El 'no' del Congrés als PGE frustra les inversions a Catalunya, les pujades fiscals i les ajudes a la dependència

Segona jornada del debat d'esmenes a la totalitat del projecte de Llei de Pressu
Oscar del Pozo - Europa Press
Publicat 13/2/2019 17:34:06CET

MADRID, 13 Feb. (EUROPA PRESS) -

La devolució del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat del 2019 al Govern central per part del Congrés en la votació de la totalitat ha deixat sense efecte l'anunciat increment en les partides dedicades a la dependència, inversions en diferents territoris i especialment a Catalunya, en què anaven a augmentar especialment, i una sèrie de modificacions d'impostos, entre ells la pujada de l'impost del dièsel.

En caure el projecte pressupostari, queden a l'aire les diferents modificacions tributàries amb les quals el Govern espanyol mirava d'augmentar un 9,5% la recaptació, fins als 227.356 milions d'euros, i que ara haurà de decidir si aprova a través dels decrets llei.

En l'Impost de Societats, els Pressupostos contenien un tipus mínim del 15% sobre la base imposable per a grans empreses (del 18% per a les entitats financeres i d'explotació d'hidrocarburs) i una rebaixa de dos punts, fins al 23%, per a les companyies que no aconsegueixen una facturació d'un milió d'euros.

En l'IRPF, el Govern d'Espanya establia una pujada de dos punts en l'IRPF per a rendes de treball superiors a 130.000 euros i de quatre punts per les de 300.000 euros, mentre que per les del capital s'augmentava en quatre punts per a rendes d'estalvi de més de 140.000 euros.

ELS NOUS IMPOSTOS SÍ QUE SEGUEIXEN EL SEU CURS

També s'incloïa la pujada del dièsel, perquè es reduïa la seva bonificació per augmentar l'impost especial sobre el gasoil en 3,8 cèntims per litre. Per contra, es rebaixava l'IVA en diversos productes, com els d'higiene femenina (del 10% al 4%) o les descàrregues i subscripcions digitals de llibres, diaris o revistes (del 21% al 4%). L'IVA als serveis veterinaris passava del 21% al 10%.

Únicament segueixen la seva tramitació els dos impostos de nova creació, l'impost de transaccions financeres i el de serveis digitals, perquè una llei de Pressupostos no pot contenir noves figures tributàries. Tots dos van ser aprovats en aquests projectes de llei, però encara no han iniciat la seva tramitació parlamentària, a l'espera que el Govern de l'Estat els defensi davant del Congrés.

Una de les partides que havia experimentat un augment més significatiu era la dedicada a la dependència, que experimentava en els comptes una pujada del 58,3%, en pujar en 831 milions d'euros fins a la seva dotació més elevada al sistema, amb 2.231 milions.

Els Pressupostos recuperaven a més el finançament de les quotes socials dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència, la qual cosa hauria afectat 180.000 persones en una partida a la qual els comptes dedicaven 315 milions d'euros.

D'altra banda, s'eliminava també el copagament farmacèutic per als pensionistes amb rendes inferiors a 11.200 euros i per a les persones perceptores de la prestació econòmica de la Seguretat Social amb un fill o menor a càrrec.

AUGMENT DE LES BEQUES I DISMINUCIÓ DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES

D'altra banda, els comptes contemplaven un augment del 10,2% per al sistema general de beques i ajudes a l'estudi, pressupostades amb 1.620 milions d'euros i establien una disminució de les taxes universitàries per deixar-les a nivells anteriors a l'augment experimentat el 2012, habilitant per aquest motiu les comunitats autònomes.

També s'habilitava les entitats locals per flexibilitzar l'aplicació de la regla de despesa en la seva despesa en escoles infantils, en considerar les escoles infantils de 0 a 3 anys com una inversió financerament sostenible. D'altra banda, es dotava de 100 milions d'euros el finançament de la cobertura de llibres de text i material didàctic, en duplicar la seva quantia respecte al 2018.

