L'oposició considera que la llei és necessària malgrat que Cs i el PP discrepen d'alguns preceptes
BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest divendres per unanimitat el projecte de llei del Govern per la igualtat de tracte i la no discriminació per raó de religió, discapacitat, edat, origen racial i ètnic, sexe i orientació sexual.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va presentar dijous els eixos d'aquesta llei en el ple del Parlament, i es va mostrar orgullós d'haver tirat endavant un text que va promoure l'exconsellera Dolors Bassa, empresonada per l'1-O.
Per El Homrani, és una llei "necessària i obligatòria, i ara més que mai perquè hi ha una societat diversa, ja sigui per origen, orientació sexual, identitat de gènere, capacitat, edat, creences i gustos", després de deixar clar que és una característica estructural de la societat catalana i no pas un fenomen passatger.
"No podem construir una societat cohesionada si els ciutadans no es poden expressar en llibertat i no senten la plena empara de les institucions a l'hora de defensar els seus drets", va dir.
Així, va explicar que la llei preveu protegir les víctimes, però també pretén reparar el dany que han patit, més enllà de les indemnitzacions econòmiques, amb mesures com la mediació i la formació i el treball.
"És una llei de país", va defensar el conseller, que va presentar la defensa de la igualtat i la no discriminació com un dels grans reptes al qual ha de fer front la societat catalana.
La diputada d'ERC Najat Driouech va afirmar que "es farà història" amb aquesta llei, després d'assegurar que és pionera i que serà un referent, i va lamentar que s'hagi trigat tant a aprovar-se després que decaigués en l'anterior legislatura arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
PRECIPITACIÓ I DÈFICITS
La diputada de Cs Blanca Victoria Navarro no va compartir que s'hagi fet un pas endavant de cara a la igualtat i la no discriminació amb aquest text perquè, "malgrat que té una aparença fabulosa, té dèficits que impediran la seva finalitat", en àmbits com la llengua, i va considerar que s'ha volgut aprovar amb presses i, en conseqüència, amb un desenvolupament legislatiu precipitat.
La diputada del PSC-Units Marta Moreta va lamentar que s'hagi trigat "cinc anys a aprovar-se una llei necessària i imprescindible" des que va prosperar la llei del col·lectiu LGTBI --a l'octubre del 2014--, per la qual cosa va afirmar que no ha estat una prioritat del Govern, a més d'opinar que té manques.
En la mateixa línia es va pronunciar la diputada dels comuns Susanna Segovia, que va considerar que "és una llei necessària però arriba amb molt retard" i que, en la seva opinió, no té prou acompanyament del Govern, i la va situar com un punt de partida per a la no discriminació.
En nom de la CUP, Natàlia Sànchez va demanar al Govern no cometre l'error d'apropiar-se d'una llei que, en la seva opinió, ve des de lluny, s'aprova tard i és insuficient, i més tenint en compte que la Constitució "nega drets i no potencia la igualtat, i això té conseqüències en forma de violència".
Manuel Reyes (PP) va coincidir amb la resta de grups que la llei ha arribat de manera precipitada al ple del Parlament, i després de defensar que "la igualtat real és posar els diners en les prioritats de les persones, no pas crear noves estructures, anomenades d'estat erròniament, o en ambaixades de fantasia", va argumentar el seu suport només a les propostes contra la discriminació i a favor de la igualtat.
Des de JxCat, Saloua Laouaji va assegurar que és una llei "necessària en vista dels centenars de casos diaris de discriminació que es produeixen, l'amenaça de l'extrema dreta i la presència de polítics que banalitzen el nazisme", a més de destacar que molts casos són invisibles perquè tenen lloc en l'àmbit privat i familiar.
