Recupera el pla de pensions i el complement de productivitat per a funcionaris de la Cambra
BARCELONA, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha acordat amb el Consell de Personal de la Cambra suprimir progressivament fins al 2050 --quan s'elimini totalment-- la prima de jubilació dels funcionaris de la institució fixant uns topalls mxims retributius per a l'extinció progressiva del subsidi.
Fonts parlamentries han explicat aquest dimarts que la voluntat de la Mesa i el Consell de Personal és "racionalitzar les condicions laborals i impulsar la modernització de l'administració" i preveuen que aquest acord suposi un estalvi de 8,1 milions d'euros fins a l'eliminació de la prima el 2050.
L'acord pot afectar a un mxim de 233 treballadors; 70 d'ells en una primera fase fins al 2029 i la resta en una segona fase del 2030 al 2049, i no afectar als 14 treballadors més joves, que previsiblement es jubilaran després del 2050.
Un altre dels acords al que han arribat el Parlament i el Consell de Personal ha estat la reactivació del pla de pensions i el complement de productivitat que van quedar congelats el 2013, i també es modificar el premi de vinculació, que ara s'anomenar incentiu de compromís i vinculació.
MESA I CAI
La Mesa proposar incloure l'extinció de la prima i el rgim transitori als Estatuts del Rgim i el Govern Interiors del Parlament (ERGI) i correspondr a la Comissió d'Assumptes Institucionals (CAI) aprovar la reforma dels ERGI.
Aquest dijous la Mesa ratificar l'acord, després es reunir la Mesa ampliada i, posteriorment, la Comissió d'Assumptes Institucionals aprovar la reforma.
Les mateixes fonts han explicat que els acords suposen el compromís dels treballadors de tancar la via judicial oberta després de la suspensió del subsidi de jubilació al desembre de 2023: 204 de 233 treballadors havien presentat una demanda collectiva.
PRIMA DE JUBILACIÓ
Abans de la suspensió el 2023, la prima de jubilació consistia en que els funcionaris percebien un subsidi equivalent a un determinat nombre de mensualitats de salari brut que es calculava en funció dels anys treballats.
El nou acord contempla l'extinció progressiva de la prima de jubilació afegint topalls mxims fixats que van disminuint fins al 2050 en dues fases.
La primera fase, des de l'1 de desembre de 2023 fins al 2029, afectar uns 70 treballadors i fixa un mxim --en el tram 2023-2024-- de 89.600 euros de jubilació, l'equivalent a 2,5 vegades l'import anual del salari més baix de les taules retributives del Parlament, que és de 35.867,02 euros.
En una segona fase, estaran els treballadors que es jubilin entre l'any 2030 i 2049, que va des dels 50.000 euros en 2030 fins als 2.500 en 2049, abans de l'extinció total de la prima l'1 de gener de 2050.
PLA DE PENSIONS I PREMI DE VINCULACIÓ
El Parlament restituir els plans de pensió dels seus funcionaris que van quedar congelats el 2013, que consisteixen en una aportació anual de 900 euros al fons de pensions de cada treballador de la Cambra, i els complements de productivitat, que seran una paga extra d'un mxim del 70% de la mensualitat --a concretar en una propera negociació--.
També es modificar el premi de vinculació, que anteriorment equivalia a un mes de vacances o un mes de retribució quan un funcionari complia 25, 30, 35 i 40 anys treballant en el Parlament.
Aquest premi passar a denominar-se incentiu de compromís i vinculació i els treballadors podran optar entre una aportació extraordinria equivalent a un mes de sou brut, o un mes de vacances.
La mateixes fonts han argumentat que la Cambra ha aconseguit aquest acord amb els seus treballadors amb l'objectiu d'evitar "un clima tibant" arran de la judicialització del conflicte laboral després de la suspensió dels acords aconseguits en 2023.
Han assegurat que l'acord obre una nova etapa per negociar la productivitat per objectius a la Cambra i desplegar així la "carrera horitzontal" entre els seus treballadors.
CONSELL DE PERSONAL
En un comunicat consultat per Europa Press, el Consell de Personal del Parlament ha afirmat que els acords són "el resultat de la voluntat d'ambdues parts de reconduir el conflicte laboral a través de la negociació collectiva i de sortir de la via judicial".
També exigeix "la seguretat jurídica que es respectaran els acords signats" i insta als collectius laborals a denunciar a les institucions que no respectin la negociació collectiva.
