Actualitzat 16/11/2017 13:03

Parlament Basc rebutja reconèixer la República de Catalunya, però mostra el seu "respecte a la seva sobirania"

PP critica que EH Bildu vol "embarcar" Euskadi "en un camí similar" al català, que té "efectes terribles"

Ple del parlament basc
PARLAMENTO VASCO

VITÒRIA, 16 nov. (EUROPA PRESS) -

El Parlament Basc ha rebutjat aquest dijous la iniciativa d'EH Bildu amb la qual proposava reconèixer la República de Catalunya, però ha aprovat, amb els vots de la coalició i del PNB, la iniciativa dels jeltzales en la qual la Cambra basca mostra el seu "respecte i acompanya" les resolucions aprovades pel Parlament el passat 27 d'octubre sobre la sobirania de Catalunya i el procés constituent.

EH Bildu ha portat a la Cambra una moció en la qual demanava que el Parlament Basc reconegués la República de Catalunya "proclamada pel Parlament com a conseqüència del referèndum celebrat el passat 1 d'octubre".

No obstant això, el text no ha tirat endavant perquè PNB s'ha abstingut i la resta de formacions han votat en contra.

Finalment, el text que s'ha aprovat ha estat l'esmena de totalitat presentada pel PNB que ha obtingut el suport dels jeltzales i EH Bildu, l'abstenció d'Elkarrekin Podem, i el vot en contra de PP i PSE, aquest últim soci de govern del PNB.

D'aquesta forma, segons el text aprovat, el Parlament Basc "respecta i acompanya" les resolucions que sobre la sobirania de Catalunya i el procés constituent van ser adoptades pel Parlament en la sessió del passat 27 d'octubre.

Així mateix, mostra el seu rebuig a "quantes mesures excepcionals d'intervenció", que a l'empara de l'article 155 de la Constitució espanyola, han estat adoptades pel Govern central, "amputant" la representació institucional de Catalunya "i la seva capacitat d'autogovern, convertint aquest en una Carta Atorgada, en lloc d'un dret inherent a la nació catalana".

Finalment, la Cambra basca manifesta que "correspon exclusivament a la societat catalana i la seva legítima representació institucional determinar el seu futur atenent a lleres exclusivament pacífiques i democràtiques".

Durant el debat, la parlamentària d'EH Bildu Maddalen Iriarte ha denunciat que Espanya "mai en la seva història ha negociat ni ha intentat arribar a pactes per la seva pròpia voluntat", i ha posat com a exemple que "encara que hagin passat diversos segles a Holanda, a Flandes, en bona part de Bèlgica, l''home del sac' es diu Duc d'Alba, i és la figura que serveix per espantar els nens, perquè encara es té en la memòria les tropes espanyoles que van entrar a sang i foc per reprimir les ànsies de llibertat".

Després de defensar que "les institucions catalanes, els seus representants polítics, han fet allò que van prometre quan es van presentar a les eleccions: proclamar la República catalana", ha criticat l'aplicació del 155 per part de PP i PSOE, i els ha acusat de "falsificar documents per desacreditar, per exemple, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i intentar sembrar la confusió"

"Ho fan perquè saben que és l'única manera de sortir-se amb la seva, que floreixi el descoratjament entre els demòcrates, que condeixi el descoratjament entre els independentistes, que no vagin a votar el pròxim dia 21 perquè, si tornen a les urnes els més de dos milions de ciutadans que van optar per la independència l'1 d'octubre, no hi ha ni diplomàcia ni premsa ni ningú que pugui seguir cobrint les vergonyes d'Espanya", ha defensat.

"LA SUPÈRBIA" DE RAJOY

El portaveu del PNB, Joseba Egibar, per la seva banda, ha acusat el president del Govern central, Mariano Rajoy d'actuar amb "supèrbia" i ha defensat la "legitimitat democràtica total" que tenen les institucions catalanes per criticar l'aplicació del 155.

