Publicat 28/2/2019 14:08:57 +01:00CET

Pablo Casado planteja una llei perquè el castellà sigui "vehicular" a les escoles i l'administració

Visita al Mobile World Congress Barcelona - MWC 2019 del president del PP, Pablo
David Zorrakino - Europa Press

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 28 febr. (EUROPA PRESS) -

El líder del PP, Pablo Casado, incorporar en el seu programa electoral una llei de llengües perqu el castell sigui vehicular a les escoles de tot Espanya; se senyalitzi en aquesta llengua a les zones urbanes i interurbanes, i que les llengües cooficials siguin un "mrit per no un requisit excloent" en la convocatria de qualsevol oposició en un lloc de treball públic.

En declaracions abans de visitar el Mobile World Congress (MWC) a les portes del saló, ha concretat que la norma també inclouria que el castell es pugui fer servir en totes les comunicacions públiques de l'entorn administratiu.

"Que aquestes comunicacions administratives siguin obligatriament en castell i en una altra llengua cooficial a les comunitats on les tinguin. Per ha de ser en castell. Per tant, cap espanyol ser sancionat si no les fa en la llengua comuna de tots els espanyols", ha dit.

Sobre l'ocupació pública, ha argumentat que obligar a conixer una llengua cooficial per poder optar a una plaa de l'administració "llastra la mobilitat dels treballadors públics i la igualtat de mobilització entre espanyols".

"No és just que una persona de Granada no pugui concórrer a una plaa pública a Tarragona i una persona de Tarragona sí ho pugui fer a Granada. Totes les places d'ocupació pública s'han de fer en castell, i una altra llengua oficial podr ser un mrit per mai un requisit oficial excloent", ha defensat.

LLENGUA VEHICULAR

Segons la proposta de llei que incorporar en el seu programa, el castell ser llengua vehicular a l'ensenyament "sense prejudici que a les comunitats autnomes també pugui ser la llengua d'aquesta comunitat, tal com ha consagrat el Tribunal Constitucional, per no en detriment de la que ha de ser la llengua vehicular a tot Espanya".

Defensa que són "quatre punts de lgica a qualsevol país amb doble llengua" i que faltava regular el castell per consagrar la igualtat d'oportunitats dels espanyols i la competitivitat.

També ha destacat que les llengües cooficials d'Espanya són una riquesa i les admira, per que el nacionalisme "les ha aprofitat, no per amor, sinó com a barrera identitria, per dur a terme el seu projecte nacionalista".

REGULAR "LA LLENGUA COMUNA"

Considera que les llengües cooficials s'han anat regulant estatutriament i legalment en democrcia, i que "l'Estat del Regne d'Espanya ha apostat per elles", com assegura que demostren les classes de l'Institut Cervantes, el BOE tradut i les desconnexions de la televisió pública.

"No obstant aix, no hi ha hagut una regulació del castell, i el que proposem és que hi hagi una regulació de la llengua comuna dels espanyols sobre la base de l'article 3 de la Constitució, que diu que tenim tenim el deure de conixer-la i el dret a fer-la servir", ha afegit.