BARCELONA, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha defensat aquest dilluns aprovar el projecte de pressupostos del 2023 "amb qui sigui que permeti fer una majoria" perquè adverteix que optar per la pròrroga dels comptes implica rigidesa i obstacles.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, recollida per Europa Press, ha assenyalat que la pròrroga és una possibilitat però comporta "obstacles i impedeix implementar polítiques contingudes en el projecte de llei de pressupostos a més de com créixer i tenir flexibilitat".
Per això, el també exdirigent socialista ha assegurat que seria "òptim i desitjable" que s'aprovessin els comptes de l'any vinent, tot i que ha evitat concretar si el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha de buscar els vots del PSC si Junts no hi donés suport.
"Les meves preferències no són de socis per configurar majories sinó de polítiques que puguin ser compartides per una àmplia base de Catalunya", ha sostingut Nadal, malgrat afegir que seria difícil d'entendre que Junts no avalés els pressupostos.
A parer seu, el projecte de pressupostos actual és el que va elaborar Junts, a càrrec de l'exconseller Jaume Giró, tot i que veu possible que, en la negociació per comptar amb el suport d'altres forces, hi pugui haver modificacions que permetin que tirin endavant.
Tot i que no és dels qui "menysprea l'autonomisme per situar-se en l'horitzó últim de la independència", defensa que Catalunya és una nació i que ha de recuperar tremp, gruix i capacitat de decisió amb polítiques concretes.
Sobre "la majoria independentista del 52%" al Parlament, creu que haver-li donat un valor absolut ha estat un excés --en les seves paraules-- perquè considera que en el front independentista i sobiranista hi ha sensibilitats i plantejaments diferents.
1-O
També ha qüestionat que l'1-O fos un referèndum en tota regla "perquè si ho hagués estat, les potències mundials s'haurien afanyat a reconèixer-ne" el resultat, i per això ha demanat poder dir les coses pel seu nom i ser realistes.
"No va ser el (referèndum) d'Escòcia o el del Quebec. Ens vam mesurar però de manera diferent", ha recalcat Nadal que, més enllà de situar com una via possible l'acord de claredat que proposa Aragonès, defensa assajar fórmules per fer possible que Catalunya pugui tornar a votar de manera oficial i amb una pregunta clara sobre el seu futur.
TAULA DE DIÀLEG
En relació amb la taula de diàleg, ha advertit que, tot i que no en forma part, o "avança en una concreció tangible, o és probable que tingui poc futur".
Preguntat per si el president del Govern central, Pedro Sánchez, és de fiar, Nadal ha assenyalat: "No és un partida de pòquer. Ningú no hauria de jugar de farol".
BORRÀS: "UN PUNT DE POPULISME"
El conseller també ha opinat sobre la presidenta de Junts, Laura Borràs, la qual acusa d'haver adoptat una deriva "que li està restant arguments" perquè qüestiona la legitimitat del govern d'Aragonès després de la sortida del seu partit de l'executiu català.
"En la seva evolució, actitud, en el seu discurs hi ha un punt de populisme, que pot no tenir res a veure amb la legitimitat del Govern", ha asseverat.
SOBRE ILLA I EL PSC
Sobre el primer secretari del PSC, Salvador Illa, afirma que la seva trajectòria com a líder de l'oposició ha estat "raonable dins uns límits", i després de recordar la seva sortida del partit, considera que es continua emmarcant en la tradició del catalanisme polític històric malgrat criticar determinades actituds, connivències, col·laboracions i renúncies en relació amb qüestions que veu essencials per a Catalunya.
Així, sobre si creu que el PSC està massa supeditat al PSOE, ha dit: "Crec que és una de les possibles rèmores en la trajectòria del catalanisme en la qual s'inscrivia el PSC".
RAONS D'"EMERGÈNCIA POLÍTICA"
Després de constatar que des que va deixar el PSC no s'ha afiliat a cap partit, s'ha definit com un socialdemòcrata i ha assegurat que la seva decisió d'entrar dins el Govern es deu "a unes raons concretes, gairebé d'emergència política".
Malgrat tenir 74 anys, considera que l'oferta de formar part de l'executiu català ha estat un "regal" i ha negat que digués que no tornaria a la política, a més d'explicar que va acceptar fer-se càrrec de la cartera de Recerca i Universitats perquè és un camp que coneix, mentre que pot ser que no hagués acceptat altres responsabilitats com Territori.
