Va afirmar al Suprem que l'aplicació del 155 per Rajoy "no formava part de l'imaginari" de l'exgovern
MADRID, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de Presidència i exportaveu del Govern Neus Munté va reconèixer el passat 31 de gener al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que no se sent "molt satisfeta" d'algunes manifestacions públiques que va realitzar en les setmanes anteriors al referèndum de l'1 d'octubre una vegada analitzades i "vistes amb el pas del temps".
Així va respondre a preguntes de l'acusació popular exercida per Vox, que la va inquirir per la seva participació el setembre passat en un programa de Catalunya Ràdio en què va afirmar que "per descomptat" hi hauria referèndum d'independència i va qualificar de "lamentables, vergonyoses i terribles" les accions de la Guàrdia Civil aquests dies a Catalunya.
En aquestes declaracions es limitava a defensar la viabilitat del referèndum, que ella creia "possible que es pogués celebrar sempre que hi hagués un acord amb el Govern de l'Estat", segons va manifestar a la seva declaració en l'alt tribunal, als àudios del qual ha tingut accés Europa Press.
De la mateixa manera va contestar l'exconsellera a una pregunta sobre les manifestacions que va realitzar uns mesos abans, el 23 de maig del passat any, en una conferencia-col·loqui amb el títol "Un nou Estat en una Europa en canvi", on va dir que desafiarien "obstacles i querelles" per expressar-se i posar les urnes, en ser "una nació europea per voluntat pròpia".
Munté va dir no recordar exactament aquesta frase si bé va voler deixar clar, davant l'interès mostrat pel magistrat Llarena en la seva resposta a aquest punt concret, que no actuava en qualitat de portaveu del Govern i en cap cas va fer una crida a la desobediència.
"Crec que que és una reflexió sobre el dret a decidir dels ciutadans, i si hi ha una referència a les querelles és perquè estàvem en un moment de forta judicialització", va manifestar l'exconsellera.
Al llarg de les seves manifestacions Munté va insistir davant el magistrat que durant l'etapa en la qual ella formava part del Govern es treballava en un escenari de referèndum acordat, i que el que finalment s'ha produït "no estava sobre la taula en aquest moment".
Per això, l'aplicació per l'Executiu de Mariano Rajoy de l'article 155 de la Constitució "en aquest moment no formava part de l'imaginari" del Govern de la Generalitat.
"NO HO VAIG VEURE VIOLENT", VA DIR SOBRE EL 20 DE SETEMBRE
En relació amb la mobilització enfront de la Conselleria d'Economia del passat 20 de setembre, coincidint amb uns registres ordenats pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Munté va manifestar que no li va semblar que fos un acte violent i que no va saber fins al cap dels vehicles de la Guàrdia Civil que van quedar destrossats --cosa que no li va semblar bé--, ni dels problemes de la comissió judicial per abandonar l'edifici.
Va explicar que ella va acudir a mitjan matí, després de conèixer que s'estaven produint els registres, es va absentar a menjar i després va estar una estona més a la tarda, i que el que va veure mentre va estar allí "va ser bastant normalitat" i trucades constants "a la calma i al civisme" per part dels presidents de les entitats convocants.
Al fil del manifestat per altres investigats, Munté va comparar el referèndum posterior de l'1-O --al qual va acudir a votar amb tota la seva família-- al que va anar la consulta del 9 de novembre de 2014, "que es va saldar amb una desobediència i per tant unes penes d'inhabilitació i multa", en al·lusió a la condemna imposada, entre uns altres, a l'expresident Artur Mas.
La seva dimissió es va precipitar després de la destitució de Jordi Baiget com conseller d'empresa i Coneixement per diferents factors, segons va explicar en el Suprem, alguns d'ells de caràcter familiar, i perquè es trobava "exhausta", tal com li va dir al president Puigdemont, a qui va demanar de forma oral que acceptés el seu relleu en el Govern.
