BARCELONA 9 jul. (EUROPA PRESS) -
Unes 200 persones han assistit aquest dimarts a l'acte de constitució del corrent crític del PSC Agrupament Socialista, que qüestiona la 'Declaració de Granada', la proposta de model territorial federal aprovada aquest dissabte pels socialistes.
El naixement d'aquesta corrent se suma a un manifest que han promogut dirigents del partit i exconsellers, on també critiquen la 'Declaració de Granada', un acte al qual han assistit alguns dels signants del text, com el president del grup socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, l'exconsellera Montserrat Tura i els exdiputats Laia Bonet i Toni Comín.
En declaracions als periodistes abans de l'acte, l'alcalde de Lleida i dirigent del PSC Àngel Ros ha destacat que veuen insuficient la declaració que van consensuar els socialistes i ha defensat un més "respecte nacional" de l'Estat cap a Catalunya.
L'eurodiputada al Parlament Maria Badia ha destacat que a la 'Declaració de Granada' tant el PSOE com el PSC han fet esforços, però hi ha una "gran barrera", que és que no es fa esment al 'dret a decidir'.
"Volem que el PSC torni a ser el partit central del catalanisme d'esquerres", i això passa perquè el PSC s'impliqui a fons en el dret a decidir", ha destacat Badia, i per aquest motiu, han decidit diversos militants i dirigents han decidit impulsar aquesta corrent, que es constituirà formalment a la tardor.
L'exconsellera Marina Geli ha assegurat que Agrupament Socialista no vol ser un "reducte" i que la seva aspiració és que el PSC sigui una formació plural, majoritària i un reflex del catalanisme polític.
"No estem fent cap moviment en contra de ningú. Volem eixamplar el PSC, i ens neguem a restar", ha destacat Geli, que ha assegurat que la direcció del PSC ha estat excessivament tímida davant de la reivindicació del 'dret a decidir'.
Coincidint amb aquest acte, Agrupament Socialista ha presentat un manifest, que assegura que mitjançant la 'Declaració de Granada', el PSOE s'ha mogut "però de manera insuficient" i troben a faltar punts com la definició plurinacional de l'Estat, el reconeixement del 'dret a decidir', com hauria de ser la reforma del Senat i el paper de l'Agència Tributària pròpia.
