MADRID, 10 jul. (EUROPA PRESS) -
La Sala Primera del Tribunal Suprem ha fixat doctrina entorn de l'obligació paterna de satisfer la pensió alimentària respecte un fill amb discapacitat i plenament dependent, tot i que aquest abasti la majoria d'edat.
"La situació de discapacitat d'un fill major d'edat no determina per si mateixa l'extinció o la modificació dels aliments que els pares han de prestar-li en judici matrimonial i deuran equiparar-se als quals es lliuren als menors mentre es mantingui la convivència del fill en el domicili familiar i es no tingui recursos", indica l'Alt Tribunal en la sentència.
El pare del jove amb una esquizofrènia paranoide diagnosticada va formular demanda de modificació de les mesures definitives fixades en la sentència de divorci sol·licitant l'extinció de la pensió alimentària acordada a favor del seu fill, de 27 anys en aquell moment, al·legant que "havia finalitzat els estudis de BUP feia més de deu anys sense cap especialització, trobant-se inscrit com a demandant de feina".
La mare es va oposar, demanant fins i tot un augment de la pensió al pare, ja que la malaltia del fill el convertia en una persona plenament dependent.
El Jutjat va estimar la demanda del pare i ha declarat extingida l'obligació del pagament de la pensió alimentària, decisió que ha estat confirmada en apel·lació, al considerar-se que el fill reunia els requisits per accedir a una pensió no contributiva per invalidesa i que per aquesta raó no havia de posar-se a càrrec del pare la seva manutenció.
Formulat recurs de cassació, en què ha estat part el Ministeri Fiscal, s'ha plantejat com qüestió jurídica si, en casos com aquest, el fill major però amb discapacitat i dependent, necessitat de suport per a les seves activitats diàries, havia de seguir rebent aliments del progenitor alimentant tal com es va acordar en sentència de divorci, com si fos menor.
Es tracta d'una tesi que la Sala Primera del Suprem ha resolt a favor de la mateixa.
La sentència, de la qual és ponent el magistrat José Antonio SeijasQuintana, analitza el recurs de cassació a la llum de la ConvencióInternacional de les Nacions Unides sobre Drets de Persones ambDiscapacitat (ratificada per Espanya el 2007) i des de dues perspectives: la privació dels aliments pel simple fet d'haver abastat el fill la majoria d'edat i ser possible perceptor d'una pensió d'invalidesa i des de la perspectiva de la situació personal de l'alimentat afectat per una greu situació de discapacitat.
"No estem davant d'un cas de fill major d'edat o emancipat sinó davant deun fill afectat per deficiències mentals, intel·lectuals o sensorials, amb o sense expedient normalitzat, que requereix d'unes atencions, personals i econòmics, i d'una dedicació extrema i exclusiva que subsisteix mentre subsisteixi la discapacitat i no tingui recursos econòmics per a la seva pròpia manutenció", aclareix el jutge.
