BARCELONA, 27 nov. (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra ha reclamat aquest dimarts la seva absolució durant el judici a l'Audiència de Barcelona perquè els augments de salari als directius el 2010, en ple context de crisi, eren "perfectament legals" i no van causar cap perjudici econòmic a l'entitat.
L'advocat de Serra, Pau Molins, ha defensat, en presentar el seu informe final davant la Secció Vuitena de l'Audiència, que els dos acords aprovats pel consell d'administració de Caixa Catalunya al gener i a l'octubre del 2010 en els quals es van aprovar increments salarials són "irrellevants des d'una perspectiva penal".
Molins ha defensat que Narcís Serra "va observar escrupolosament els seus deures de lleialtat a la caixa" com a president, i va designar un nou equip directiu liderat per Adolf Todó, considerat un dels directors generals en actiu més qualificats per la seva gestió al capdavant de Caixa Manresa.
En aquest sentit, ha ressaltat que, en contractar Todó, Serra estava vetllant "pel sosteniment de l'entitat" per donar un gir a la seva política, que en aquell moment patia d'una excessiva dependència del sector immobiliari i amb alt nivell de morositat.
Ha ressaltat que els acords retributius van ser "expressió de la voluntat" de l'entitat, del Banc d'Espanya i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per mantenir l'equip directiu per liderar el procés de fusió.
A més, ha al·legat que van complir amb la normativa requerida: van ser aprovats pels òrgans de govern de l'entitat i van complir amb l'objectiu de preservar l'interès social, i, de fet, van passar per tots els filtres orgànics, la qual cosa "demostra que Caixa Catalunya com a entitat va estar plenament d'acord amb aquells augments".
L'advocat de Serra ha destacat que el FROB, que va injectar 12.000 milions d'euros a l'entitat des del 2010 fins el 2012, "va fer exactament el mateix que va fer Narcís Serra i el consell el 2010" i va mantenir els increments salarials quan es va fer amb el control de l'entitat.
"Per què a Narcís Serra se l'acusa per part de l'acusació pública i l'Advocacia de l'Estat, i no s'acusa els senyors del FROB si van fer exactament el mateix?", s'ha preguntat.
Ha defensat que el Banc d'Espanya, que estava controlant l'entitat en el seu procés de fusió, coneixia els sous: "Se'm fa difícil creure que amb sis inspectors destinats a Caixa Catalunya durant més d'un any no veiessin, o se'ls amaguessin, els contractes amb l'alta direcció".
Així mateix, ha recalcat que els salaris -que el fiscal calcula que van suposar un efecte econòmic de 783.000 euros-- eren "escrupolosament conformes a la normativa nacional i internacional", i que així ho van ratificar els informes de diverses consultores independents.
L'advocat ha rebutjat que l'entitat estigués en una situació de pràctica insolvència, tal com afirma el fiscal Fernando Maldonado, i l'ha blasmat directament que en el seu informe final hagi aportat "poques xifres descontextualtizades per justificar la fràgil situació de l'entitat", i ha recañcat que, segons el Banc d'Espanya, era fonamentalment sòlida.
ADOLF TODÓ
L'advocat d'Adolf Todó, Juan Segarra, que ha compartit gran part dels arguments de Pau Molins, del mateix bufet, ha al·legat que durant el judici ha quedat comprovat que el seu client es va absentar durant la votació del consell d'administració del mes de gener del 2010 que va aprovar l'augment salarial, per la qual cosa directament no pot ser l'autor del delicte, i que en el segon acord només es va aprovar un augment de l'IPC generalitzat.
Segarra ha justificat que Todó canviés la seva versió en aquest punt --al jutjat d'instrucció va dir que sí que va estar present durant la votació-- perquè va fer memòria en preparar la seva defensa, i ha recordat que el seu vot no està recollit en l'acte del consell i que, a més, "l'única declaració que té valor probatori és la que es presta a l'acte de judici oral".
Ha insistit que la decisió d'augmentar el sou no va causar cap perjudici a l'entitat i que es va adoptar perquè l'equip directiu era "professional i capaç" i havia demostrat al consell els seus rendiments, perquè el 2010 Caixa Catalunya va obtenir beneficis.
De fet, ha reblat que "l'únic perjudici existent en aquest cas és el que s'ha causat a les persones aquí assegudes --assenyalant el banc dels acusats--", que han estat víctimes d'un judici paral·lel, i especialment al seu client, que ha vist embarrancada, en paraules seves, la seva projecció professional en el sector financer.
