BARCELONA, 7 oct. (EUROPA PRESS) -
El president de la Fundació del Consell Espanya-Estats Units, Joan Maria Nin, ha defensat que Espanya seria un dels grans països beneficiats de l'acord comercial i d'inversió que la UE està negociant amb els Estats Units.
Així ho ha dit aquest dimarts al Cidob en el marc d'una conferència titulada 'És possible un gran acord comercial transatlàntic? Oportunitats per a Espanya', ja que amb una liberalització profunda el canvi de renda per càpita passaria a una mitjana del 6,55%, i ha afegit que el món en el seu conjunt podria veure incrementada la seva renda per càpita en un 3,27%.
Nin creu que el Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) és una "negociació de molta transcendència" que beneficiarà, sobretot, les pimes, les més castigades per les barreres aranzelàries, ja que les grans empreses ja tenen accés a mercats internacionals.
L'exvicepresident i exconseller delegat de CaixaBank ha dit que les negociacions volen evitar rebaixar la regulació que protegeix la salut, el medi ambient, la privacitat o els drets de treballadors i consumidors, liberalitzar els serveis públics i perdre monopolis estratègics.
Ha sostingut que el nou escenari de negociació del TTIP és de poder fragmentat i que es fa molt crític per a la UE enfortir els llaços atlàntics: "Europa i els Estats Units tenen ara una oportunitat per definir els estàndards mundials del comerç del segle XXI. Tots dos reforçarien el seu lideratge polític en l'àmbit internacional".
Els Estats Units i Europa tenen el 41% del PIB mundial, el comerç bilateral més gran del món amb 750.000 milions d'euros --el l50% del comerç mundial--, i tres bilions europeus d'inversió acumulada recíproca.
Per a la UE l'acord tindria un impacte d'un creixement del 0,48% al PIB durant la pròxima dècada, de manera que a Europa hi hauria 110.000 milions d'euros anuals fins al 2027 i als Estats Units 95.000 milions d'euros anuals.
Nin ha destacat que els Estats Units està recuperant la indústria a un nivell de vertigen, i s'està enllestint que les empreses europees puguin importar gas i petroli americà a bon preu en virtut de l'acord, i incorporar al mateix preu els serveis financers, com la banca i les assegurances.
Ha reconegut que la posició negociadora de la UE amb els Estats Units no és la mateixa, ja que els EUA són 50 estats i una nació, mentre que Europa es compon de 28 estats que representen 28 nacions, el que comporta menys "unitat política".
RECUPERAR LA CENTRALITAT ATLÀNTICA
Nin ha advertit dels riscos que suposaria no tancar l'acord: "Si no tenim TTIP, si no recuperem la centralitat atlàntica, la ruta de la seda --xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa-- ens quedarà bloquejada des del Pacífic. Tot això té repercussions en l'atur i en les relacions internacionals. La nostra mirada natural és l'Atlàntic, no cap a l'est".
Els punts forts del TTIP, segons Nin, són l'accés a la contractació pública, la reducció de traves a la inversió i d'aranzels --actualment d'un 3% de mitjana-- i la millora de la competència i la transparència, i ha sostingut que els àmbits a harmonitzar són la salut, la seguretat alimentària i laboral, la sostenibilitat i el medi ambient, i la seguretat financera i la protecció de dades.
Ha explicat que en menys d'una generació s'ha vist com l'escenari global ha canviat completament, passant d'un món amb hegemonia americana a un nou espai en el qual el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial tenen un rol més limitat i sorgeixen alternatives com el Nou Banc de Desenvolupament (BRICS).
Alhora, el iuan i l'euro agafen protagonisme en les transaccions internacionals i no existeix un ordre global, sinó potències regionals: "El desordre està acabant amb l'imperi, el que porta a una reflexió, i és que l'imperi té una forta temptació de tancar-se sobre si mateix. S'acaba debilitant".
