Té per objectiu palliar la prdua de recaptació per la pandmia de covid-19
BARCELONA, 20 oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha convalidat aquest dimecres el decret del Govern per crear el fons extraordinari addicional 2021 per a entitats locals, dotat amb 100 milions d'euros amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte Vox, que hi ha votat en contra, i el PP, que se ha abstingut.
El Govern va aprovar crear aquest fons extraordinari el 5 d'octubre, amb l'objectiu de palliar la prdua de recaptació de les entitats locals a causa de la crisi derivada de la pandmia, que la consellera de Presidncia, Laura Vilagr, ha xifrat en uns 420 milions d'euros.
Vilagr ha recordat davant el ple que aquests 100 milions s'afegeixen a 20 extraordinaris més del 2020, i ha assegurat que el govern de Pere Aragons pretén ser una administració més propera a l'mbit local, els problemes de finanament del que venen d'abans de la pandmia, ha dit.
Dels 100 milions d'euros del fons extraordinari, 66,9 seran per a municipis; 31,3 es repartiran entre Aran i comarques --excloent el Barcelons--; 1,4 milions, per a l'rea Metropolitana de Barcelona (AMB), i 280.010 euros, per distribuir entre entitats municipals descentralitzades.
FINANAMENT LOCAL
Per part del PSC-Units, Marta Moreta ha dit que el Govern ha aprovat tard i malament aquest decret --que s'ha pogut promoure grcies als recursos del Govern central, segons ella-- i ha destacat que el projecte dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) inclou un augment del 17% dels recursos per a entitats locals.
Antonio Gallego (Vox) ha avisat que els 20 milions de l'any passat van ser "cacauets, engrunes", i que els 100 d'aquest any representen una xifra ridícula, i ha acusat el Govern de presumir d'aquests recursos extraordinaris i erigir-se com un executiu municipalista quan creu que són fons insuficients.
La líder de la CUP al Parlament, Dolors Sabater, ha atribut els problemes previs de finanament de l'mbit local a la normativa estatal; al "marc autonmic restrictiu", i al fet que els ingressos depenguin del mercat, per impostos com el de plusvlues i construccions, segons ella.
Dels comuns, Marc Parés ha reclamat "corregir l'infrafinanament no tan sols amb un fons extraordinari, sinó de manera estructural", i ha avisat al Govern que, si vol treballar des de la codecisió amb els ajuntaments, primer es requereixen recursos.
Joan García (Cs) ha coincidit a demanar solucions per a la situació financera de l'mbit local --ha proposat abordar el Fons de Cooperació Local de Catalunya--, i ha insistit que "el que aporten a les arques, a la tresoreria i al finanament municipal és insuficient".
La diputada del PP Eva Parera ha explicat l'abstenció del seu grup perqu també creu que l'aportació de 100 milions es queda curta: "No podem aprovar un fons de compensació d'una caiguda de la recaptació que s'estima en 400 milions i només aportar-ne 100. Es queda molt lluny del que és un compensació efectiva".
DEROGAR LA RSAL
Anna Feliu (Junts) ha criticat el "problema de finanament de les entitats locals i els continus atacs a la sobirania local" mitjanant la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració Local (RSAL), la derogació definitiva de la qual ha exigit al govern de Pedro Sánchez.
La republicana Jordina Freixanet ha compartit aquesta petició: "Deroguin la RSAL, per sembla que les cotilles del PP traspassen massa sovint el govern més progressista de la histria", i ha defensat que, amb aquesta aportació de 100 milions, el Govern refora el dic de contenció de les administracions públiques.
