Actualitzat 17/05/2025 10:24

Pareja-Eastaway (Càtedra Habitatge) veu en els promotors socials el "futur" de l'habitatge

Panoràmica de Barcelona
CÀTEDRA ESTUDIS D'HABITATGE

Apunta a mesures com incentivar les socimis o reduir l'IVA

BARCELONA, 17 maig (EUROPA PRESS) -

La codirectora de la Càtedra Barcelona Estudis d'Habitatge i experta en economia urbana, Montserrat Pareja-Eastaway, ha explicat en unes declaracions a Europa Press que les aliances entre administracions i promotors socials són el "futur" en l'estratègia per combatre l'emergència habitacional a Espanya.

Ho ha dit en el marc del primer Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat, organitzat per la càtedra i que se celebrarà els dies 26 i 27 de maig a Barcelona per abordar aspectes que configuren el context habitacional del país, com la gentrificació, les regulacions del mercat o les transformacions urbanes.

"El control de preus és una mesura pal·liativa que comporta el risc de la caiguda de l'oferta. Mecanismes com aliar-se amb promotors que construeixin habitatge assequible sota una rendibilitat raonable són el futur", afirma Pareja-Eastaway, professora del Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona.

En aquesta línia, apunta a mesures com el foment de models emergents d'inversió immobiliària per aprofitar el capital privat per aconseguir beneficis socials, per exemple, a través de societats cotitzades d'inversió al mercat immobiliari (socimis), o reduir l'IVA als promotors socials.

Algunes d'aquestes recomanacions es poden trobar en el seu informe 'El finançament de l'habitatge social: integrant la inversió d'impacte per al desenvolupament sostenible', elaborat amb la col·laboració del gerent de l'Associació de Gestors de Polítiques Socials d'Habitatge de Catalunya (GHS), Xavier Mauri, i que es presentarà durant el congrés.

50.000 HABITATGES

Sobre les polítiques plantejades pel Govern per revertir la crisi habitacional, Pareja-Eastaway s'ha mostrat escèptica davant del compromís per part del govern autonòmic de promoure l'edificació de 50.000 habitatges públics a Catalunya per a l'any 2030.

"Estem travessant un moment relativament dolç perquè s'estan acabant promocions iniciades durant la legislatura anterior, però 50.000 habitatges socials en són molts", diu.

UN PROBLEMA "GENERALITZAT"

El primer Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat girarà al voltant de l'emergència habitacional des de diferents perspectives, com la jurídica, la social o l'econòmica, a fi d'abordar aquesta qüestió des d'una òptica "multidisciplinària i transversal".

"Els problemes d'accés a l'habitatge assequible afecten bona part de la població. No parlem de la gent pobra, sinó d'un problema generalitzat pel qual el mercat no proveeix solucions", conclou l'experta en economia urbana.

Contador