Coincideix amb la declaració de l'exdirectora del CNI Paz Esteban davant el jutge pel cas Pegasus
BARCELONA, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident del Govern central i exlíder de Podem, Pablo Iglesias, compareixerà telemàticament aquest divendres en la Comissió d'investigació sobre l'espionatge a polítics independentistes amb els programes Pegasus i Candiru al Parlament, han informat fonts parlamentàries.
En l'ordre del dia de la comissió també apareix citat el que va ser director del Gabinet de la Presidència del Govern central entre 2018 i 2021, Iván Redondo, així com del sotsdirector general del Centre Criptològic Nacional, Luis Jiménez, i el secretari general d'Administració Digital del Ministeri d'Assumptes Econòmics, Jesús Torres.
Iglesias va rebutjar comparèixer al Parlament el 2020, on va ser citat en la comissió que investigava la gestió de les residències durant la pandèmia, ja que es va acollir a un dictamen del Consell d'Estat, que recull que els parlaments autonòmics no tenen "potestat per requerir la compareixença d'autoritats, funcionaris o agents, actuals o pretèrits de l'Estat".
Els últims anys és habitual que membres de l'actual Govern central i d'anteriors Executius s'absentin de les seves citacions a comparèixer al Parlament esgrimint els mateixos dictàmens del Consell d'Estat.
De fet, el president del Govern central, Pedro Sánchez; l'expresident Mariano Rajoy i altres exmembres del Govern central ja van rebutjar comparèixer en comissions d'investigació del Parlament com la de l'anomenada 'Operació Catalunya' o la de l'aplicació del 155.
ESPIONATGE AMB PEGASUS
Aquest mateix divendres també declararà per videoconferència l'exdirectora del CNI Paz Esteban davant el jutge que la investiga arran de la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge telefònic que va sofrir amb el programari Pegasus.
Aquesta declaració arriba després que el Govern central hagués dut a terme la setmana passada la desclassificació "parcial" de documents sobre l'espionatge a Aragonès amb el programa Pegasus, després de la petició en aquest sentit del jutge que porta el cas.
Al desembre, el president de la Generalitat ja va comparèixer davant el jutge per ratificar la querella que va iniciar aquesta causa, i a la seva declaració va atribuir al CNI l'espionatge telefònic que va patir.
Aragonès va explicar al jutge que va detectar l'espionatge al juliol de 2020 arran de l'informe de Citizen Lab que el va alertar que hi havia "diversos indicadors de compromís" en el seu telèfon.
Arran d'aquest avís, va encarregar un informe pericial que va detectar infeccions des de 2018 fins al març del 2020 i que havien arribat al seu mòbil a través de missatges SMS que ell no va detectar al moment, quan era vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia.
Les infeccions que Aragonès ha denunciat coincideixen amb moments de la política catalana en els quals va participar, com la formació del Govern que va encapçalar Quim Torra en aixecar-se l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, les negociacions dels Pressupostos catalans i per a la investidura de Pedro Sánchez després de la moció de censura a Mariano Rajoy i la taula de diàleg.
