VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)
El Palau de les Arts Reina Sofia de València es troba 'escapçat' per la situació judicial de qui fins aquest dimarts era la seva intendent, Helga Schmidt, la gestió econòmica de la qual al capdavant de la institució cultural està sent objecte d'una investigació per part de la justícia per clarificar el presumpte cobrament de comissions per patrocinis i suposades irregularitats en contractacions.
Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) van escorcollar durant tota la jornada d'aquest dimarts el coliseu i van precintar diverses dependències, entre les quals hi havia el despatx de la pròpia Schmidt --que va estar present durant tota l'actuació al costat del jutge--, i les àrees Econòmica i de Recursos Humans.
Segons publica el diari 'Levante-EMV' en la seva edició digital, Schmidt ha quedat en llibertat aquesta passada matinada (de la mateixa manera que l'altre arrestat en l'operació, l'exgerent del teatre i exliquidador de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), Ernesto Moreno), després d'acollir-se al seu dret a no declarar. D'acord amb aquesta informació els càrrecs que se'ls imputarien són malversació de cabals públics i blanqueig de capitals. L'actuació està sota secret sumarial.
El desplegament policial a Les Arts ha posat final --com a mínim de manera temporal-- als 15 anys de mandat d'Schmidt en el coliseu valencià, tal com ha anunciat aquest dimarts la consellera de Cultura, María José Català, que ha instat la decisió definitiva sobre l'intendent i el Palau de les Arts a la decisió que adopti el jutge encarregat de la causa.
L'austríaca, coneguda pel seu caràcter 'de ferro', ha estat l'ànima del teatre d'òpera des que va arribar a València per fer-se càrrec del repte d'aixecar un coliseu operístic de nivell mundial.
Llums i ombres han esquitxat la trajectòria de Schmidt a la institució cultural, ja que, si bé la seva gestió ha estat criticada en multitud d'ocasions pels seus emoluments, estil de vida i fort caràcter, la seva nodrida agenda de contactes i l'amistat amb grans figures internacionals de la lírica l'han fet imprescindible a Les Arts.
Però la denúncia d'un extreballador del teatre i les irregularitats detectades per un informe de la Intervenció de la Generalitat han fet insostenible la situació de la intendent. En l'esmentat document sobre la gestió del Palau de les Arts es reflecteix l'existència d'una empresa privada, Patrocini de Les Arts S.A, creada el 2008 al costat de diversos empresaris valencians, i del consell d'administració de la qual va formar part Helga Schmidt (des del març del 2008 fins a l'octubre del 2009) que figurava amb el seu passaport de nacionalitat austríaca, amb la identitat de Helga Pittoni.
Després de fer-se públiques aquestes informacions, la pròpia Schmidt defensava l'"honradesa" de la seva actuació al capdavant de la institució i, fins i tot, advertia que no consentirà "infàmies", per la qual cosa anunciava que portarà a terme accions legals davant de "falses acusacions" en relació amb la seva feina.
L'informe fa referència a la creació d'aquesta societat, que tenia previst cobrar un 10% de comissió per les aportacions de les empreses patrocinadores. A més, el 2009 es va constituir la societat limitada Viva Europa June 24th S.L.U, l'administrador únic de la qual era Patrocini de les Arts SA.
MÉS DE MIG MILIÓ D'EUROS COBRATS
La documentació apunta que la Fundació va fer dos pagaments a Viva Europa per l'organització d'aquest esdeveniment en octubre i desembre del 2009 per un import total de 348.000 euros. En total, l'informe ha xifrat en 508.000 euros la quantitat cobrada per Patrocini de les Arts SA de la Fundació, directament o a través de Viva Europa.
Helga Schmidt (Viena, 1941) va arribar a València fa 15 anys per posar en peu el projecte del Palau de les Arts, concebut com el "vaixell insígnia" de la cultura valenciana i avalada per la seva carrera en importants entitats musicals, com el Covent Garden.
El seu camí professional va començar com assistent del director general del Festival de Viena, Egon Hilbert, quan Schmidt tenia 21 anys. Dos anys després, quan el 1963 Hilbert va ser nomenat intendent de l'Òpera de Viena, i Herbert von Karajan director artístic i musical, tots dos van contractar Schmidt per a aquest teatre, on va treballar deu anys braç a braç amb Karajan.
Assessora artística de multitud d'institucions i orquestres de primer rang --entre les quals hi ha la del Concertgebouw d'Amsterdam i la Simfònica de Londres--, a final anys noranta "es va deixar fascinar" --segons reconeix el perfil d'Schmidt penjat en el web de Les Arts-- per l'ambiciós projecte que la Generalitat estava preparant amb la idea d'obrir un gran teatre d'òpera a València.
Des que el coliseu va obrir les portes, Schmidt va utilitzar els seus contactes --al costat dels atractius pressupostos que el Palau de les Arts va gaudir en els seus primers anys-- per atreure estrelles de la talla de Lorin Maazel, qui va ser el primer director musical i artífex de la meritòria Orquestra de la Comunitat Valenciana--; Zubin Mehta, fins la temporada passada president del Festival del Mediterrani, o el tenor espanyol Plácido Domingo.
Tot i que ha estat aquest cas el que ha fet saltar les alarmes, allò que és cert és que les polèmiques econòmiques han entelat des del principi els èxits musicals de la intendent.
VIATGES, DIETES I ALLOTJAMENTS
Fa poc, EUPV a les Corts airejava les despeses de 391.261,57 euros en viatges, dietes i allotjaments per qüestions de treball que Helga Schmidt havia fet entre el 2005 i el 2011.
També s'ha qüestionat freqüentment que la intendent fixés la seva residència en luxosos hotels de la capital valenciana i el seu tracte personal amb treballadors al seu càrrec.
Cal recordar que la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social de València va practicar una acta d'infracció al Palau de les Arts perquè considerava que "no va adoptar cap mesura ni va activar el protocol d'actuació" corresponent davant del "tracte vexatori" que va donar la seva intendent, Helga Schmidt, a diverses treballadores del Departament de Secretaria.
També la figura d'Ernesto Moreno s'ha posat en dubte en diferents ocasions. Ha ocupat diversos alts càrrecs a la Generalitat Valenciana a l'àmbit de la cultura. Així, ha estat director d'Administració del Palau de les Arts Reina Sofia de Valencia i també ha treballat en la subdirecció de Gestió de CulturArts.
Després del seu pas per aquest sector, el Consell el va proposar com a director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) per liquidar el canal públic, en substitució de Rosa Vidal, qui va dimitir després de la decisió de tancament de l'ens autonòmic, el novembre del 2013.
