VITÒRIA, 7 oct. (EUROPA PRESS) -
El secretari general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha advertit aquest dissabte al lehendakari, Íñigo Urkullu, que "Catalunya no necessita mediadors dins de l'Estat espanyol" sinó "còmplices i aliats que l'ajudin en el camí per proclamar la República catalana", i ha assegurat que "l'independentisme d'esquerres està preparat per liderar el país cap a un escenari de creació i espai sobirà", perquè el model d'Estat espanyol "està liquidat".
Otegi ha realitzat aquestes declaracions a Vitòria durant la Conferència Política d'EH Bildu, on s'han reunit al voltant de 500 militants que han aprovat una resolució de suport al procés iniciat a Catalunya i una altra sobre el camí que la coalició proposa per "aconseguir la sobirania d'Euskal Herria".
El portaveu d'EH Bildu ha fet una crida al lehendakari, Íñigo Urkullu, --que aquesta setmana ha sol·licitat la mediació de la Unió Europea--, per indicar que no es "fica" en "si intervé o no intervé", però li ha dit que "Catalunya no necessita mediadors dins de l'Estat espanyol, Catalunya necessita còmplices i aliats que l'ajudin en el camí per proclamar la República catalana".
En aquest sentit, ha advertit que l'acord amb l'Estat solament és possible "si renúncies al teu projecte polític o si et deixes portar per la por" i creu que, en l'actualitat, "l'Estat no té cap oferta a fer a les nacions sense estat del propi Estat espanyol" i "demostra la seva naturalesa antidemocràtica", utilitzant "el xantatge, la força i la por".
"Diuen que els nacionalismes són excloents. L'únic nacionalisme excloent és el que ha dirigit els designis d'aquest Estat durant els últims 40 anys i molt abans; el model de relació que va imposar la Constitució en 1978 que diu que solament hi ha una nació de debò, que és l'espanyola i la resta som ciutadans de segona. Aquest model s'ha acabat", ha subratllat.
Per al dirigent d'EH Bildu, "està liquidat, s'ha acabat el model que jeràrquicament imposa als bascos estar en aquell temps i permanentment sota les decisions que prenen uns altres per nosaltres", i ha defensat que els bascos "aspirem a concretar un model que ens relacioni al món i en termes d'igualtat".
"Ens plantarem davant un model de relació que supediti jeràrquicament la nostra voluntat a la d'altres actors. Això s'ha acabat", ha insistit.
Per això, ha plantejat la posada en marxa d'un "exercici de sobirania popular" amb el que els bascos puguin decidir "en absoluta llibertat, com a homes i dones sobirans, quins són els instruments jurídics i polítics que necessitem per fer front als greus problemes que travessem, en termes econòmics, socials, culturals i institucionals".
"No estem disposats a fer un exercici els marges del qual siguin la legalitat espanyola perquè estaríem enganyant a la gent, perquè aquest país no necessita fer un debat entorn dels termes que deixa o deixen de permetre les legalitats espanyoles, sinó per fer un debat sobre els problemes de la gent", ha defensat.
Otegi ha defensat també que volen construir un Estat per "recuperar totes les decisions que afecten a la vida dels seus ciutadans", i per això, creu que en aquest "context històric" és necessari "recuperar el lideratge i portar-lo a l'espai jurídic i polític que mereix".
INDEPENDENTISME "PREPARAT"
"L'independentisme d'esquerres està preparat per liderar el país, juntament amb altres forces socials, sindicals i polítiques, cap a un escenari de creació i espai sobirà, on la ciutadania sigui la que decideixi com viuen i de quina manera organitza el seu model social, econòmic i polític", ha reiterat.
Per això, ha assenyalat que en l'actual context "històric" l'independentisme d'esquerres "estarà a l'alçada de les seves responsabilitats i a l'alçada política exigida per aquest moment històric".
Així mateix, s'ha dirigit a aquesta "esquerra espanyola, que pretén ser nova" per dir-li que "fer-li una moció al règim és sumar-se als processos constituents a Catalunya i Euskal Herria".
Otegi ha insistit que "no estem en una conjuntura qualsevol" i ha advertit que "si demà Catalunya proclama la seva república i decideix construir un Estat independent", l'Estat espanyol s'assemblarà "més a Turquia que a una altra cosa, en el qual a més de treure'ns els nostres instruments d'autonomia probablement augmentarà la repressió".
"Com quedarà l'Estatut espanyol? Com quedarà el nostre Concert i Conveni -econòmic-? En quin tipus d'estat seguirem vivint?", s'ha preguntat.
Sobre aquest tema, ha advocat per impulsar "grans aliances que moguin a aquest país en la direcció de consolidar la solidaritat amb Catalunya" i ha defensat que "no sobra ningú, excepte els qui estan aplicant repressió a Catalunya".
"Totes les forces polítiques, socials, sindicals, democràtiques i nacionals del país s'han de posar d'acord", ha defensat abans d'augurar que "en les properes setmanes es podrà comprovar que això és possible i necessari".
RESOLUCIONS
La conferència política d'EH Bildu ha aprovat una resolució de suport al procés iniciat a Catalunya en el qual se subratlla que "tots els pobles són subjecte del dret d'autodeterminació i Catalunya també ho és".
"La nostra solidaritat és total i en la mesura que compartim el marc polític que ens nega el dret a decidir que ens correspon com a poble. A Catalunya està en joc la nostra llibertat i el nostre futur", assenyala el text.
Així mateix, destaca que l'actitud mostrada pels catalans ha estat "exemplar" i creu que la participació i el nombre de vots per la independència "deixa obertes de bat a bat les portes cap a la independència".
No obstant això, "més enllà de la solidaritat", EH BIldu creu que ha arribat el moment de la "iniciativa política resolutiva" i ha avançat que EH Bildu "treballarà intensament per l'impuls a un procés sobiranista fonamentat en el dret a decidir que ens correspon com a bascos".
Per això, ha mostrat la seva disposició a "activar la majoria política i social existent al nostre país" i a "obrir així les portes de la llibertat del nostre poble": "Avui Catalunya, demà Euskal Herria", conclou el text.
D'altra banda, amb el 98% dels vots dels assistents, EH Bildu ha aprovat una segona resolució que la sobirania d'Euskal Herria amb la qual proposa la creació de la "República Confederal d'Euskal Herria", a través d'un procés impulsat en la Comunitat Autònoma d'Euskadi i a Navarra.
"En vista de la crisi territorial de l'Estat espanyol" creada pel procés iniciat a Catalunya, volen "modificar radicalment" la relació amb l'Estat perquè sigui "d'igual a igual" i basades en "la lliure voluntat i en la sobirania pròpia".
A Navarra plantegen engegar al Parlament navarrès una ponència sobre les relacions entre Navarra i l'Estat, així com un debat social.
A Euskadi, volen consensuar les bases per un nou Estatus polític en la ponència d'autogovern i celebrar un debat, que seria el pilar per elaborar un text articulat per al nou Estatus que hauria de ser aprovat al Parlament basc i posteriorment, votat per la ciutadania en una "consulta habilitant".
