Actualitzat 18/12/2020 16:06 CET

El Parlament aprova la llei sobre desaparició forçosa de menors a Catalunya

Parlament de Catalunya (Arxiu)
DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

Serà la segona llei a tot Espanya sobre nadons robats després de la canària

BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -

El ple del Parlament ha aprovat aquest divendres per unanimitat la proposició de llei sobre desaparició forçosa de menors a Catalunya --els casos de nadons robats--, que pretén donar suport a les víctimes que busquen la seva veritable identitat i facilitar-los l'accés a documents, inclosos els arxius de l'església, i que rebin ajuda psicològica de franc.

La llei preveu crear una oficina pública a la qual es podran dirigir les víctimes de desaparicions i els seus familiars, i sota la tutela de la qual es crearà un "banc d'ADN" de caràcter gratuït, que contingui tota la informació rellevant sobre els fets d'aquesta llei.

L'objectiu és proporcionar els instruments normatius i recursos necessaris "per al reconeixement i efectivitat del dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició de les víctimes en els casos de desaparició forçosa de menors o apropiació de menors, i facilitar les tasques d'investigació.

Al debat que es va celebrar dijous, el diputat del PSC Rafel Bruguera va destacar la importància d'aprovar aquesta llei amb la qual Catalunya "serà la segona comunitat autònoma de l'Estat espanyol que disposarà d'una estratègia pròpia" sobre la desaparició forçosa de menors, després de la llei canària.

Des de la bancada de Cs, Carmen de Rivera va dir que esperava que amb l'aprovació d'aquesta llei es posi "remei, si es que se'n pot posar, a una llarga etapa de foscor i patiment", i va posar en valor que aquesta llei és un gran exemple de com els grups poden apartar les seves diferències i arribar a grans acords.

Yolanda López (comuns) va destacar que aprovar aquesta llei suposa un gran avanç que reforça la democràcia i que posarà "reparació i veritat a un dels espectacles més dantescos de la història d'Espanya", i va afirmar que no es podia deixar passar cap dia més per responsabilitat cap a les víctimes.

La cupaire Natàlia Sànchez va assenyalar que el text incorpora eines útils, com l'oficina de víctimes, però que també ha d'incloure recursos, i va defensar la necessitat de fer aquest exercici de reconeixement de les víctimes, per "aquestes mares vermelles, aquest gen vermell, que encara corre per les venes del poble republicà".

En nom del PP, Manuel Reyes va demanar amb aquesta llei "sensibilitzar i reconèixer el patiment de molts pares i mares que no saben on són els seus fills", i va dir que, malgrat que no estan d'acord amb algunes parts del text, és necessari que tots els grups s'uneixin en aquesta lluita.

ERC I JXCAT

La republicana Raquel Sans va voler recordar que hi ha 300.000 casos de desaparicions forçoses de menors entre els anys 1938 i 1996, i que amb aquesta llei es donen les eines necessàries a les víctimes d'un fenomen que va suposar "un genocidi ideològic i que la transició va voler amagar sota la catifa de les vergonyes".

Finalment, Elena Fort (JxCat) va apuntar que aquesta llei dona resposta a un crim de lesa humanitat, com és el robatori i tràfic de persones, "que posa en dubte no només la idolatrada transició democràtica, sinó la maquinària d'un estat que continua caminant i mira cap a una altra banda".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés