Publicat 04/04/2016 17:24CET

Panamà, el 'paradís' on coincideixen diverses investigacions de corrupció a Espanya

Logotipo del bufete de abogados panameño Mossack Fonseca
MOSSACK FONSECA

La investigació sobre Correa, Bárcenas, els Pujol, el 'cas Nóos' o l'àtic d'Estepona, entre d'altres, tenen alguna connexió amb aquest país

MADRID, 4 abr. (EUROPA PRESS) -

Panamà o el despatx d'advocats del país centreamericà Mossack Fonseca del qual ha sortit la informació recollida en els anomenats 'papers de Panamà', s'ha creuat en gairebé totes les últimes investigacions rellevants a Espanya relacionades amb presumptes casos de corrupció.

Des de les indagacions sobre la compra de l'àtic de l'expresident madrileny, Ignacio González, al presumpte capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa, el 'cas Nóos' o els Pujol, entre d'altres, Panamà és sempre un destí recurrent en gairebé totes les causes.

La denúncia presentada el novembre del 2014 pel Sindicat Unificat de la policia (SUP) davant del Jutjat d'Estepona, que investiga la compra de l'immoble de González, assegura que "l'empresa matriu, o un mínim d'un dels propietaris formals de Coast Investor LLC (societat creada per adquirir l'àtic, segons el sindicat) és l'instrumental panamenya Walford Overseas Investment Ltd, gestionada ni més ni menys que pel despatx d'advocats Mossak Fonseca & CO, internacionalment conegut".

POCA COL·LABORACIÓ AMB ESPANYA

En la providència del passat 9 de març en la qual la jutgessa d'Estepona va imputar González, la seva dona i el president de l'Atlètic de Madrid, Enrique Cerezo, es recollien altres diligències com reiterar la petició d'una comissió rogatòria a Panamà "reclamant la informació interessada en el seu moment" sobre les activitats de Coast Investor. Aquest país va negar a les autoritats espanyoles aquestes dades argumentant que no té tipificat el delicte contra la Hisenda Pública, ni aquest delicte pot ser considerat antecedent d'un de posterior de blanqueig de capitals.

Recorda el SUP en la seva denúncia que el despatx Mossack Fonseca es publicita "com especialistes en la construcció i gestió d'empreses pantalla especialitzades en l'ocultació d'identitats i patrimoni". "És, a més, coneguda també internacionalment per les Financial Intelligence Unites (FIUs) que persegueixen el blanqueig, per la seva inclusió en les llistes publicades per la UE que adverteix de sancions a qui mantingui relacions de negocis amb Mossack Fonseca & CO16", afegeix.

Advertia que aquesta firma era "igualment sospitosa per a les autoritats dels EUA de fer o col·laborar en activitats de blanqueig procedents del tràfic de droga, estant o havent estat investigada per la seva agència antidroga DEA, precisament per aquesta mateixa activitat en la qual està especialitzada, la construcció d'estructures societàries opaques al servei d'organitzacions criminals".

CORREA, RISC DE FUGA A PANAMÀ

L'acusació del mateix Sindicat Unificat de la Policia recollida per Europa Press traçava la connexió amb Francisco Correa: "és completament rellevant que aquest mateix despatx d'advocats hagi utilitzat també com a testimonis les mateixes companyies que les utilitzades pel despatx Aba Legal Bureau per a la constitució de la societat Golden Chain Properties S.A., també panamenya".

Precisava que aquesta empresa era "suposadament propietat de Francisco Correa", i "titular d'un compte bancari, coneguda com a compte 'Soleado', en què es van localitzar 12,8 milions d'euros, suposadament procedents d'una comissió relacionada amb una operació urbanística a Arganda del Rey (Madrid)".

En l'any 2009 la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va denegar la posada en llibertat de Correa per entendre que existia "un evident" risc de fuga a Panamà, ja que havia intentat tramitar la residència legal en aquest país abans de ser empresonat. L'havia ajudat per a això presumptament l'empresari Javier Tudela de la Cruz, ja que li va aconseguir un permís de residència amb el qual es pogués establir al país centreamericà.

VA ASSESSORAR URDANGARIN I TORRES

El nom de Mossack Fonseca també va aparèixer durant la instrucció del 'cas Nóos', que des del mes de gener passat senta al banc dels acusats la Infanta Cristina, Iñaki Urdangarin i quinze persones més acusades per un suposat desviament de més de sis milions d'euros de les Administracions públiques.

De fet, tant l'exduc de Palma com el seu exsoci Diego Torres, també processat, s'haurien servit de l'assessorament del bufet panameny a l'hora d'ordir una estructura fiduciària a l'estranger amb l'objectiu de desviar els fons obtinguts de manera irregular de les institucions, ocultar els seus verdaders beneficiaris i aconseguir tributar menys que a Espanya.

Entre els més de 70.000 folis i cent toms que componen la causa, el nom de Mossack Fonseca figura, en concret, en tres documents, un dels quals és la factura entregada pels serveis d'assessorament que va prestar als responsables de la trama per muntar diverses societats i obrir comptes corrents personals en les quals van ser transferides fins a un total de 420.000 euros des de l'Institut Nóos.

COMPTES DELS PUJOL

En el marc de les investigacions relacionades amb les activitats de la família Pujol, la UDEF de la Policia Nacional va recollir nombrosa informació sobre entitats bancàries amb les quals operaven a l'hora de desviar la seva fortuna, sobretot en diversos paradisos fiscals entre els quals hi havia Panamà.

Quan el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va acceptar a finals de l'any passat la investigació sobre la presumpta fortuna oculta a Andorra procedent de l'herència de l'avi Florenci, va assenyalar com a presumptes testaferros de Pujol Ferrusola José de Alba Barnola, Antoni Zorzano Riera o Juan Manuel Rosillo Cerrejón. Segons el jutge, li haurien permès guardar i obrir dipòsits a Mèxic, els Estats Units, Paraguai, l'Argentina, Panamà o Andorra.

El jutge sosté que el conjunt de la família ha "orquestrat durant anys una estratègia compartida i coordinada per desenvolupar diferents negocis econòmics, generar rèdits, ocultar-los i distribuir-los entre tots d'acord amb criteris establerts per aconseguir la neteja dels actius aconseguits".

FUNDACIÓ SINEQUANON DE BÁRCENAS

Panamà també apareix en les investigacions entorn de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, qui el 7 de juliol del 2005 va obrir un compte del qual era titular la Fundació Sinequanon, amb seu a Panamà, a la qual va traspassar 13,6 milions. Aquest compte va arribar a tenir el 2007 un saldo màxim de 25 milions.

Segons va publicar el diari 'El Mundo', Panamà també va ser la destinació elegida per l'exambaixador Gustavo de Arístegui i el ja exdiputat del PP Gómez de la Serna, qui van negociar el cobrament de comissions a canvi d'intermediar a favor de dues empreses espanyoles per obtenir contractes públics per construir hospitals.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés