Preveu incrementar el salari mínim fins al 60% del sou mitjà o del 50% del sou mig
BARCELONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
La proposta sobre la regulació del salari mínim interprofessional (SMI) que prepara la Comissió Europea (CE) obligarà els estats a augmentar-lo fins al 60% del sou mitjà o del 50% del sou mig, que en el cas d'Espanya significa incrementar-lo fins a un mínim de 1.200 euros bruts mensuals.
En una trobada que ha organitzat l'Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la CE a Barcelona, ho han explicat les eurodiputades Alícia Homs, de l'Aliança de Socialistes i Demòcrates (S&D), i Rosa Estaràs, del Partit Popular Europeu (PPE), tot i que la socialista fixa el mínim en 1.200 euros i la popular el situa en 1.400 euros bruts mensuals.
El director de la Direcció General d'Ocupació, Afers Socials i Inclusió de la CE, Jordi Curell, ha apuntat que la normativa preveu incrementar l'SMI fins al 60% del sou mitjà de cada estat membre o el 50% del sou mig.
En tot cas, aquests percentatges són criteris que s'han proposat i els estats membres podran triar-ne un dels dos per situar el seu SMI.
Curell ha subratllat que aquesta proposta "no pretén harmonitzar l'SMI de tots els països, ni fixar un mecanisme obligatori, ni imposa introduir un SMI en els països que no en tenen actualment".
El directiu ha explicat que, als països on l'SMI està determinat per llei com Espanya, "es fixen criteris estables i fixos com l'evolució del poder adquisitiu o el nivell i distribució dels sous més enllà de l'SMI o la productivitat" per establir un sou mínim.
La voluntat de la CE és "acabar amb el fenomen dels treballadors pobres", ha apuntat Curell, de manera que la normativa obligarà a limitar l'ús de variacions i deduccions que provoquin que el sou efectiu sigui inferior.
DUBTES SOBRE LA JURISDICCIÓ
Estaràs ha mostrat dubtes sobre la capacitat de la CE per legislar l'SMI, perquè aquesta normativa "el convertiria en jurisdicció de la CE i els estats acostumen a ser reticents a cedir sobirania", de manera que l'eurodiputada ha instat a esperar la resposta del Consell d'Europa.
També ha assegurat que "el diàleg social no ha existit" perquè les organitzacions empresarials no han acceptat que la normativa sigui obligatòria.
DONES I JOVES, PRINCIPALS RECEPTORS
De la seva banda, Homs ha assegurat que els principals beneficiaris d'aquesta regulació seran les dones i els joves, "els més afectats pels salaris baixos".
Per l'eurodiputada socialista, "la presència de treballadors pobres és moral i socialment reprovable" i ha destacat que els moments de crisi són els més adequats per dur a terme aquest tipus d'actuacions legislatives.