Denuncia "l'assetjament i la coacció" patits per alguns partits, el poder judicial, les forces de seguretat i mitjans de comunicació
MADRID, 26 nov. (EUROPA PRESS) -
Maite Pagazaurtundua, eurodiputada de la Delegació de Cs al Parlament Europeu, ha lliurat a la Comissió Europea un informe on acusa els Comits de Defensa de la República (CDR) i la plataforma Tsunami Democrtic de fer servir la violncia per provar de crear un "estat identitari i ultranacionalista" a Catalunya.
L'informe, coordinat per Pagazaurtundua i amb el suport de Cs, es titula 'Violncia política i atacs a l'estat de dret per materialitzar un estat identitari a Catalunya' i porta com a subtítol 'CDR i Tsunami: organitzats per alterar l'ordre democrtic i la llibertat de conscincia a Catalunya'.
En aquest document es denuncia que l'independentisme catal mira de "construir illegalment un estat identitari i iliberal" i que els CDR han sotms a "assetjament i coacció social estratgics" els partits no separatistes, el poder judicial, les forces de seguretat de l'estat i mitjans de comunicació.
L'objectiu de Pagazaurtundua, vicepresidenta primera de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior del Parlament Europeu (LIBE), és donar a conixer a les institucions europees la situació a Catalunya perqu puguin jutjar l'evolució del "nacionalisme identitari".
És "imprescindible" explicar també les expressions de violncia" que s'han produt en aquesta comunitat perqu "a Europa necessitem grans consensos al voltant de la defensa de l'estat de dret democrtic a Espanya", ha declarat els periodistes a Brusselles.
"NI PACÍFIC, NI ESPONTANI, NI DEMOCRTIC"
L'informe repassa els últims fets ocorreguts a Catalunya després de la publicació de la sentncia del Tribunal Suprem que va condemnar als líders del procés. En opinió de l'eurodiputada, aquests fets demostren que "el projecte secessionista catal, en contra del que manifesten els seus promotors, no és pacífic, ni espontani, ni democrtic".
Pagazaurtundua recorda a la Comissió Europea que més de la meitat dels votants a Catalunya no desitgen que aquesta sigui un estat independent, malgrat que el nacionalisme promou des de fa dcades "la minusvaloració i fins i tot fbia, com la llengua espanyola".
"Des d'un punt de vista de l'opinió pública internacional, han aconseguit ocultar durant dcades una estratgia contrria al pluralisme ideolgic i cultural", afirma.
L'europarlamentria sosté que "la majoria" dels successius governs autonmics han "ests una concepció hegemnica d'una única identitat acceptable, la ultranacionalista identitria --nacionalista o secessionista--, portadora d'una identitat excloent".
