Preveu crear un registre de professionals sanitaris objectors de conscincia i una Comissió de Garantia i Avaluació
BARCELONA, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat un decret per garantir el dret a l'eutansia que preveu la creació d'un registre de professionals sanitaris objectors de conscincia, a més d'una Comissió de Garantia i Avaluació.
Durant el ple del Parlament d'aquest dimecres, la cambra catalana ha validat aquest decret després del vot favorable de tots els grups parlamentaris i el 'no' de Vox i el PP.
La Comissió estar composta per un mínim de set membres, entre els quals hi haur d'haver sanitaris i juristes per controlar el compliment dels requisits legals per obtenir la prestació d'ajuda per morir i resoldre en via administrativa les reclamacions que es plantegin.
Quant al registre de professionals objectors de conscincia, s'ha de sotmetre al principi d'estricta confidencialitat i a la normativa de protecció de dades de carcter personal per facilitar la informació a l'administració competent per garantir l'adequada gestió de l'ajuda.
DEBAT
En la intervenció dels grups parlamentaris, la diputada del PSC-Units Assumpta Escarp s'ha mostrat a favor dels dos punts del decret, tot i que ha insistint que l'objecció de conscincia ha de ser sempre individual: "A cap centre del sistema públic de salut es pot negar l'aplicació de la llei de l'eutansia", ha dit, per afegir que encara queda feina, com fer més accessible el document de voluntats anticipades.
En el seu torn de paraula, el diputat d'ERC Juli Fernández, ha recordat que els republicans ja van portar al Parlament la proposta de despenalitzar l'eutansia fa 25 anys i ha destacat que l'objecció de conscincia és un dret individual dels professionals, "en cap cas" d'una institució, així mateix, ha agrat la feina de les associacions que van ajudar a impulsar la llei del dret a morir.
Per la seva banda, la diputada de Junts Assumpció Lalla s'ha mostrat a favor dels dos punts del decret i ha explicat que amb l'aprovació de la llei de l'eutansia apareix un nou dret: "Cal garantir el dret objector de conscincia", ha dit, després de destacar que s'ha de garantir que les dades del registre siguin confidencials.
El diputat de Vox Ignacio Garriga ha dit que es parla de Comit de Garantia i Avaluació quan en realitat s'hauria de parlar de "comit de la mort" i ha assenyalat que el seu grup vol liderar la cultura de la vida invertint en cures palliatives.
Laia Estrada (CUP) ha dit que és una "llei de mínims" i ha especificat que ja hi ha comits a cada centre hospitalari i que tampoc no es poden posar ideologies personals per sobre de drets collectius: "Exigim que s'impedeixin objeccions de conscincia institucionals i que si es detecten es rescindeixin els convenis amb els hospitals que cedeixin a les pressions dels lobbies eclesistics".
Al seu torn, el diputat d'En Comú Podem David Cid ha dit que la creació de la Comissió és un encert i que el registre és preceptiu, perqu ha destacat que cal encarar el repte que l'objecció de conscincia ha de ser individual per garantir "que qualsevol persona a qualsevol centre hospitalari es pugui acollir a aquest dret".
Matías Alonso (Cs) ha lamentat la "falta de diligncia" del Govern a l'hora de complir els terminis per publicar el decret i ha dit que el veritable repte ha de ser garantir que cap malalt vulgui morir per una falta d'assistncia de qualitat o recursos per continuar vivint.
Per la seva banda, el diputat del Grup Mixt Alejandro Fernández ha dit que "quan es legisla de manera reactiva sobre un tema tan delicat es renuncia a buscar consensos més amplis", no es desenvolupa adequadament el concepte de cures palliatives i es produeixen buits legals en relació amb la disposició de la justícia sobre el dret a la vida, una cosa que --en les seves paraules-- és greu i portar importants problemes, fins i tot denúncies individuals.
