BARCELONA, 27 abr. (EUROPA PRESS) -
El País de Demà, associació de la societat civil que aglutina empresaris, professionals i acadèmics, reclama "consensos de país" en educació i crear un consell català independent, nomenat pel Parlament i amb un mandat superior als cicles polítics i electorals.
En el document, al qual ha tingut accés Europa Press, avisen que qualsevol reforma educativa que depengui dels governs de torn està condemnada al fracàs: "Sense continuïtat de 20 anys, les mesures no es consoliden i els resultats no arriben mai".
Atesa la magnitud del canvi que defensen, demanen crear el Consell Català de l'Educació amb persones de prestigi reconegut i independència política, membres de la societat civil, sense participació de l'administració, nomenats pel Parlament, i que actuïn amb "autonomia" respecte al Govern i d'interessos particulars.
Entre les seves funcions estaria definir les prioritats estratègiques i les necessitats d'intervenció del Govern en l'àmbit de la innovació del sistema educatiu de Catalunya.
Pels impulsors del document, l'educació mostra actualment dificultats per garantir ser un passaport cap al benestar econòmic i la integració social i això, juntament amb l'aparició de la IA, consideren que exigeix redissenyar el sistema completament.
El document proposa 93 accions a implantar a través d'un pla d'acció que posi les bases i un conjunt de mesures a l'abast de la Generalitat a curt termini (12-18 mesos); una fase de transformació estructural (18-36 mesos) i una altra de consolidació (3-5 anys) que hauria d'aconseguir "una millora sostinguda en els resultats Pisa, una adaptació al mercat laboral i la integració obligatòria de competències digitals i la IA en tots els cicles".
EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
L'etapa de l'educació obligatòria recomanen que sigui un "primer pas" en la formació dels joves al llarg de la seva vida i incorporar el coneixement científic, cultural i la IA en totes les etapes del sistema; revisar els plans d'estudis i currículums amb un enfocament multidisciplinari més gran; orientar els nens segons les seves potencialitats i generar incentius positius per a l'estudi en totes les etapes i de manera individual.
També aposten per crear una avaluació independent fora del control polític directe; per una formació contínua dels docents i augmentar els requisits d'anglès; per una autonomia més gran dels centres educatius, i per atendre el repte de la innovació digital i la IA.
En l'educació superior (graus de FP i universitaris), detecten l'abandonament escolar com un repte a abordar; apunten que Catalunya està "molt per sota" de la demanda laboral i mitjana europea de població amb titulació professional; defensen que l'FP ha de ser més atractiva i més ben connectada amb la realitat productiva i demanen accelerar la generalització de la formació en modalitat dual.
A més, adverteixen del desajust entre l'oferta de graduats universitaris i la demanda existent; demanen tenir en compte la motivació professional a l'hora d'exercir una professió i que les proves d'accés, a més de l'expedient, inclogui un mecanisme qualitatiu per valorar-ho.
També situen com un problema "la insuficient proximitat" entre les universitats i les organitzacions on posteriorment treballen els titulats a més de la vinculació dels professors d'FP i de grau amb el món professional.
DOCENTS
Els docents centren un altre dels capítols del document, en el qual adverteixen que estan "perdent pes" i que hi ha d'haver un nivell d'exigència coherent amb la responsabilitat que exerceixen, que garanteixi una base sòlida de coneixements i una polivalència mínima imprescindible.
Defensen reautoritzar el docent com un referent intel·lectual i autoritat pedagògica; definir el seu estatus professional, determinant la política de condicions laborals i les responsabilitats de les diverses categories professionals, i reflexionar sobre el procés formatiu dels mestres i sobre la necessitat d'una constant actualització.
FINANÇAMENT
"Augmentar els recursos sense canviar el model ni la gestió no millora els resultats", avisen en el document, en el qual asseguren que a Catalunya, malgrat disposar de pressupostos més alts, no hi ha millores significatives.
Així, recullen que, una vegada implantades les mesures que es recomanen, es consideri invertir el 6% del PIB en educació, tal com recomana la Unesco.
