Publicat 26/11/2015 12:48

El Parlament basc expressa el seu "reconeixement i respecte" al procés sobiranista català

EH Bildu proposa que les Cambres basca, catalana i navarresa facin una comissió que "confronti democràticament" amb l'Estat

VITÒRIA, 26 nov. (EUROPA PRESS) -

El Parlament basc, amb el suport del PNB i EH Bildu, ha expressat aquest dijous el seu "reconeixement i respecte" cap al procés independentista de Catalunya.

Els dos partits, tot i l'acord, han discrepat respecte de la manera de canalitzar les demandes sobiranistes de País Basc i Catalunya, de manera que els jeltzales han reafirmat la seva aposta per l'acord, mentre que la coalició ha proposat que les Cambres basca, catalana i navarresa creuen una comissió i col·laborin en la "confrontació democràtica" amb l'Estat.

El ple de la Cambra autonòmica ha celebrat aquest dijous un nou debat, en aquest cas a proposta d'EH Bildu, sobre el procés emprès pel Parlament de Catalunya per avançar cap a una república catalana independent.

La coalició abertzale havia presentat una moció que, entre d'altres qüestions, destacava que el Tribunal Constitucional, que ha suspès la resolució del Legislatiu català que donava començament al citat procés independentista, "no té legitimitat per anul·lar els acords que adoptin lliurement les institucions catalanes i basques, quan les citades institucions materialitzen la voluntat de la majoria ciutadana de les seves respectives comunitats".

EH Bildu també proposava constituir una comissió, en el si del Parlament autonòmic, per fer un seguiment del procés català. La moció, tot i això, ha estat rebutjada, en rebre tan sols el suport dels 21 parlamentaris de la coalició, mentre que els 27 representants del PNB s'han abstingut i els 26 que sumen el PSE, PP i UPyD han votat en contra.

En lloc de la iniciativa original d'EH Bildu, s'ha aprovat part d'una esmena del PNB, a través de la qual el Parlament expressa el seu "reconeixement i respecte" cap a "el procés polític i democràtic iniciat pel Parlament com expressió democràtica de la voluntat majoritària del poble català".

Aquest pronunciament ha sortit endavant amb el suport jeltzale i d'EH Bildu, malgrat que la resta de formacions han votat en contra.

Tot i aquest acord parcial, la votació de l'altre apartat de la proposta del PNB ha evidenciat una vegada més les diferències d'aquest partit i d'EH Bildu respecte a la fórmula més idònia per portar a terme un procés sobiranista en el si de l'Estat espanyol.

"DE COMÚ ACORD"

El PNB plantejava que "l'aplicació del principi democràtic més bàsic comporta que les institucions de Catalunya i les de l'Estat espanyol s'entendran compromeses a garantir un procés de negociació que permeti materialitzar, de comú acord, la voluntat democràtica de la societat catalana".

Aquesta part de l'esmena del PNB no s'ha aprovat, tenint en compte que EH Bildu, de la mateixa manera que PSE, PP i UPyD, han votat en contra.

El president de Sortu i parlamentari d'EH Bildu, Hasier Arraiz, ha expressat el seu rebuig al model de negociació defensat pel PNB, perquè considera que "des de dins de l'Estat espanyol" resulta "impossible" aconseguir el reconeixement de les nacions basca i catalana, per la qual cosa és necessari "sortir" de l'esmentat estat.

COMISSIÓ INTERINSTITUCIONAL

Arráiz ha subratllat que cal iniciar una "confrontació democràtica" amb els poders de l'Estat i, per a això, ha plantejat que els parlaments de País Basc, Catalunya i Navarra, si així ho decideix aquesta última comunitat, constitueixin una comissió interinstitucional per col·laborar a l'objectiu d'"obrir de bat a bat la porta tancada de l'Estat espanyol".

El portaveu parlamentari del PNB, Joseba Egibar, ha respost al dirigent abertzale que la "unilateralitat" i l'aposta per la independència no han de col·locar-se "com un fetitxe" ni com "un exercici d'escapisme".

Per contra, s'ha reafirmat en la necessitat de "dialogar i negociar", ja que "la legalitat no pot ser obstacle ni prohibició, sinó garantia de materialització del que lliure i democràticament pugui determinar una societat".

Egibar ha afirmat que cal tractar d'"harmonitzar" la legitimitat de les idees polítiques, i ha criticat que l'Estat s'hagi situat en la "trinxera de la legalitat".

El portaveu del PSE en la Cambra, Jose Antonio Pastor, ha advertit que tot i que es faci "demà mateix" un estat basc o català, això "no solucionaria" els problemes reals dels ciutadans.

"DIÀLEG NORMALITZAT"

Pastor, tal com plantejava el PSE en la seva pròpia esmena en relació amb aquest assumpte, s'ha mostrat partidari que els governs central i català "obrin cursos de diàleg normalitzat per resoldre tots els problemes que tenen els ciutadans catalans i per canalitzar les seves diferències a través de la via institucional".

Per part del PP, Borja Sémper ha denunciat que "el que passa a Catalunya no és mereixedor de reconeixement ni de respecte, sinó de rebuig i confrontació política".

Segons la seva opinió, el que han fet els partits nacionalistes catalans ha estat "sumir en la inestabilitat i el desconcert" als ciutadans.

A més, ha defensat l'actitud del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, de qui ha assegurat que "mai s'ha negat al diàleg" amb els representants institucionals de Catalunya.

El parlamentari d'UPyD, Gorka Maneiro, ha censurat els "disbarats" d'EH Bildu i ha advertit que "sense llei no hi ha democràcia". A més, ha criticat que "el que han fet els embogits dirigents nacionalistes de Catalunya ha estat un cop d'Estat".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés