Afirma que "s'ha millorat, però hi queden dos o tres anys per entrar en un sistema financer precrisi"
VALÈNCIA, 12 març (EUROPA PRESS) -
El vicepresident i conseller delegat de CaixaBank, Joan Maria Nin, ha manifestat aquest dimecres a València que pel que fa a la crisi ja ha passat el més difícil, tot i que pot espatllar-se si no es persevera en "les mesures necessàries", en un context en el qual el gran repte és reduir l'atur.
"La taxa de l'atur ha arribat al límit però no és suportable, cal corregir-la", ha recalcat, en una conferència sobre reptes i oportunitats de l'entorn actual en la jornada inaugural del certamen Forinvest.
"A aquest ritme, el descens de l'atur serà molt lent i una societat no pot ni ha de contemporitzar amb un atur, i especialment un atur juvenil, com el que tenim", i, segons ell, hi ha més reformes i sacrificis per part dels que tenen una feina.
Segons ell, "les reformes que s'han fet produeixen resultats" i, en matèria laboral, opina que no es pot construir creixement del PIB, exportar i crear ocupació amb costos laborals unitaris superiors als d'aquells països on pretenem comercialitzar la nostra mercaderia, cosa que "està corregint la reforma laboral. "No estem millor però sí, com a mínim, com la mitjana europea", ha dit.
Nin considera positiva la confiança, però adverteix que "un excés de confiança és mortal de necessitat" i que, després de set anys de crisi, pot ser molt dolent per als nous fonaments i tot el que cal continuar fent.
Entre els reptes interns, ha destacat el ritme de creació de llocs de treball i la consolidació fiscal. A més, ha al·ludit a l'increment del dèficit públic del 35 al 95% del producte interior brut (PIB), sobre el qual es pregunta "com pagarem els interessos i com ho tornarem", especialment quan canviï l'actual context d'interessos baixos. Segons ell, aquest any els tipus "seguiran en mínims", amb una càrrega d'interessos que "serà la més baixa possible" i permetrà "agafar una mica d'aire".
Nin opina que s'ha "sortit de la zona de perill" i "la recuperació tèbia, freda i lleugera ha començat" i, tot i que admet que no va al ritme desitjable, insta a ser "positius".
L'ECONOMIA ESPANYOLA, "EN ZONA D'INFLEXIÓ"
Nin ha indicat que l'economia espanyola "és en una zona d'inflexió i recuperació", després de registrar dos trimestres seguits de creixement positiu, superàvit de la balança corrent i, "per primera vegada, la demanda interna, fins i tot en inversió en béns i equips, ha deixat de decréixer i comença a enlairar-se".
Així, valora que en un context de "sorres movedisses" ja "hi comença a haver alguns pilars ferms" amb mesures de correcció del dèficit, reducció del deute privat i reestructuració del sistema financer, i que s'experimenta "un lleuger creixement amb tendència a l'alça", amb previsions que apunten a un creixement del PIB de l'1 % de mitjana el 2014 i de l'1,4 % a l'últim trimestre.
En aquest sentit, subratlla el "lleuger increment del consum", com també la "millora en capital fix i construcció" i la correcció en curs al sector immobiliari, on "el preu està aterrant".
Respecte al sistema financer, en el col·loqui posterior ha indicat que les ràtios actuals "com a conseqüència de la crisi són històricament fluixos, els més fluixos que hem vist, com la tornada sobre el capital, sobre els actius i la ràtio de morositat", tot i que alguns han millorat gràcies a la reestructuració del sistema i a "la feina que s'està fent", fonamentalment les de balanç --solvència, capitalització i liquiditat-- i constitueixen "la base perquè continuïn millorant dels altres".
"LES RÀTIOS DE RENDIBILITAT SEGUEIXEN BAIXÍSSIMES"
Segons Nin, "les ràtios de rendibilitat segueixen sent baixíssimes" i milloraran "quan la pressió que posa al sistema financer espanyol el tractament de provisions i sanejaments, pèrdues per impagats, recuperi la ràtio de normalitat", cosa per a la qual "encara falta temps".
Sobre aquesta qüestió, ha precisat que al màxim de morositat del sistema s'hi va arribar el desembre del 2013 i que, mentre estiguin en aquesta zona, "qualsevol esforç de generació de recursos és per pagar la factura", per la qual cosa segons ell "s'ha millorat, però encara queden dos o tres anys per entrar en un sistema financer normal pel que fa a ràtios i, per tant, precrisi".
Pel que fa als riscos externs, ha subratllat les estratègies de sortida dels programes de 'quantitive easing' --disminució en el ritme de compres de deute públic per part de la Fed--, la "dura" implementació de la unió bancària, la baixa inflació i altres qüestions com "crisis com la d'Ucraïna, que diu molt de la balança de poders al món".
"Ens estem recuperant i estem posant pilars ferms, però no n'hi ha prou", resumeix Nin, qui insisteix en la necessitat d'allunyar l'"excés de confiança". "Portem set anys, ha estat molt dur i no és fàcil mirar al futur i dir que queda molt, però anima veure que hem fet molta cosa i molt ben feta, i que la recepta produeix resultats en l'àmbit privat i públic", subratlla.
Segons ha indicat, des de CaixaBank pretenen "acompanyar aquesta recuperació" després de la reestructuració registrada fins a tenir "un 30% més de clients que al principi de la crisi i una cartera de crèdit un 28% superior", mentre en el sector "ha caigut".
EL BANC DE VALÈNCIA "HA CONTRIBUÏT MOLT"
Nin ha destacat la importància de l'operació de Banc de València i ha apuntat que, actualment, posseeixen a la Comunitat Valenciana un milió de clients, 459 oficines, 16.186 milions de crèdit i 15.578 milions de recursos, amb una quota en particulars del 19,4% i del 31,9% en empreses, amb penetració més alta en autònoms i microempreses.
Al col·loqui, ha refusat precisar l'aportació de Banc de València als resultats del grup perquè, com després de cada fusió, "tot és la mateixa empresa" i per tant no tenen "registre intern sobre quant contribueix cadascú". Sobre aquesta qüestió, ha afirmat que el centenari banc valencià "ha contribuït molt positivament com la resta d'operacions i dels negocis perquè ens va molt bé en aquesta comunitat, ja des d'abans de Banc de València". "Tot va molt bé", ha tancat.
Passant a una altra cosa, ha valorat el decret del Govern espanyol que permet capitalitzar deute de les empreses, que considera "una feina excel·lent, molt constructiva i que en altres països ha donat bons resultats" a l'hora de sanejar i salvar empreses amb excés de deute, malgrat el "mal" que comporta per a l'accionista perquè la seva participació es dilueix.
A més, Nin ha constatat que tenen previst internacionalitzar l'activitat de l'entitat, i en resposta a una altra de les preguntes dels assistents, ha augurat un euro fort els pròxims mesos, llevat que es produeixi un conflicte internacional, ha precisat.
