Preveu incrementar el salari mínim fins al 60% del sou mitj o del 50% del sou mig
BARCELONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
La proposta sobre la regulació del salari mínim interprofessional (SMI) que prepara la Comissió Europea (CE) obligar els estats a augmentar-lo fins al 60% del sou mitj o del 50% del sou mig, que en el cas d'Espanya significa incrementar-lo fins a un mínim de 1.200 euros bruts mensuals.
En una trobada que ha organitzat l'Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la CE a Barcelona, ho han explicat les eurodiputades Alícia Homs, de l'Aliana de Socialistes i Demcrates (S&D), i Rosa Estars, del Partit Popular Europeu (PPE), tot i que la socialista fixa el mínim en 1.200 euros i la popular el situa en 1.400 euros bruts mensuals.
El director de la Direcció General d'Ocupació, Afers Socials i Inclusió de la CE, Jordi Curell, ha apuntat que la normativa preveu incrementar l'SMI fins al 60% del sou mitj de cada estat membre o el 50% del sou mig.
En tot cas, aquests percentatges són criteris que s'han proposat i els estats membres podran triar-ne un dels dos per situar el seu SMI.
Curell ha subratllat que aquesta proposta "no pretén harmonitzar l'SMI de tots els pasos, ni fixar un mecanisme obligatori, ni imposa introduir un SMI en els pasos que no en tenen actualment".
El directiu ha explicat que, als pasos on l'SMI est determinat per llei com Espanya, "es fixen criteris estables i fixos com l'evolució del poder adquisitiu o el nivell i distribució dels sous més enll de l'SMI o la productivitat" per establir un sou mínim.
La voluntat de la CE és "acabar amb el fenomen dels treballadors pobres", ha apuntat Curell, de manera que la normativa obligar a limitar l'ús de variacions i deduccions que provoquin que el sou efectiu sigui inferior.
DUBTES SOBRE LA JURISDICCIÓ
Estars ha mostrat dubtes sobre la capacitat de la CE per legislar l'SMI, perqu aquesta normativa "el convertiria en jurisdicció de la CE i els estats acostumen a ser reticents a cedir sobirania", de manera que l'eurodiputada ha instat a esperar la resposta del Consell d'Europa.
També ha assegurat que "el dileg social no ha existit" perqu les organitzacions empresarials no han acceptat que la normativa sigui obligatria.
DONES I JOVES, PRINCIPALS RECEPTORS
De la seva banda, Homs ha assegurat que els principals beneficiaris d'aquesta regulació seran les dones i els joves, "els més afectats pels salaris baixos".
Per l'eurodiputada socialista, "la presncia de treballadors pobres és moral i socialment reprovable" i ha destacat que els moments de crisi són els més adequats per dur a terme aquest tipus d'actuacions legislatives.
