Actualitzat 07/11/2017 15:46

Nuet demana al Suprem arxivar la seva causa perquè mai va votar iniciatives a favor de la independència

Diu que la querella de Fiscalia té "errors greus" i que el seu ideari és "contrari" a l'independentisme

Joan Josep Nuet, SíQueEsPot
EUROPA PRESS

MADRID, 7 nov. (EUROPA PRESS) -

El secretari tercer de la Mesa del Parlament i diputat de SíQueEsPot, Joan Josep Nuet, ha sol·licitat al Tribunal Suprem (TS) que arxivi la seva causa en el procés que se segueix contra els membres de la Mesa pels delictes de sedició, rebel·lió i malversació, i critica que la querella de la Fiscalia incorre en "errors greus" perquè ell mai ha votat cap iniciativa a favor de la independència de Catalunya.

La defensa del parlamentari ha interposat un recurs de súplica davant la Sala d'admissions del Tribunal Suprem en el qual demana que es revoqui la resolució de l'alt tribunal en la qual se'l citava a declarar tant a ell i a altres cinc membres de la Mesa del Parlament en entendre que aquest òrgan no és competent per jutjar-lo.

L'escrit, amb data de 5 de novembre i al qual ha tingut accés Europa Press, enumera fins a 18 votacions celebrades a la cambra autonòmica des del 2015 en les quals Nuet ha mostrat la seva divergència amb el projecte independentista i aclareix que ni el polític ni la formació a la qual pertany comparteix aquest ideari.

"Molt al contrari, durant tota la successió temporal de fets que comprèn la querella tant la seva formació com cadascun dels seus membres ha posat de manifest la seva oposició al projecte independentista, i mai ha mostrat un vot conforme a l'aprovació de cap iniciativa parlamentària inscrita en el projecte de la independència de Catalunya", resa al recurs dirigit a la Sala.

A més, critica que la querella interposada pel Ministeri Fiscal atribueix tant a Nuet com a la resta de querellats (Carme Forcadell, Lluis Maria Corominas, Lluis Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet) una "estratègia" concertada a la declaració d'independència i que s'ha plasmat en el suport a l'aprovació de les lleis de desconnexió o de la declaració unilateral.

"ERRORS GREUS" DE LA QUERELLA

"Incorre en primer lloc en errors greus en la descripció de la conducta portada per Nuet; en segon lloc en omissions greus en la descripció dels fets; i en tercer lloc en inclusions desdibuixades de la persona de Nuet", diuen els seus lletrats sobre la querella del Ministeri Públic.

En resposta exposa que no pot dir-se això de Nuet posat que "no pertany a cap partit independentista", es va abstenir en la votació del 7 de setembre per la qual cosa es va admetre a tràmit la Llei de Transitorietat i, en tercer lloc, perquè va votar en contra de l'admissió a tràmit de la resolució d'independència del passat 27 d'octubre.

La seva defensa descarta la participació de Nuet en una "estratègia concertada dirigida a declarar la independència" en línia amb la qual s'atribueix a la resta de membres de la Mesa i diu que si la instrucció de la causa se seguís en els jutjats de Barcelona "no existiria cap risc que es dictessin resolucions contradictòries".

"SENSE VINCLES AMB ANC I ÒMNIUM"

El coordinador general d'EuiA, que està cridat a declarar aquest dijous juntament amb els altres sis membres de la Mesa davant el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, rebutja igualment que la seva conducta fos encaminada a aconseguir "l'agitació de masses i en concret les mobilitzacions ciutadanes", com al·lega la Fiscalia.

Sobre aquest tema exposa que no guarda cap vincle amb l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ni amb Òmnium, els líders de la qual Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, romanen a presó incondicional des del passat 16 d'octubre per delicte de sedició en relació als fets que van tenir lloc a Barcelona durant els registres i les detencions ordenades pel Jutjat d'Instrucció 13 contra exmembres del Govern català vinculats amb el denominat 'procés'.

En relació amb el delicte de malversació de fons públics, la seva defensa al·lega que va ser la pròpia Intervenció General de la Generalitat la que en data 31 d'octubre del 2017 certificava que no s'havia produït ús o execució de cap partida pressupostària destinada a la celebració del referèndum: "Amb la qual cosa, mai es va disposar de cap fons predestinat a les finalitats que descriu la querella", sentencia el recurs.

Contingut patrocinat