L'exconsellera, que va dimitir el juliol del 2017, defineix el 20S com a "persones serenes que exercien una protesta legítima"
MADRID, 5 març (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de Presidncia i exportaveu del Govern de Carles Puigdemont, Neus Munté, ha reconegut aquest dimarts a preguntes del fiscal en el judici del procés Jaime Moreno que no va sentir por de veure's embolicada en les responsabilitats penals per sí "respecte" després de ser advertida fins a cinc vegades pel Tribunal Constitucional (TC) pel que fa a les diferents decisions que estava adoptant l'Executiu central del qual va formar part fins al 14 de juliol del 2017.
Munté ha explicat, durant una breu declaració de mitja hora en la vista, que va deixar el crrec per motius de sobrecrrega de feina i després d'una "reflexió personal" amb la seva família. En aquest moment, l'escenari que es contemplava era el de la recerca de dileg amb el Govern de Mariano Rajoy per aconseguir un referndum pactat, ha manifestat.
Al llarg del seu qüestionari, el representant del Ministeri Públic ha tractat de revelar una contradicció entre el que ha dit aquest dimarts Munté i el que la testimoni va manifestar davant l'instructor del cas, Pablo Llarena, en el sentit de justificar el seu cessament en un canvi de situació i per evitar incompliments de resolucions del Tribunal Constitucional (TC).
D'aquesta manera, ha assenyalat que és cert que abans de deixar el seu crrec havia rebut cinc advertiments del tribunal de garanties, si bé l'únic escenari que podia intuir era el de la desobedincia, per l'antecedent de la condemna de desobedincia que es va imposar a l'expresident Artur Mas per la consulta celebrada el 9 de novembre del 2014. Tenia la percepció que la situació seria més problemtica en el dia a dia, si bé mai no va tenir la sensació que s'estigués desobeint, ha puntualitzat.
Munté també ha rebutjat que es produís una cadena de dimissions arran de la protagonitzada per l'aleshores conseller d'Empresa Jordi Baiget, que l'expresident Carles Puigdemont va explicar en termes de prdua de confiana.
Igualment, ha negat conixer el contingut de l'agenda confiscada al llavors número dos de l'exvicepresident Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, que la situava en diverses reunions celebrades des de principis del 2016 en relació amb el procés independentista. En aquest punt, ha reconegut que en aquestes dates arrencava la legislatura i que les reunions amb altres membres del llavors Govern eren "freqüents i constants".
En ser preguntada si en alguna d'aquestes reunions es va parlar de quina seria l'actuació dels Mossos d'Esquadra en el cas de convocar-se un referndum, Munté ha assenyalat que sempre es va parlar, i així ho va traslladar als mitjans de comunicació com a portaveu, que "respondrien com a autoritat judicial a qualsevol ordre que els fes un jutge". Ha afegit que les preguntes dels mitjans de comunicació sobre aquest assumpte la sorprenien "per havia de donar una resposta, no només la que considerés oportuna, sinó la correcta".
REUNIÓ AMB URKULLU
A preguntes de la defensa de l'exconseller Josep Rull, Francesc Homs, Munté ha afirmat que va estar present en una part d'una de les reunions que Puigdemont va tenir amb Iñigo Urkullu, en la qual l'expresident li va demanar que intercedís per assolir un "acord polític" amb el Govern de Mariano Rajoy per celebrar el referndum.
Després de preguntar-li que quina era la intenció de l'expresident catal, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha recordat que s'ha d'interrogar sobre la seva percepció i no la dels altres. "Vaig percebre una voluntat sincera d'aconseguir un acord amb l'Estat", ha indicat sobre aquesta qüestió.
Finalment, sobre els fets del 20 de setembre durant l'escorcoll de la Conselleria d'Economia, Munté ha dit que va ser a la protesta i que all només hi va veure "persones serenes" que exercien una "protesta legítima".
També ha assegurat que va presenciar les intervencions que van fer els líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i mnium Cultural, Jordi Snchez i Jordi Cuixart, respectivament, quan es van adrear als manifestants i que es van limitar a demanar "tranquillitat i civisme". "No vaig veure cap altercat i no es va cridar a res que no fos a la serenitat i tranquillitat", ha apuntat.
