GIRONA 2 nov. (EUROPA PRESS) -
Joan Ventura Planella, nét d'un afusellat durant el franquisme a Girona, ha presentat una declaració davant del Consolat de l'Argentina a Barcelona per relatar com va morir el seu avi, en el marc de la causa que se segueix en aquest país contra els crims comesos durant la dictadura espanyola.
Segons consta a l'acta del consolat del testimoni-denuncia de Joan Ventura, a la qual ha tingut accés Europa Press, el seu avi Pere Ventura Expósito va ser "detingut i torturat" a penes acabada la Guerra Civil, i afusellat a les tàpies del cementiri de Girona, una declaració que ha estat enviada al Jutjat Nacional en el Criminal i Correccional Federal de l'Argentina.
El document, del 31 d'octubre del 2013, està signat per Joan Ventura i pel cònsol argentí Felipe Álvarez de Toledo, i s'ha enviat a la causa que la jutge María Servini de Cubría dirigeix a l'Argentina contra els crims comesos durant la dictadura espanyola.
COL·LABORAR AMB LA JUSTÍCIA
L'objectiu del denunciant és "col·laborar amb la justícia argentina perquè pugui investigar i honrar a tots els morts, detinguts i víctimes de la persecució ideològica del franquisme".
Alhora, vol "demostrar que el franquisme va ser una de les etapes més fosques de la història, amb milers de morts, afusellats i exiliats, i que hi va haver genocidi amb persecució sistemàtica de les persones no afins al moviment nacional, que van ser empresonades, torturades i tancades en camps de treball forçats".
Reclama que un tribunal condemni al franquisme perquè "siguin declarades nul·les" les sentències dictades a través dels tribunals franquistes, tal com consta en els certificats emesos d'acord amb la llei de memòria històrica.
519 A UNA FOSSA COMUNA
A la declaració, recull no només el cas del seu avi, sinó que assegura que en els primers mesos després de la Guerra Civil van afusellar a Girona 519 persones, a les quals van enterrar a una fossa comuna, després de recollir testimonis d'altres famílies en situacions similars.
Segons el relat recollit pel consolat, l'avi de Ventura "va ser sentenciat i executat conjuntament amb altres persones el 7 de juliol del 1939 i enterrat a una gran fossa comuna, la qual encara persisteix i està degudament senyalitzada per l'Ajuntament".
En el document, Ventura explica que les últimes paraules del seu avi, implicat en temes de gestió municipal a Bescanó (Girona) i que va manifestar el seu suport al Govern de la República van ser: 'No vull anar-me'n a l'exili perquè no he fet res dolent'.
Quan el van detenir li va dir a la seva dona i fills que tornaria de seguida perquè no podien acusar-lo de res greu, però la seva família no va saber d'ell fins temps més tard, quan a través d'altres víctimes van descobrir la fossa comuna on està enterrat.
