Admet que els resultats d'EH Bildu "han estat dolents" i preveu un Govern espanyol presidit per Rajoy i facilitat pel PSOE
BILBAO, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Sortu i candidat a lehendakari d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha afirmat aquest dimecres que qüestions com la política penitenciària i l'acostament de presos d'ETA al País Basc o el desarmament de la banda són qüestions que requereixen "serietat" i que es "treguin de la contesa electoral", i ha dit al lehendakari, Iñigo Urkullu, que parlar d'aquests temes, "quan hi ha eleccions a prop", és "relliscós".
Otegi s'ha referit d'aquesta manera, en una entrevista a Euskadi Irratia, recollida per Europa Press, a les declaracions realitzades aquest dilluns passat pel lehendakari, en les quals ha instat ETA a desarmar-se i dissoldre's abans d'un any i ha demanat al pròxim Govern espanyol col·laborar en la seva realització, a més de sol·licitar la transferència de presons.
El dirigent abertzale ha assenyalat que no li agrada posar terminis a res, i ha recordat que el mateix Urkullu "ja va posar un altre termini fa uns anys, dient que el 2015 es faria aquí un referèndum sobre el nou estatus polític", i que, tot i que "això sí que estava en la seva mà, no ho ha complert". A més, ha lamentat que, tot i sol·licitar un canvi en la política penitenciària i la transferència de presons, "en un minut li han respost que no i això és el que hi ha".
Alhora, respecte al desarmament d'ETA, s'ha preguntat "com es pot entendre que hi hagi una organització armada que està disposada a destruir les seves armes i que hi hagi un Estat central que no vulgui saber res d'això". En aquest sentit, ha destacat que "en la comunitat internacional ningú ho entén", i, tot i que ha preferit no posar dates, ha assegurat que ETA "té tota la voluntat per desarmar-se", tot i que "hi ha dos estats que no ho volen ara mateix".
"Per tant, fer aquest tipus de brindis i parlar d'aquest tipus de qüestions quan hi ha eleccions a prop, em sembla relliscós. Crec que són temes que requereixen serietat, plantejar-los d'una altra manera i que es treguin de la contesa electoral", ha reiterat.
MALS RESULTATS
D'altra banda, el candidat a lehendakari d'EH Bildu ha reconegut que els resultats obtinguts per la coalició abertzale en les passades eleccions generals "han estat dolents, no modestos, sinó dolents", i ha destacat "que cal admetre-ho sense cap problema", ja que, segons ha dit, "el poble ha donat la seva opinió i ara mateix no ha estat al nostre favor".
Així, ha considerat que han existit "diversos factors" que expliquen els mals resultats d'EH Bildu, entre els quals ha destacat que "existia un enorme desig de canvi que es concentrava a fer fora Mariano Rajoy", i que molta gent, "també nostres votants clàssics, pensava que Podem era l'instrument" per desbancar Rajoy de La Moncloa.
En tot cas, el dirigent abertzale ha indicat que detecta "certa decepció i frustració, tant en aquest país com l'Estat espanyol", després dels resultats del 26J, ja que, segons la seva opinió, "ha quedat clar que l'Estat espanyol no canviarà".
En aquest sentit, ha subratllat que el PP ha aconseguit "uns resultats excel·lents" i que "no l'ha afectat la corrupció", i que Rajoy ha sortit reforçat, per la qual cosa espera un Govern espanyol presidit pel candidat popular i possibilitat pel PSOE, ja que, segons la seva opinió, "a Madrid hi ha dues opcions, PP i PSOE, i no hi ha una tercera opció, ja que l'esperança de Podem hi era, però s'ha truncat en certa mesura".
CONSCIÈNCIA NACIONAL
D'altra banda, Arnaldo Otegi ha admès que, "desgraciadament, és evident" que "el to de la consciència nacional a Euskal Herria ha disminuït molt" durant els últims anys, cosa que "preocupa" a l'esquerra abertzale, tot i que ha considerat que, "si ara no hi ha (consciència nacional), és perquè ningú ha fet una oferta en aquest sentit a aquest país, un full de ruta per ser un Estat" que, segons la seva opinió, "sí té l'independentisme".
Ha reconegut que "potser tenen un punt de raó" els que afirmen que "un Estat (propi) no és la preocupació de la gent ara mateix" al País Basc, "perquè entenen que reivindiquem un Estat tan sols en termes identitaris, tot i que algú m'haurà d'explicar com ens va si pot ser fer una política industrial, una política fiscal o una política educativa, sense ser sobirans".
"Llavors, la sobirania per a què? Per prendre nosaltres les nostres decisions. La pregunta és, la vida de la gent seria millor o pitjor si els bascos prenguéssim les decisions a Euskal Herria? Crec que ha quedat bastant clar que, quan les decisions es prenen aquí, es fa una societat més progressista, una societat més justa, no sempre, però almenys les opcions estarien obertes", ha assegurat.
Alhora, ha manifestat que l'esquerra abertzale no pot plantejar l'independentisme, la sobirania i un Estat propi "com si fos una fórmula màgica per tot", i ha considerat que té "dos reptes", que són, "fer front als problemes quotidians com l'atur o la precarietat, i fer pedagogia sobre que la millor manera per respondre en el futur a aquests problemes és tenir un Estat".
"L'independentisme ha d'estar per a aquestes dues qüestions, per al dia a dia, però també per dir que per afrontar el futur aquests problemes necessitem un Estat i la sobirania, per dir d'alguna manera que les solucions d'avui s'han de convertir en les oportunitats de demà", ha destacat.