UN 41% MÉS PER A L'HABITATGE

Respecte a l'habitatge, els Pressupostos tombats pel Congrés dedicava un 41% més que el de l'any passat, per la qual cosa dotava amb 137 milions d'euros al Pla 20.000 habitatges per incrementar el parc d'habitatges en lloguer a preus assequibles o socials.

Així mateix, es pressupostaven 25 milions d'euros més per al programa de protecció familiar i de lluita contra la pobresa infantil en projectes per millorar la situació de les famílies en situació de vulnerabilitat i es dotaven 30 milions d'euros per augmentar els recursos de les entitats públiques autonòmiques de protecció de menors estrangers no-acompanyats.

LA INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES PUJAVA UN 18%

En el projecte de Pressupostos, el Govern central havia proposat un augment de les inversions en infraestructures d'un 18% més que en els comptes del 2018, per la qual cosa s'aconseguia l'import inversor més elevat des del 2012 amb 10.029 milions d'euros. De totes, l'alta velocitat es 'menjava' un de cada quatre euros pressupostats, en acumular 2.660 milions, més de la meitat dels 5.041 milions destinats al ferrocarril.

Una altra de les partides que es quedaran ara per ara sense veure la llum és la relativa a la inversió real territorialitzada, que en el projecte pressupostari contempla un alça del 20%, fins als 12.181,94 milions d'euros, amb increments per a Catalunya (+52%), Andalusia (+44%) i la Comunitat Valenciana (+61%), davant de les regions més castigades: La Rioja (-39%), Galícia (19%) o la Comunitat de Madrid (congelada).

15 MILIONS PER A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME

Respecte al Ministeri de Justícia, els comptes de Sánchez projectaven un augment del 5% respecte als últims Pressupostos de Rajoy, i elevaven la seva quantia fins als 1.869 milions d'euros, 15 milions dels quals es reservaven per impulsar iniciatives relacionades amb la Llei de Memòria Històrica a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i el Franquisme.

Així mateix, les partides pressupostades finançaven la creació de noves unitats judicials i l'ampliació de la plantilla del Ministeri Fiscal, les noves Unitats Forenses de Valoració Integral i places a les Oficines d'Assistència a les Víctimes, compromeses en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, i la posada en marxa de les noves oficines judicial i fiscal.

L'AUGMENT DEL SALARI MÍNIM I LES PENSIONS JA ESTÀ EN VIGOR

Les estimacions que proposa el Govern de l'Estat, després de no aprovar els Pressupostos, és que el dèficit s'elevi al 2,2% o al 2,4% del PIB, davant de l'1,3% compromès amb la Comissió Europea en l'objectiu d'estabilitat vigent. Així mateix, l'Executiu calcula que es perdrà a més una renda de 4.174 euros per ciutadà en forma de prestacions i serveis públics.

No obstant això, el Govern central ja ha aprovat diverses mesures a través de la figura del reial decret llei, com l'augment del 22,3% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), fins als 900 euros mensuals, així com la revaloració d'un 1,6% de les pensions (a la qual s'hi afegirà una dècima més per l'IPC abans de l'abril) i d'un 3% de les pensions mínimes i no-contributives, amb un cost total de 2.591,65 milions d'euros.

Igualment, va aprovar al desembre l'increment salarial dels treballadors públics per al 2019, que serà com a mínim del 2,25%, xifra a què podrà sumar-se un 0,25% relacionat amb l'evolució del PIB i un altre 0,25% procedent de fons addicionals, fins a un màxim del 2,75%.

A més, ja va donar llum verda a l'increment de l'1,25% de la base mínima de cotització dels treballadors autònoms, fins als 944,40 euros al mes, perquè el tipus de cotització ha passat a ser del 30%, encara que s'incloïen millores per al col·lectiu d'autònoms com l'accés a la prestació per cessament d'activitat (atur), i es flexibilitzaven els requisits i s'ampliava la durada de la prestació.

També s'ha prorrogat de manera indefinida el subsidi extraordinari per atur (SED) de més de 400 euros per als aturats sense prestacions fins que es compti amb un model nou, i s'ha reduït el nombre mínim de jornades requerides per accedir al subsidi per atur o renda agrària en el règim de treballadors temporers, passant de 35 a 20 jornades.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.