Dos eurodiputats destaquen que Romeva va defensar la "solució dialogada" del conflicte independentista
MADRID 29 (EUROPA PRESS)
El diputat del Bundestag alemany i membre de l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa Andrej Hunko, que va viatjar a Catalunya per observar el desenvolupament del referndum de l'1 d'octubre del 2017, ha afirmat aquest dilluns en el judici pel procés independentista al Suprem que va ser convidat a "dues nits d'hotel", concretament el dia de la votació i el previ, encara que no ha sabut concretar qui va pagar les despeses de l'habitació.
Hunko, que ha comparegut en la vista oral com a testimoni, a proposta de l'advocat Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller catal d'Exteriors Raül Romeva, ha indicat que es va traslladar a Catalunya "convidat" pel Diplocat en el marc d'un programa de visitants.
El testimoni, en un primer moment, ha assenyalat que "va sufragar tots els costos del viatge, personalment". Si bé, posteriorment, en el torn de Francesc Homs, de l'equip de la defensa de l'expresident de l'ANC Jordi Snchez i dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, ha revelat que "dues nits d'hotel" no les va pagar.
"Hi vaig estar fins al 5 d'octubre, per les dues primeres nits no les vaig pagar", ha adms, alhora que ha indicat que desconeix qui es va fer crrec de les despeses. Davant d'aquesta afirmació, la fiscal Consuelo Madrigal ha volgut incidir en aquesta qüestió i saber qui va pagar les despeses d'allotjament, per el testimoni ha insistit que no pot assegurar que fos el Diplocat, perqu en aquest "tipus d'invitacions" és un "procediment freqüent".
NOMÉS ES VA PREOCUPAR DE CONIXER ELS PERFILS DELS ALTRES "VISITANTS"
Tot i així, no ha pogut concretar qui va afrontar els costos de l'hotel, ni tan sols assegurar si va ser el Diplocat, ni tampoc qui va acordar els tipus de despeses a assumir. Segons ha postillat, en aquell moment es trobava immers en plena campanya electoral a Alemanya i tan sols es va preocupar de conixer si la resta dels companys estrangers procedien de contextos "democrtics".
Segons un informe de la Gurdia Civil que obra en la causa, el Diplocat va gastar un total de 17.703,36 euros en hotels per a un total de 47 persones que van arribar a Barcelona en les dates prvies al referndum de l'1-O. Entre aquestes persones hi ha aquest testimoni, han indicat els investigadors.
Hunko ha posat l'accent en qu la votació es tractava d'una cosa que li interessava personalment perqu era "completament conscient que es tractava d'un fet polític de gran importncia" i per tant la seva "motivació" era "tenir-ne un testimoniatge de primera m". Per a aquest testimoni, acudir a veure qu passava a Catalunya "no implica necessriament una opinió favorable o contraria del fet en si".
Sobre el desenvolupament de la visita ha explicat que l'endem d'arribar, el "va saludar" una persona que parlava en alemany i li va indicar quin seria el seu grup de visita. Ha continuat explicant que el dia previ al referndum es va acostar a un collegi electoral per "captar la sensació", perqu els ciutadans ja hi estaven anant.
Així, el mateix dia 1 d'octubre van acudir a més centres a Barcelona i Girona, que van triar per consens els membres de la delegació. Es van traslladar en un vehicle en el qual sempre hi havia "un representant catal", encara que el testimoni tampoc no ha pogut detallar si pertanyia a la Generalitat.
Finalment, el diputat alemany ha recordat que el grup de visitants va emetre un comunicat en el qual es va fer esment a la "fora exercida" pels agents de la Policia Nacional i Gurdia Civil, com l'ús de pilotes de goma en un collegi de Barcelona. També ha destacat que en cap cas va observar cap "violncia que partia de la població cap a la policia", sinó un comportament "homogeni i unitari" de "voluntat pacífica".
L'INTERS DE ROMEVA A DIALOGAR, SEGONS DOS EURODIPUTATS
Prviament, el tribunal que jutja el procés ha escoltat dos diputats del Parlament Europeu --també proposats per l'advocat Andreu Van den Eynde-- que han destacat que l'exconseller d'Exteriors de la Generalitat Raül Romeva va defensar durant la seva etapa d'europarlamentari una "solució dialogada" amb l'Estat Espanyol del conflicte independentista a Catalunya.
En primer lloc ha declarat l'eslov Ivo Vajgl, que ha destacat que l'exconseller sempre s'expressava dins del "marc de respecte de l'un a l'altre i d'afrontar el problema amb dileg". De fet, ha recordat que Romeva va subratllar en una conferncia celebrada el gener del 2017 que el referndum es volia fer perqu "els catalans volien expressar la seva opinió", perqu, segons va dir, és "un dret de cada nació expressar-se lliurement".
En la mateixa línia s'ha expressat la portuguesa Ana María Gomes, que ha concretat que en les comissions en les quals va coincidir amb Romeva i en les seves xerrades personals no es va parlar de la possibilitat de celebrar un referndum a Catalunya. No obstant aix, ha dit que a "nivell personal" va arribar a la "conclusió" que l'exconseller "és una persona defensora dels drets humans, un demcrata clar, a favor de solucions democrtiques i negociades en la resolució de conflictes".
Van den Eynde li ha preguntat si mai el mateix Parlament Europeu ha advertit Romeva que no es podia parlar de l'autodeterminació, a la qual cosa la testimoni ha contestat rotundament que "mai" perqu aix "seria impensable en un parlament democrtic".
MARCHENA IMPEDEIX QUE ELS TESTIMONIS OPININ SOBRE LA SITUACIÓ A CATALUNYA
Aquestes dues declaracions han estat interrompudes pel president del tribunal, Manuel Marchena, cada vegada que els testimonis intentaven donar la seva opinió sobre el conflicte a Catalunya. "No ha estat cridat per oferir solucions a un conflicte que excedeix al tribunal", ha recordat el magistrat durant la compareixena de Vajgl.
El mateix advertiment ha reiterat Marchena a la següent declaració: "Quan diu 'al meu entendre', desborda el marc de la declaració d'un testimoni i li demano que respongui les preguntes, per ha de prescindir de la temptació, que és comprensible, de les valoracions sobre el que pugui considerar-se un conflicte polític", ha indicat el president del tribunal a la política portuguesa.
Fins i tot, ha impedit que l'eurodiputada qualifiqui els fets de l'1 d'octubre del 2017 quan ha dit que aquell dia va veure imatges "violentes" a la televisió: "Amb aquesta idea qualsevol ciutad podria ser testimoni pel que va veure a la televisió", ha ironitzat.
PROBLEMES EN LA TRADUCCIÓ
D'altra banda, la declaració de l'europarlamentari eslov ha estat protagonitzada per la seva traductora, qui en moments, aparentment, s'ha vist 'bloquejada' per la dificultat tcnica de traslladar les paraules d'aquest idioma al castell.
L'advocat de Romeva fins i tot ha arribat a demanar al tribunal que "plantegi un mtode alternatiu com la traducció a un altre idioma". Amb tot aix, Marchena, després de preguntar al testimoni i a la traductora si parlen angls, ha optat per demanar a la traductora que "si no entén alguna expressió legal" formuli la pregunta en aquest idioma.
