Publicat 05/05/2015 07:24

El Parlament admetrà a tràmit la llei electoral en l'últim ple abans de les municipals

Pleno del Parlament
EUROPA PRESS

La norma superarà el seu primer examen sense garanties de poder aprovar-se definitivament

BARCELONA, 5 maig (EUROPA PRESS) -

El Parlament admetrà a tràmit la llei electoral en l'últim ple abans de les eleccions municipals, una sessió que durarà tres dies i que començarà aquest dimarts a la tarda i durarà fins al dijous al migdia.

L'admissió a tràmit de la llei electoral perquè els treballs de la ponència conjunta segueixin en comissió serà la principal atracció d'un ple que també veurà l'aprovació de la Llei del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i de dues lleis de reforma dels llibres primer, segon, quart i cinquè del Codi Civil català.

Els diputats debatran a més si admeten a tràmit el projecte per reformar el reglament del Parlament adaptant-lo a la Llei de Transparència, i una proposició del PP sobre l'ús de símbols en les institucions i espais públics que no prosperarà després d'haver rebut esmenes a la totalitat de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP.

Una vegada superi el debat d'admissió a tràmit dimecres, la proposició de llei continuarà la seva tramitació en comissió i, si els grups ho acorden, se citarà la compareixença d'experts i organitzacions perquè exposin el seu punt de vista.

Perquè la llei es pugui admetre a tràmit, calen 68 vots, la majoria absoluta de la Cambra, cosa que està assegurada perquè els grups que han signat el text sumen 86 diputats.

Tot i això, per a l'aprovació definitiva de llei, un debat que podria celebrar-se al mes de juliol, cal una majoria qualificada del ple de 90 diputats, i ara per ara aquests vots no estan assegurats.

PSC, PP i C's critiquen que la llei que s'admetrà a tràmit no preveu cap novetat sobre el sistema electoral, el mecanisme per traduir els vots en escons, per la qual cosa consideren que la norma està incompleta i no tenen previst donar-hi suport.

El sistema electoral és el punt clau de la llei i el que, històricament, ha fet fracassar la norma sempre que s'ha abordat en la Cambra catalana, i en aquesta ocasió tampoc hi ha senyals que hi pugui haver un acord definitiu.

El principal punt de fricció és com sempre el sistema utilitzat per traduir els vots en escons, ja que mentre PSC, PP, ICV-EUiA i C's defensen un recompte únic, CiU i ERC s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per a cada circumscripció.

Aquest debat entre proporcionalitat i representativitat és el que tradicionalment ha fet encallar la ponència, ja que mentre una part del Parlament defensa la necessitat d'assemblar el pes d'un vot a Barcelona amb un de Lleida, l'altra adverteix del risc de crear una Cambra en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades.

Així, els treballs se centren a aquestes altures a buscar la quadratura del cercle amb un model que satisfaci les demandes dels uns i dels altres en proporcionalitat i en representativitat, cosa que no s'ha aconseguit des que el 2007 comencés a treballar-se en la llei electoral catalana.

ELS DIFERENTS MODELS

CiU defensa l'anomenat 'sistema alemany', en el qual la composició del Parlament sorgeixi de l'encreuament de dues votacions: una general a una llista de partit com fins ara en cadascuna de les vuit circumscripcions --vegueries-- i una altra sobre un candidat de proximitat --54 districtes uninominals--.

ERC agafa com a model l'informe sobre una llei electoral que un grup d'experts va elaborar el 2007, que no recomana els districtes uninominals --perquè a Catalunya la població està distribuïda de manera molt desigual-- i aposta per les circumscripcions i el recompte per vegueries i per les llistes electorals desbloquejades.

Per contra, el PSC vol un sistema de doble urna: una papereta per elegir el partit en cada demarcació --set en total--, i una altra per elegir el candidat de cada districte uninominal; proposa 57 districtes en el qual cadascun englobi una població d'entre 120.000 i 180.000 habitants i no és gaire partidari de les llistes desbloquejades perquè són una "mesura cosmètica" que no tindrà efectes.

El PP també veu amb bons ulls que el districte uninominal --amb menys demarcacions-- convisqui amb el sistema actual de vot a la llista de partit en les quatre circumscripcions, s'inclina per un recompte únic dels suports rebuts a tot Catalunya, i avala la incorporació com a novetat de les llistes desbloquejades.

El model d'ICV-EUiA s'inspira en el que es fa servir als països Baixos, en el qual els partits presentarien llistes en les vuit vegueries però la distribució d'escons es realitzaria a través d'un recompte únic que sumi els vots d'un partit a tota Catalunya i distribueixi després els escons pel territori en funció dels suports en cada circumscripció.

Per la seva banda, C's marca com a línia vermella la necessitat que el vot de tots els ciutadans valgui el mateix --màxima proporcionalitat--, per la qual cosa demana una actualització del cens i proposa per compensar que les províncies menys representades tinguin de sortida dos diputats més.

EL GEST D'ICV-EUiA

Malgrat signar la ponència conjunta, ICV-EUiA forçarà en el debat sobre l'admissió a tràmit de la llei electoral una votació sobre la seva proposta de sistema de distribució d'escons, una mesura amb la qual volen incrementar la pressió sobre CiU i ERC d'una banda i el PSC per un altre per intentar arribar a un acord i desencallar una norma que es resisteix des del 2007.

Amb aquest moviment els ecosocialistes volen que els grups que critiquen la norma per no incorporar llei electoral --PSC, PP i C's-- es quedin sense aquest argument al poder donar suport al model d'ICV-EUiA, i que CiU i ERC es posicionin sobre una proposta que des d'ICV-EUiA es creu que pot sumar suficients suports i compleix amb la proporcionalitat i la representativitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés