BARCELONA, 17 nov. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha assegurat que les negociacions per als pressupostos de la Generalitat del 2023 amb els comuns són les més avançades, si bé ha dit que evolucionen amb els altres grups, en referència al PSC i Junts.
"Estem avançant de manera bastant paral·lela amb tots. A nivell de concreció potser estem més avançats amb el grup dels comuns, però avancem bastant en paral·lel", ha sostingut en una entrevista a Catalunya Ràdio d'aquest dijous, recollida per Europa Press.
Preveu una "pròrroga tècnica de poques setmanes" que veu perfectament operativa i ha insistit en la necessitat d'arribar a un acord, ja que prorrogar-los més entorpiria utilitzar els recursos extraordinaris disponibles.
Mas ha defensat elaborar uns comptes de consens a partir de les propostes dels grups i ha dit no descartar cap mesura ara com ara.
Per això, ha manifestat que "la fotografia final d'aquests pressupostos serà la fotografia de consens que surti de les reunions" i ha rebutjat que es puguin atribuir a l'exconseller d'Economia Jaume Giró o a ella mateixa.
COMPTES CONSENSUATS
Mas ha dit que les converses amb el grup de Jéssica Albiach evolucionen bé i que no han traslladat "cap línia vermella", sinó preferències en les quals el Govern treballa: ha xifrat en tres les reunions ja celebrades i ha avançat que divendres en tenen prevista una altra.
Sobre Junts, ha assegurat que la proposta de pressupostos de la Conselleria quan Giró n'era el titular no incorporava cap modificació tributària, i ha dit que no ha rebut el decàleg de mesures que els de Laura Borràs proposaran incorporar.
Si bé ha assenyalat com a socis prioritaris els comuns i Junts, també ha traslladat que negocien amb el PSC i ha rebutjat que arribar a un acord amb els socialistes --amb els qui tindran una reunió tècnica aquest dijous-- sigui una línia vermella.
Quant al context econòmic, ha previst un creixement del PIB del 4,4% el 2022 --que ha considerat gens menyspreable-- i de l'1,7% l'any vinent, i ha assenyalat el mercat laboral com la variable que més resiliència econòmica introdueix, per la taxa d'atur més reduïda en 14 anys.
FISCALITAT
La consellera d'Economia ha defensat que deflactar l'IRPF té "poc impacte individual i un impacte agregat rellevant": ha explicat que per al 30% de les persones amb menys renda suposaria un estalvi anual de 3 euros, mentre que per al 30% dels més rics seria de 24 euros, i que suposaria una pèrdua de 55 milions d'euros per a la Generalitat.
Ha avançat que té "sobre la taula" gravar les emissions de diòxid de carboni dels grans vaixells, si bé ha garantit que això no entorpirà ni el turisme ni el transport de mercaderies.
Sobre l'impacte de la pandèmia, ha assegurat que a Catalunya es van desplegar "més del doble" d'ajuts covid que a qualsevol altra comunitat autònoma --cosa que a parer seu va permetre contenir l'augment de la pobresa i una recuperació econòmica més ràpida-- i ha xifrat en 800 milions la despesa derivada del coronavirus prevista per al 2023.
