BILBAO, 11 nov. (EUROPA PRESS) -
El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha advocat per un "programa de mínims" entre bascos, catalans i gallecs per presentar-se a properes cites electorals per tenir "una potencialitat política enorme a Madrid i a Europa".
En una entrevista concedida a Gara, recollida per Europa Press, Otegi indica que EH Bildu ha de ser "la casa comuna del poble abertzale d'esquerres" i subratlla que els presos d'ETA i les seves famílies saben que "pararem fins que surtin tots i totes, explorant tots els camins per portar-los a casa".
Preguntat per la reunió que va mantenir setmanes enrere amb l'expresident del Govern central José Luis Rodríguez Zapatero, afirma que aquest tenia interès a conèixer Txillarre, perquè "allà es va jugar en part el seu futur polític". "Som dues persones que coincidim en un mateix procés, encara que allà mai vam poder parlar directament", afegeix.
Així mateix, creu que actualment el PSOE "no té marge ni voluntat per encarar el procés basc i el català", encara que s'està "en un moment històric bastant endimoniat" i respecte a l'Estat es produeix "una certa paradoxa".
"Perquè el poble espanyol pugui gaudir d'una certa democràcia -i limitada- ens necessiten als independentistes, necessiten que sumem al Congrés, a PSOE i Podemos no arriben", adverteix.
Pel que fa a la figura el lehendakari, Iñigo Urkullu, Otegi creu que és una persona que parla "amb certa claredat en dir que demanar més autogovern pot suposar fractura social o que cal eixamplar l'acord d'autogovern perquè tingui recorregut".
"O sigui, ens situarem en els marges de la Constitució espanyola, que són molt estrets? Cal saber llegir els marges, el context, i cal saber aprofitar les oportunitats", defensa.
D'altra banda, defensa l'acord aconseguit amb el PNB sobre el nou estatus, ja que recull "el sentir del 80% del país". "Ens sembla un acord magnífic, ens satisfà en termes nacionals i socials. És un instrument perquè aquest país pugui fer polítiques d'un altre tipus. La sobirania té un significat simple: decidim nosaltres, i decidim tant les relacions amb l'Estat espanyol com la política d'indústria o el sistema de pensions", argumenta.
CATALUNYA
Pel que fa a Catalunya i la seva recent trobada amb líders polítics catalans, considera que "davant de l'Estat els pobles hem de jugar junts" ja que "si trenquen a Catalunya ens trenquen a tots".
"Per això, a part de la solidaritat he tractat de traslladar-los que bascos, catalans i gallecs hem de jugar aquesta partida junts, coordinats i sincronitzats enfront d'un Estat que creu que no és la seducció, sinó la força, el que el mantindrà unit", afegeix.
En aquest sentit, i davant la possibilitat de presentar candidatures úniques en properes cites electorals, es pregunta "en el marc europeu, o en l'espanyol, quin sentit té que bascos, catalans i gallecs juguem cadascun amb les seves sigles?"
"Per què no tots junts amb un programa de mínims molt simple: defensa del dret a decidir, defensa de drets socials, llibertat per als presos...? Aquí caben aliances des del PNB fins a la CUP. Jo crec que que això té una potencialitat política enorme. A Madrid, per dir: respectin la gent, deixin decidir. I a Europa, per tenir una sola veu que digui que l'Estat espanyol no és democràtic", diu.
D'altra banda, critica que una vegada desapareguda la lluita armada i fins i tot "l'organització, ens trobem amb un PNB que ha cercat permanentment a tots menys als altres abertzales".
Al seu judici, el PNB és un partit "professional, que tracta de vendre que aquí es viu millor perquè ells gestionen el país", però "aquí es viu millor perquè hi ha esquerra política i sindical, que lluita per millorar la vida de la gent, per un país decent i amb igualtat d'oportunitats".
No obstant això, adverteix en referència a ELA que "s'han instal·lat en la crítica fàcil, a mirar des de la barrera". "Fem una pregunta: les feministes que es manifesten, els euskaltzales, els joves que estan contra la sagnia de l'exili econòmic, els sindicalistes, els pensionistes... en quin marc concret pensen que tot això es pot garantir? En una revolució mundial, en una revolució europea, en el marc espanyol o a Euskal Herria? No hi ha millor marc que una República basca sobirana. La resta és etèria, i no necessitem marcs a l'aire. EH Bildu ofereix el pont que permet passar d'aquesta reivindicació a construir la garantia", finalitza.
