BARCELONA, 8 juny (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat la proposició de llei sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari amb el suport del PSC-Units, ERC, Junts i els comuns i el rebuig de Vox, Cs, el PP --que havien presentat esmenes a la totalitat-- i la CUP, després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat que no vulnera la Constitució ni l'Estatut.
La proposició de llei, que s'ha debatut aquest dimecres a l'inici del ple, recull que el català és la llengua normalment emprada com a vehicular, i fixa el castellà com a llengua curricular que s'utilitzarà en els termes que estableixen els projectes lingüístics dels centres, sense fixar percentatges.
La iniciativa arriba al ple després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a principis de maig, va ordenar a la Conselleria d'Educació l'execució, en un màxim de 15 dies, de la sentència que obliga a impartir almenys un 25% d'hores lectives en castellà.
Els grups parlamentaris del PSC-Units, ERC, Junts i els comuns es van estar setmanes negociant amb la intenció d'aprovar una llei abans que acabés el termini que el TSJC va donar per executar la sentència, un pacte que finalment van tancar en l'últim moment.
No obstant això, el termini va acabar el 31 de maig sense que s'aprovés la llei, ja que Vox, Cs i el PP la van portar al CGE --el Govern va aprovar en paral·lel un decret que descarta percentatges--, després que el PSC, ERC Junts i els comuns van tancar l'acord la setmana anterior.
Els quatre grups impulsors de la proposta la van acordar després de reobrir negociacions i que Junts es despengés al març d'un acord inicial per modificar la llei de política lingüística, que els de Laura Borràs van descartar hores després de l'anunci en considerar que havia generat rebuig en la comunitat educativa i diverses entitats.
ELS GRUPS EN CONTRA
El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha considerat que la proposició de llei és "l'últim engany d'una crònica d'enganys i deslleialtats teixides pel nacionalisme en cooperació amb el socialisme i l'esquerra que representa Podem", i a més d'assegurar que el seu contingut pretén excloure el castellà de les aules i burlar les ordres dels tribunals, ha explicat que han presentat una iniciativa alternativa per revertir aquesta situació.
Per part de Vox, el diputat Joan Garriga ha reiterat que portaran la proposició de llei al Tribunal Constitucional (TC) per no reconèixer el castellà com a llengua vehicular i que presentaran una querella per presumpta desobediència per "incomplir" la sentència del TSJC, i ha acusat el Govern d'utilitzar la immersió com un objectiu polític.
"La immersió, tal com s'aplica a Catalunya, és il·legal a tot el món democràtic en el qual conflueixen dues o més llengües oficials", ha lamentat el líder del PP català, Alejandro Fernández, després d'assegurar que es vol tractar el castellà com una llengua estrangera, i ha retret que socialistes i comuns defensin la proposició de llei.
Per part de la CUP, Carles Riera ha demanat retirar la llei perquè creu que representa un primer pas per introduir el bilingüisme a les escoles catalanes, i ha preguntat al president del Govern, Pere Aragonès, i al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, si donaran instruccions als centres que ja apliquen un 25% perquè deixin de fer-ho un cop aprovada la llei.
ELS GRUPS IMPULSORS
Esther Niubó (PSC-Units) ha defensat que la llei "en cap cas vulnera la normativa, desafia els tribunals ni busca la confrontació", sinó que reconeix per primer cop l'ús curricular del castellà, per la qual cosa ha lamentat el paper de Vox, Cs i el PP, especialment dels populars i del seu líder, Alberto Núñez Feijóo, que va assegurar que a Catalunya es dona un 'apartheid lingüístic'.
Dels comuns, la diputada Jéssica González ha criticat que "fan mal els discursos perversos que diuen que avui, el que es fa, és introduir el castellà a les aules en detriment del català", ha defensat el consens polític que han aconseguit construir i ha demanat que es deixi treballar els docents.
La republicana Mònica Palacín ha acusat Vox, Cs i el PP d'haver fet un exercici de filibusterisme --en les seves paraules-- en portar la llei al CGE, i ha destacat que el 80% dels diputats la defensen després d'haver recuperat el consens, al qual ha convidat la CUP a sumar-s'hi a través del decret del Govern que rebutja percentatges: "Allunyem l'escola de la imposició del 25%".
El diputat de Junts Francesc Ten ha explicat la seva abstenció en la votació en suport a l'activista Salvador Ribot, a qui li ha demanat que abandoni la vaga de fam que fa en defensa del català a les escoles, i també ha defensat la importància que el Govern també hagi impulsat un decret llei "sense els percentatges que imposa la justícia polititzada de l'Estat espanyol".
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, també ha destacat el nom de Salvador Ribot pels 13 dies que fa que està en vaga de fam en defensa del català, i ha volgut donar les gràcies a tots els estaments del sistema educatiu a més de a totes les entitats i persones que treballen "per garantir que el dret a l'aprenentatge en la nostra llengua sigui una realitat dia a dia".
VOTACIÓ I FOTOGRAFIA
Després de l'aprovació de la nova llei, els diputats de la CUP s'han aixecat exhibint cartells amb el missatge 'Defensem la llengua', mentre que els grups promotors han celebrat l'aprovació amb un llarg aplaudiment dempeus, i Aragonès ha encaixat la mà amb Salvador Illa (PSC), Josep Maria Jové (ERC), Albert Batet (Junts) i Jéssica Albiach (comuns).
Representants dels grups impulsors de la llei i diverses entitats s'han fet després una fotografia conjunta, en la qual han posat Aragonès; el vicepresident de la Generalitat i conseller, Jordi Puigneró, i els consellers d'Universitats, Gemma Geis; Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i Cultura, Natàlia Garriga, entre d'altres.
