David Zorrakino - Europa Press
Preveu tornar els diners un cop hi hagi sentncia ferma sobre els fets
BARCELONA, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat el projecte de llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, dotat amb 10 milions d'euros, que es va crear per contraavalar els avals emesos per l'Institut Catal de Finances (ICF) per a les fiances de 5,4 milions d'euros que el Tribunal de Comptes imposa a 34 excrrecs del Govern per la política exterior de la Generalitat.
S'ha aprovat aquest dimecres en el ple del Parlament amb els vots favorables del PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns, excepte el 'no' de Vox, Cs i el PP.
El decret de creació del fons ja es va aprovar al juliol en el ple per el Parlament va decidir tramitar-lo com un projecte de llei per incorporar les modificacions que suggeria el Consell de Garanties Estatutries (CGE).
El fons preveu assumir les obligacions legals que corresponen a la Generalitat en "riscos no coberts per plisses d'assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable, subscrites per la Generalitat, per a sinistres que puguin afectar persones que tinguin, o hagin tingut, la condició de personal al servei de la Generalitat, inclosos alts crrecs i membres del Govern".
El Govern pot encarregar la gestió d'aquest fons a una "entitat gestora constituda a aquest efecte o una entitat gestora existent, o determinar que l'assumeixi el departament competent en finances", tot i que l'Institut Catal de Finances (ICF) ser qui n'assumeixi provisionalment la gestió fins que no es constitueixi aquesta entitat.
El projecte estableix l'"obligació de tornar" els diners si hi ha un pronunciament judicial ferm després d'haver-se acollit al fons i un cop esgotades totes les vies jurisdiccionals d'impugnació, i per acollir-s'hi s'haur de fer una sollicitud acreditant que encara no es té aquesta resolució judicial ferma.
FONS CONTRA "REPRESLIES"
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha valorat la creació d'aquest fons perqu evita "represlies contra persones que exerceixen legítimament les funcions dels seus crrecs", i s'ha mostrat convenut que el Tribunal de Comptes acabar acceptant els avals, per sentit comú i justícia, en les seves paraules.
El diputat de Junts Joan Canadell --que ha estat ponent redactor-- ha insistit en la necessitat de protegir els servidors públics amb aquest fons, "ats que actualment exclou la cobertura de determinats riscos, com en el cas de les actuacions del Tribunal de Comptes", la qual cosa, per ell, genera vulnerabilitat.
El socialista Jordi Riba ha afirmat que aquesta llei pretén restablir la cobertura i no lluitar contra "una suposada repressió de l'Estat", i est d'acord que el retorn dels diners es faci quan hi hagi sentncia ferma.
Nacho Martín Blanco (Cs) ha titllat el fons de ser un frau de llei perqu "rescata polítics que atempten contra l'ordenament jurídic", i insisteix en la proposta del seu grup d'una comissió sobre qui pot ser subjecte al fons, tot i que ha estat rebutjada.
DEBAT
Antonio Gallego (Vox) ha criticat que el fons es crea per "cobrir les esquenes dels colpistes d'avui i dels que hi haur dem", l'ha titllat d'aberració jurídica i no veu sentit a la creació d'aquesta cobertura.
La cupaire Eullia Reguant ha sostingut que el Tribunal de Comptes no és, al seu parer, un rgan judicial i ha criticat que sigui "un organisme endmic i que decideixi arbitrriament qu són despeses per a l'acció exterior de la Generalitat i qu no".
Per part dels comuns, Joan Carles Gallego ha demanat abordar aquest debat no a partir de les raons que van motivar la creació del fons, sinó dels seus objectius, que passen per "donar plena cobertura als treballadors públics per a l'exercici de la seva professionalitat al marge de pressions externes, siguin polítiques o les que siguin".
Lorena Roldán (PP) ha dit al Govern que "posar aquest fons a les seves mans és com donar un llumí a un pirman", i ha assegurat que la situació de Catalunya seria molt millor si s'emprés la mateixa obstinació en els problemes dels catalans que en assumptes com aquest, segons ella.
El republic Juli Fernndez ha defensat el fons perqu garantir l'"exercici de la política, malgrat un poder judicial ideologitzat que s'atorga la competncia de determinar qui és o no culpable, d'uns fets excepcionals fruit de la repressió", i troba necessari protegir els funcionaris públics.
