Publicat 02/12/2014 11:55

El nou IRPF gravarà les plusvàlues financeres de les grans fortunes que surtin d'Espanya

Billetes, monedas, euros, euro, dinero
EUROPA PRESS

Hisenda afirma que aquest gravamen ja existeix a l'Impost de Societats i que respecta el principi de no discriminació de la UE

MADRID, 2 des. (EUROPA PRESS) -

El nou IRPF, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2015, gravarà les plusvàlues financeres de les grans fortunes que canviïn de residència, amb l'objectiu d'evitar que, mitjançant el trasllat a un altre país no comunitari, s'eludeixi la tributació de les mateixes, segons l'article 95 bis de la llei de l'IRPF.

El règim especial d''antielusió' de l'IRPF, que ja existeix per a les empreses a l'Impost de Societats, estableix que aquells contribuents que hagin residit a Espanya un mínim de deu dels últims 15 anys i canviïn de residència a un país que no pertanyi a la UE hauran de tributar com a renda de l'estalvi per la diferència entre el preu de compra de les seves accions o participacions i el seu preu de mercat en el moment de la sortida del país.

El nou règim tributari s'aplicarà únicament a contribuents amb grans fortunes i només en el cas d'accions o participacions. Així, hauran de tributar si tenen accions o participacions per valor de 4 milions d'euros o d'un milió d'euros si posseeixen una participació en una companyia superior al 25%.

Aquests guanys patrimonials tributaran com a renda de l'estalvi en la nova escala progressiva, que entra en vigor el pròxim any. Així, fins als primers 6.000 euros de guanys es tributarà al 20% (i fins al 19% en 2016), mentre que per a rendiments entre 6.000 i 24.000 euros, el tipus és del 22% (i del 21% en 2105) i, finalment, a partir de 24.000 euros el tipus de gravamen se situa al 24% i (el 23% a partir del 2016).

Aquesta nova tributació no s'aplicarà en el cas que el canvi de residència es produeixi com a conseqüència d'un "desplaçament temporal" per motius laborals a un país o territori que no tingui la consideració de paradís fiscal, o per qualsevol altre motiu sempre que en aquest cas el desplaçament temporal es produeixi a un país o territori que tingui subscrit amb Espanya un conveni de doble imposició, que contingui clàusula d'intercanvi d'informació, i prèvia sol·licitud del contribuent.

A més, si el contribuent recupera la residència a Espanya sense haver transmès la titularitat de les accions o participacions podrà sol·licitar la rectificació del pagament de l'impost per tal d'obtenir la devolució de les quantitats ingressades, juntament amb els interessos de demora corresponents.

Fonts del Ministeri d'Hisenda han traslladat a Europa Press que el nou règim fiscal establert a l'IRPF ja existeix per a l'Impost de Societats i, a més, s'ha establert amb condicions "més favorables" que en Societats, i "en línia" amb normes similars a països de l'entorn, com Alemanya, França, Holanda i els Estats Units.

Alhora, des del departament de Cristóbal Montoro s'aferma que aquest nou règim especial és "totalment respectuós" amb el principi de no discriminació de la UE i tracta únicament d'evitar que, mitjançant un canvi de residència, s'eludeixi la tributació de plusvàlues financeres, per la qual cosa Hisenda assegura que no perjudica ni emprenedors ni l'atracció de capitals.

ASINVER DENUNCIA ESPANYA

En canvi, l'Associació Europea d'Inversors Professionals (Asinver) ha denunciat Espanya davant de la Comissió Europea per aquest gravamen, perquè considera que és contrari al dret comunitari perquè vulnera la llibertat de moviment i establiment a la UE.

La denúncia, que va formalitzar dilluns passat, sol·licita que s'iniciï un procediment d'infracció contra Espanya perquè considera que el nou article 95 bis de la llei de l'IRPF (aprovada el passat 20 de novembre i que entrarà en vigor l'1 de gener del 2015) que grava els guanys patrimonials per canvi de residència vulnera els articles 18,39 i 43 del Tractat de Roma i és discriminatòria contra l'exercici dels drets fonamentals de llibertat de moviment i establiment.

Asinver assegura que l'impost de sortida aprovat té únicament "interès confiscatori" i representa una "discriminació fiscal" contra la llibertat de moviment i establiment amb el pretext d'una presumpció general d'evasió o de frau fiscal, basat únicament en el fet que una persona hagi traslladat el seu domicili.

"La mesura aprovada no només ataca llibertats fonamentals, sinó que a més representa un obstacle tant per als emprenedors i 'start up' espanyols com per a l'arribada d'inversió estrangera", subratllen des d'Asinver.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés