Antich critica al Govern la "implementació irregular" del primer any del Pacte Nacional per la Llengua
BARCELONA, 13 maig (EUROPA PRESS) -
El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha valorat els avenços en l'accés als cursos per aprendre català en el primer any d'implementació del Pacte Nacional per la Llengua (PNL), tot i que alerta de la situació "especialment greu" en l'educació, àmbit en el qual ha demanat centrar els esforços en el segon any del PNL.
En una roda de premsa aquest dimecres, ha dit que "quan hi ha hagut pressió des de la societat civil i prioritat política, el PNL ha millorat la situació del català", però que la implementació ha estat irregular i hi ha hagut una implicació insuficient per part d'algunes conselleries del Govern.
"Anem en una bona direcció, però encara hi ha molta feina per fer", ha resumit Antich, que ha cridat a que aquest segon any del Pacte signifiqui una revolució a l'hora d'avançar en els objectius fixats.
Hi ha 3 principals àmbits que per Antich són prioritaris en aquest segon any d'implementació: l'escolar, el laboral i l'esportiu, per la qual cosa ha reclamat ser encara més exigents davant l'"emergència lingüística" del català i prendre mesures i polítiques concretes que comptin amb prou pressupost.
MÉS CURSOS DE CATALÀ
Entre els aspectes positius del primer any, Òmnium ha destacat els "avenços" respecte a l'accés en l'aprenentatge del català, principalment per l'augment de places de cursos de català del Consorci de Normalització Lingüística, incrementades en 30.000 i amb el compromís de fer-ho en 50.000 més.
"S'han anunciat 50.000 classes inicials més arran del procés de regularització, s'han reduït les llistes d'espera, s'ha incrementat el nombre de professors de català en el Consorci, s'ha fet arribar l'oferta a nous municipis i barris", ha aplaudit.
"Mostren avenços importants, però no són suficients", ja que faltarien 30.000 places més per a l'aprenentatge de català vinculades als centres de treball, per aconseguir que les 2 milions de persones que segons Òmnium volen aprendre o millorar el seu català ho puguin fer de manera fàcil i en formats compatibles amb les seves obligacions laborals.
També ha constatat millores en l'àmbit audiovisual, cultural, digital i tecnològic per l'augment de l'oferta en català, i en l'"activació del món local" per l'impuls de plans lingüístics als ajuntaments, regidories específiques i campanyes municipals.
EL CATALÀ A L'ESCOLA
No obstant això, Antich s'ha mostrat especialment preocupat per la situació de la llengua en l'àmbit escolar: "L'ús del català ha caigut a les aules, ha caigut a la feina i ha caigut als patis, amb especial preocupació en l'ensenyament secundari".
Ha assegurat que milers d'alumnes de Catalunya finalitzen els estudis obligatoris sense el nivell C1 amb garanties i que la llengua està "pràcticament desapareguda" als patis i menjadors escolars i en les activitats extraescolars.
"Qui més en paga les conseqüències és l'alumnat que no té el català a casa o en l'entorn i que depèn de l'escola", i ha reclamat que l'escola catalana sigui eix prioritari del Pacte, també per les decisions judicials que es preveu que es puguin adoptar sobre el model educatiu català.
EL CATALÀ A LA FEINA
També hi ha deures per fer en l'àmbit laboral, ha assenyalat Antich, que ha criticat que de les 11 mesures que planteja el Pacte en aquest sentit, poques s'han desenvolupat, situació "especialment greu perquè tant sindicats com organitzacions empresarials tenen molt clar que la llengua és, en l'àmbit laboral, una oportunitat".
Ha insistit en els cursos de català vinculats als centres de treball, i ha posat el focus en l'àmbit de la salut: "3 de cada 10 metges no el saben parlar", ha alertat, després d'assenyalar que la majoria de metges de fora de Catalunya que treballen a Catalunya manifesten que volen aprendre el català.
EL CATALÀ EN L'ESPORT
El tercer àmbit és l'esport, que és el principal espai de socialització d'infants i joves més enllà de l'escola, en el qual "només un 14% dels entrenaments esportius es fan en català", segons diverses enquestes impulsades per l'entitat.
Ha reclamat més finançament als clubs i federacions per implementar plans lingüístics i que arribin les campanyes, els tallers i els materials i guies per reforçar l'ús del català en l'esport.
PRIORITAT "DE TOT EL GOVERN"
Antich ha criticat la implementació irregular i insuficient per part d'algunes conselleries del Govern de les mesures del Pacte: "No només ha de ser una prioritat del Departament de Política Lingüística, sinó de tot el Govern", i la vicepresidenta de l'entitat, Marina Gay, ha interpel·lat directament el president de la Generalitat, Salvador Illa, perquè ho situï com una prioritat.
Han insistit que el PNL transcendeix el Govern actual i la present legislatura, i que ha de comptar amb el "màxim consens possible i la màxima determinació del Govern".
En aquest sentit, preguntat pel fet que ni Junts ni la CUP hagin subscrit el Pacte, Antich ha respost que "afebleix el caràcter de consens de país", i tot i que s'ha volgut mostrar especialment acurat respecte a les posicions dels partits, ha dit que un veritable pacte nacional sumaria el màxim de consens de la societat civil i dels partits.
