de l'article 33 de l'Estatut, que no va retallar el Tribunal Constitucional (TC), i que estableix que per garantir el dret d'opció lingüística de la població, els jutges i altres professionals de l'Administració de Justícia i els registres mercantil i de la propietat han d'acreditar "en la forma que estableixin les lleis" un nivell de coneixement adequat i suficient del català i castellà.
Tant Ribera com la diputada d'ERC Gemma Calvet han destacat que només el 12% de les sentències que es van dictar el 2012 en la Justícia han estat en català, un total de 32.000, 2.000 menys que el 2011.
Ferran Pedret (PSC) ha destacat el lliure dret dels ciutadans a dirigir-se a la Justícia amb la seva llengua pròpia, Salvador Milà (ICV-EUiA) ha dit que l'únic que pretén la cambra catalana amb aquesta iniciativa és desenvolupar l'Estatut, i David Fernández (CUP) ha advocat perquè els jutges tinguin un "mínim de respecte" cap a la llengua i cultura catalanes.
