MADRID, 3 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) afronta el nou any judicial amb una bateria d'assumptes de caràcter polític: des del recurs de la Fiscalia contra la decisió de la sala de vacances d'inadmetre l'empara de l'expresident català Carles Puigdemont contra l'ordre de detenció que va dictar el Tribunal Suprem (TS) fins als recursos dels expresidents andalusos José Antonio Griñán i Manuel Chaves contra les condemnes rebudes pel 'cas ERE', passant pel recurs del PSOE contra la negativa del TS de revisar els vots nuls de les eleccions generals a Madrid.
Després de resoldre pendents històrics com la llei de l'avortament del 2010, el TC haurà d'abordar a partir d'aquest setembre una sèrie de recursos que acumula d'anys anteriors i que no van ser resolts abans de l'estiu per no interferir amb les eleccions municipals i autonòmiques de maig, i després amb les generals de juliol. En la llista hi ha l'exdiputat d'Unides Podem Alberto Rodríguez i el seu escó; i l'exportaveu d'Endavant Andalusia Teresa Rodríguez i la seva expulsió del Parlament andalús.
VOTS NULS A MADRID
Hi ha assumptes més recents que també estan en l'agenda dels magistrats. El TC haurà de resoldre aquest setembre el recurs presentat pel PSOE contra la decisió del Suprem de desestimar la seva petició de revisar uns 30.000 vots nuls del 23-J a Madrid i d'anul·lar la proclamació del dirigent del PP Carlos García Adanero com a diputat electe.
En un recurs d'empara electoral, els socialistes van al·legar que la negativa del TS havia vulnerat el dret fonamental al sufragi passiu en fer "una interpretació restrictiva" de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), "respecte a l'escrutini general i la possibilitat de l'obertura de tots els vots nuls consignats".
Al seu parer, també hauria vulnerat el dret fonamental d'accés en condicions d'igualtat als càrrecs públics electius, "en produir-se una situació de fet diferenciada entre representants que tenen àmbit d'elecció local i els que tenen un àmbit d'elecció provincial o més gran".
PUIGDEMONT
Així mateix, es preveu que aquest setembre el ple del TC --de majoria progressista-- rebi el recurs de la Fiscalia contra la decisió de la majoria conservadora de la sala de vacances d'inadmetre el recurs d'empara que va presentar Puigdemont contra l'ordre nacional de detenció dictada pel Suprem.
Fonts fiscals van confirmar a Europa Press a principis d'agost que el Ministeri Públic presentaria un recurs de súplica en entendre que no hi havia una urgència que portés la sala de vacances a resoldre la petició de suspendre l'ordre de detenció nacional que el Suprem va dictar sobre Puigdemont. Segons van precisar aquestes fonts, la Fiscalia considera que no era un assumpte que requerís resolució fora del ple.
La decisió de la sala de vacances va comptar amb el vot particular de la magistrada Laura Díez, que va insistir que la inadmissió d'aquest recurs s'apartava "per primera vegada" de la pràctica adoptada pel TC en relació amb les empares presentades relatives al 'procés', que "han estat sistemàticament admeses i reclamades a ple per a la resolució".
ELS ERE
Al seu torn, el TC té pendent resoldre sobre els recursos presentats pels expresidents andalusos José Antonio Griñán i Manuel Chaves, entre d'altres, contra les condemnes rebudes pel 'cas ERE'.
Tot i que al principi estava previst que abordés l'assumpte abans de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig, finalment el tribunal va aplicar la norma no escrita de no pronunciar-se sobre assumptes polítics durant les conteses electorals.
El tribunal va donar entrada als recursos en considerar que no es podia descartar la "versemblança de les vulneracions de drets fonamentals al·legades pels recurrents", però va rebutjar suspendre de manera cautelar els ingressos a la presó.
ALBERTO RODRÍGUEZ
En la llista de pendents també destaca Alberto Rodríguez, que des del gener del 2022 està a l'espera que el TC contesti a una mesura cautelar que va plantejar al mateix temps que va demanar empara amb la intenció que se li retornés l'acta de diputat.
Rodríguez va impugnar la decisió de la presidenta del Congrés de retirar-li l'escó després que el Suprem el va condemnar per una puntada de peu a un policia durant una manifestació que va tenir lloc el 2014 a La Laguna (Tenerife).
L'exdirigent de Podem també va recórrer la sentència del TS, denunciant que durant el procés judicial es van vulnerar els seus drets fonamentals. La Fiscalia del TC va donar suport a emparar-lo per la retirada de l'escó, no així en la impugnació contra la decisió. Es preveu que el tribunal de garanties es pronunciï en aquest curs judicial.
TERESA RODRÍGUEZ
De la mateixa manera, està pendent que es resolgui el recurs de l'exportaveu d'Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez, i vuit exdiputats més per la seva expulsió el 2020 del grup parlamentari en l'assemblea andalusa. Estava previst que aquest recurs s'abordés per a una "primera deliberació" al juliol, però alguns magistrats van demanar posposar la deliberació i la decisió per evitar interferir en el procés electoral del 23-J.
Les expulsions es van acordar el novembre del 2020 a instàncies de Podem Andalusia amb el suport d'IU en entendre que aquests diputats havien incorregut en un cas de transfuguisme per haver-se desentès del partit morat, al qual representaven quan van ser triats per formar part de la candidatura d'Endavant Andalusia en les eleccions autonòmiques del 2 de desembre del 2018.
LES COMPETÈNCIES DEL CGPJ
Així mateix, el tribunal ha de resoldre el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar Vox l'abril del 2021 contra la reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) que prohibeix que un Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en situació d'interinitat --com l'actual, que està en funcions des del desembre del 2018-- fer nomenaments discrecionals en la cúpula judicial.
Estava previst que aquest assumpte anés a ple el juny passat, un cop superats els comicis del 28 de maig, però l'avançament electoral al 23-J va trastocar els plans de la cort de garanties, que no els estudiarà fins, almenys, aquest setembre.
LA DECISIÓ DEL TEDH
Al marge, es preveu que la sala primera del TC estudiï els efectes de la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) relatiu als sis candidats al CGPJ, els drets dels qual va declarar vulnerats. Si bé al juliol va abordar la qüestió en una primera presa de contacte, no va aconseguir cap decisió a l'espera d'"una reflexió més profunda", que es preveu tingui lloc en aquest curs judicial.
Estrasburg va establir que aquests sis aspirants, avalats per l'Associació Judicial Francisco Vitoria (AFJV), van veure vulnerats els seus drets perquè no se'ls va permetre participar dins del termini i de la manera escaient en el procés de renovació del CGPJ --caducat des del desembre del 2018--, llançant un retret directe al TC per no admetre a tràmit el recurs d'empara presentada per aquests mateixos sis magistrats l'octubre del 2020. El TEDH va recriminar al TC que inadmetés la demanda d'empara sense explicar prou el per què, limitant-se a dir que s'havia presentat fora de termini.
IMPOST SOBRE LES GRANS FORTUNES
De la mateixa manera, el TC té sobre la taula assumptes de caràcter econòmic, entre els quals destaquen els recursos presentats pels governs de Madrid, Galícia i Andalusia contra l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes --que grava el patrimoni net de les persones físiques de quantia superior als 3 milions d'euros--. Aquestes comunitats autònomes van al·legar que amb la creació d'aquest nou tribut l'Estat estava envaint les seves competències.
El tribunal, de moment, només s'ha pronunciat per denegar les peticions de les comunitats autònomes de suspendre de manera cautelar aquest impost.
