Denuncia "l'assetjament i la coacció" patits per alguns partits, el poder judicial, les forces de seguretat i mitjans de comunicació
MADRID, 26 nov. (EUROPA PRESS) -
Maite Pagazaurtundua, eurodiputada de la Delegació de Cs al Parlament Europeu, ha lliurat a la Comissió Europea un informe on acusa els Comitès de Defensa de la República (CDR) i la plataforma Tsunami Democràtic de fer servir la violència per provar de crear un "estat identitari i ultranacionalista" a Catalunya.
L'informe, coordinat per Pagazaurtundua i amb el suport de Cs, es titula 'Violència política i atacs a l'estat de dret per materialitzar un estat identitari a Catalunya' i porta com a subtítol 'CDR i Tsunami: organitzats per alterar l'ordre democràtic i la llibertat de consciència a Catalunya'.
En aquest document es denuncia que l'independentisme català mira de "construir il·legalment un estat identitari i iliberal" i que els CDR han sotmès a "assetjament i coacció social estratègics" els partits no separatistes, el poder judicial, les forces de seguretat de l'estat i mitjans de comunicació.
L'objectiu de Pagazaurtundua, vicepresidenta primera de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior del Parlament Europeu (LIBE), és donar a conèixer a les institucions europees la situació a Catalunya perquè puguin jutjar l'evolució del "nacionalisme identitari".
És "imprescindible" explicar també les expressions de violència" que s'han produït en aquesta comunitat perquè "a Europa necessitem grans consensos al voltant de la defensa de l'estat de dret democràtic a Espanya", ha declarat els periodistes a Brussel·les.
"NI PACÍFIC, NI ESPONTANI, NI DEMOCRÀTIC"
L'informe repassa els últims fets ocorreguts a Catalunya després de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar als líders del procés. En opinió de l'eurodiputada, aquests fets demostren que "el projecte secessionista català, en contra del que manifesten els seus promotors, no és pacífic, ni espontani, ni democràtic".
Pagazaurtundua recorda a la Comissió Europea que més de la meitat dels votants a Catalunya no desitgen que aquesta sigui un estat independent, malgrat que el nacionalisme promou des de fa dècades "la minusvaloració i fins i tot fòbia, com la llengua espanyola".
"Des d'un punt de vista de l'opinió pública internacional, han aconseguit ocultar durant dècades una estratègia contrària al pluralisme ideològic i cultural", afirma.
L'europarlamentària sosté que "la majoria" dels successius governs autonòmics han "estès una concepció hegemònica d'una única identitat acceptable, la ultranacionalista identitària --nacionalista o secessionista--, portadora d'una identitat excloent".
