David Zorrakino - Europa Press
Afectar pisos de grans tenidors i els consistoris poden expropiar temporalment per a polítiques socials
BARCELONA, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres una proposició de llei impulsada per Junts que permet que els ajuntaments puguin comenar processos de desnonament d'habitatges okupats on hi hagi problemes d'"alteració de la convivncia" i que siguin propietat de grans tenidors --propietaris de més de 10 habitatges, ja siguin persones físiques o jurídiques-- que no s'hagin fet crrec d'engegar accions judicials per desallotjar-los.
En la votació posterior al debat, aquesta nova norma, que ha estat tramitada d'urgncia per lectura única, ha comptat amb el suport del PSC-Units, ERC, Junts i Cs, el vot en contra de la CUP i els comuns, i l'abstenció de Vox i el PP.
A més a més, el text inclou esmenes d'ERC que recullen que en cas que es produeixi un desnonament com a conseqüncia d'aquest procés iniciat pels ajuntaments --tot i que també podrien fer-ho altres entitats públiques com la Generalitat-- els consistoris podran "adquirir temporalment l'ús de l'habitatge durant un termini mxim de set anys" i l'haur de destinar a polítiques públiques de lloguer social.
Aquest punt de la proposició ha obtingut el suport del PSC, ERC i Junts, el vot en contra de la CUP, els comuns i Vox, i l'abstenció de Cs i el PP, ja que els taronges no estan d'acord que els consistoris puguin expropiar durant set anys habitatges en aquest tipus de casos.
Fonts parlamentries han explicat que el text inicialment contemplava que les comunitats de vens també poguessin engegar per iniciativa prpia el procediments de desnonament d'habitatges okupats on hi hagués problemes d'"alteració de la convivncia", per la norma finalment no contemplar aquesta possibilitat.
En concret, la junta de propietaris podr "denunciar els fets a l'ajuntament del seu municipi" perqu comenci el procés de desnonament sempre que prviament hi hagi un expedient acreditatiu que s'han produt actuacions prohibides que alteren la convivncia i l'ordre públic o que posin en perill la seguretat o la integritat de l'immoble.
Fonts de Junts han concretat que la norma inclou com s'han d'interpretar les alteracions de convivncia, d'acord amb altres casos que recull la jurisprudncia i estableix els requisits per considerar-ho com a tal; a més, la proposició de llei contempla que hauran de ser els alcaldes els qui comencin el procés judicial per al desnonament.
Per la seva banda, fonts republicanes han explicat que no compartien la manera urgent en qu s'ha tramitat aquesta proposició, per han treballat a través de les esmenes per "reduir les interpretacions arbitrries a l'hora d'aplicar-la i evitar vulneracions de drets", perqu la norma no fos lesiva en cas de famílies vulnerables que estiguessin okupant habitatges, han concretat.
DEBAT DELS GRUPS
"Avui no estem parlant d'okupacions. Estem parlant de pau social", ha argumentat Marta Madrenas (Junts), que ha assegurat que la llei vol donar eines a les administracions davant okupacions que alterin la convivncia quan els grans tenidors es desentenen de les seves propietats i així posar-les al servei de polítiques públiques d'habitatge.
El republic Pau Morales ha celebrat haver trobat un "punt d'encaix i consens" amb Junts i el PSC durant la tramitació amb l'objectiu d'evitar arbitrarietats en la llei, i ha reclamat a aquests grups desencallar la comissió d'investigació sobre fons voltor per analitzar la situació de l'habitatge amb dades que permetin impulsar mesures eficients.
Per part dels comuns, Susanna Segovia ha alertat que la llei pot generar inseguretat jurídica, estigmatitzar famílies sense recursos i envair competncies estatals, i ha acusat els partits que hi han donar suport a fer-ho per electoralisme: "Hi ha okupacions perqu hi ha habitatges buits", ha advertit la diputada, que ha sostingut que els Mossos ja actuen als pisos on hi ha activitats illegals.
Eva Candela (PSC-Units) ha coincidit amb Segovia que l'arrel del problema de les okupacions és que hi ha habitatges buits i ha lamentat que la possibilitat de sancionar grans tenidors no hagi aconseguit revertir aquesta situació, que ha propiciat "una línia de negoci molt lucrativa a persones i organitzacions sense escrúpols".
La cupaire Montserrat Vinyets ha criticat que en la llei no es parli dels allotjaments turístics, "que són el fenomen que genera més desesperació als vens, altera convivncies, no deixa dormir a les nits, genera estrs i expulsa la gent dels barris", i ha afegit que l'entrada massiva de fons especuladors és el veritable problema d'ordre públic.
La diputada de Cs Anna Grau ha mantingut que l'okupació és un delicte: "El problema amb l'okupació és que tenim un delicte encobert i que ningú no s'atreveix a dir delicte" i ha carregat contra la llei de Junts perqu, segons ha dit, és fluixa, est mal feta i després de les esmenes d'ERC ha quedat pitjor.
Per part de Vox, Sergio Macián ha lamentat "la falta de rigor conceptual" en el text original de la llei i ha defensat que les comunitats de vens necessiten una solució urgent per combatre el fenomen de l'okupació illegal i que han de poder actuar quan la propietat no ho faci.
Per part del PP, Daniel Serrano ha assegurat que fins fa poc els populars eren els únics que reclamaven mesures contra l'okupació, i ha lamentat que, després dels canvis pactats amb els grups, la llei elimini la possibilitat que les comunitats de propietaris puguin instar el desnonament i mantingui la possibilitat d'expropiació d'ús set anys: "Tot el que no sigui el desallotjament de l'okupa illegal en 24 hores és ineficient".