Així mateix, creu que les eleccions de desembre "oferiran una fotografia favorable per a Catalunya" perquè la seva ciutadania "té dret a decidir", fet que "el 80% de la ciutadania catalana té clar" i que creu que es reflectirà en la cita electoral del 21 de desembre.

Per a Egibar, "no hi ha una solució per a les realitats de caràcter nacional si no tenen els mateixos drets polítics" perquè l'estratègia de la bilateralitat "requereix un altre en la taula i d'un respecte a l'altre i això significa igualtat".

"No hi haurà una solució política fructífera i duradora si això no es respecta", ha advertit.

"PESCAR EN RIU REGIRAT"

Des d'Elkarrekin Podem Lander Martinez creu que s'ha tornat a portar el debat sobre Catalunya al Parlament Basc "perquè alguns volen pescar en riu regirat", i ha afirmat que, davant la situació catalana, "una majoria plural de bascos ha sentit pena i ràbia de veure com ningú no parava una espiral endiablada que només conduïa a un xoc de trens inútil" i en veure que "s'han vulnerat drets humans i principis democràtics fonamentals".

Segons ha explicat, per a Elkarrekin Podem és important dir que "les coses no es poden fer de qualsevol manera, que si per un instant deixem de mirar Catalunya per mirar el nostre país, Euskadi, tenim una sèrie d'aprenentatges molt clars", ja que "el dret és un principi democràtic indefugible, que no es pot separar decidir de conviure i que, quan aquestes coses se separen, no funcionen".

"És possible decidir i fer-ho sense fractures socials, però això implica fer-ho de forma legal i de forma pactada; i no valen les vies unilaterals; per decidir sense fractures social les claus són preguntes clares, garanties democràtiques per a totes les parts, i majories qualificades o reforçades per prendre qualsevol decisió, no val la meitat més un", ha defensat.

GARANTIES LEGALS

El portaveu del PSE-EE, José Antonio Pastor, ha defensat que les eleccions del 21 de desembre que "tindran les garanties legals suficients", i ha acusat els representants polítics de Catalunya de "dinamitar l'autonomia que tant va costar recuperar després de la mort del dictador".

Per a Pastor, la iniciativa de la coalició "respon la seva obcecació a portar-nos totes les setmanes aquest assumpte" perquè "sembla ser l'única forma per a Bildu de fer oposició i treure el cap mediàticament intentant marcar el terreny al PNB", i ha criticat que la coalició hagi posat com a condició als jeltzales trencar els seus acords amb PP i PSE per negociar els pressupostos, intentant "decidir amb el seu dit acusador qui és apte o no per governar Euskadi, expedir carnets de governants que recorden a la pitjor època d'intents d'excloure que va haver-hi en el nostre passat més recent".

"Sàpiguen una vegada més, i per si encara els quedés cap dubte, que nosaltres no admetem vetos ni exclusions. No volem que EH Bildu s'exclogui de les decisions polítiques, com ho ha fet històricament i per voluntat pròpia, però no admetrem que vulguin excloure ningú. No ho admetem en el passat i no ho admetem ara", ha advertit.

Finalment, el portaveu del PP Borja Sémper ha explicat que pensava que EH Bildu retiraria la seva iniciativa "perquè ningú a l'ample món, excepted'una manera exòtica les Juntes Generals de Guipúscoa --amb el suport del PNB i d'EH Bildu--, i, per tant, tampoc a Europa, ha reconegut aquesta suposada república independent de Catalunya".

A més, ha denunciat els "efectes terribles socials, econòmics i polítics" que ha tingut la situació política de Catalunya i ha criticat "als que volen que a Euskadi també ens embarquem en un camí similar i que copiem aquestes coses de Catalunya".

"Evidentment a Bildu l'interessa molt perquè quant pitjor, millor, quanta més tensió existeix i com més enfrontament existeixi, millor", ha criticat.

Contingut patrocinat