MADRID 14 gen. (EUROPA PRESS) -
L'associació de juristes Movimiento24DOS recorrer en apellació la inadmissió de la querella que va presentar contra la jutgessa belga encarregada de tramitar la demanda civil presentada contra el magistrat Pablo Llarena per part de l'ex-president catal Carles Puigdemont, el seu advocat i els quatre exconsellers a Blgica.
Segons la interlocutria de la jutgessa de l'Audincia Nacional María Tardón en la qual s'inadmet la querella, aquesta decisió es podr recórrer tant en reforma --davant de la mateixa magistrada-- o en apellació --davant de la Sala Penal--. Diverses fonts de l'associació de juristes han confirmat a Europa Press que presentaran un recurs, per directament davant de la Sala.
Tardón ha inadms aquest dilluns dues querelles molt similars, la del Movimiento24DOS i una altra del partit Vox contra la jutgessa del Tribunal de Primera Instncia Francfon de Brusselles Anne Dessy, Puigdemont, el seu advocat, Gonzalo Boye, i els quatre exconsellers --Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret--.
Vox veia en la seva actuació contra Llarena diferents delictes de rebellió i alternativament de sedició i contra la pau i independncia de l'Estat, prevaricació i usurpació de funcions. La plataforma de juristes argumentava en el seu escrit diversos delictes de prevaricació, usurpació de funcions, fals testimoni i falsedat documental.
ERROR EN LA TRADUCCIÓ
La demanda de Puigdemont i els seus exconsellers contra Llarena, l'instructor de la causa del procés al Suprem, té el seu origen en unes declaracions que el magistrat va fer l'estiu passat i en les quals un error en la traducció al francs va fer aparixer un important matís: mentre que ell va utilitzar el condicional per referir-se als encausats en la causa del procés, en la denúncia presentada afirma que van cometre els delictes dels quals estava parlant.
Després de l'admissió de la demanda per part de la jutgessa belga i la interposició de les querelles a l'Audincia Nacional, la titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 descarta ara la competncia de la jurisdicció espanyola per entrar a examinar l'actuació de la jutgessa belga pels mateixos arguments pels quals s'ha d'excloure la revisió per part de la Justícia belga de les actuacions que el Tribunal Suprem ha dut a terme en l'exercici de la seva jurisdicció.
"És evident que els mateixos arguments que ens porten a excloure la revisió de les actuacions jurisdiccionals del Tribunal Suprem espanyol per part de la Justícia belga, o que la mateixa pugui examinar cap gnere de responsabilitat contra el magistrat demandat per unes actuacions dutes a terme en l'exercici de la seva jurisdicció, han de portar-nos 'a contrario sensu' a sotmetre a l'enjudiciament dels tribunals espanyols les actuacions que una jutgessa del Regne de Blgica hagi pogut fer", explica la magistrada.
ELS FETS NO TENEN ENCAIX EN ELS DELICTES
Així mateix, Tardón considera que els delictes atributs a Puigdemont i als seus exconsellers en la querella de Vox --rebellió, sedició i contra la pau i independncia de l'Estat-- per la seva demanda contra Llarena no poden configurar "ni remotament" els tipus penals esmentats. "Cap dels fets que se'ls atribueixen en les querelles examinades no pot tenir cap encaix en les conductes objectives que castiguen els preceptes penals enunciats", explica.
Aix sí, la jutgessa de l'Audincia Nacional aprecia una "evident intenció" de Puigdemont, el seu advocat i els exconsellers "d'intentar desacreditar les actuacions de Llarena i sotmetre-les a la censura de la jurisdicció d'un Estat estranger, de posar en marxa una estratgia dirigida a esbiaixar i, en suma, a defraudar els instruments i les garanties que estableix l'ordenament jurídic espanyol per assegurar la independncia de la seva actuació, i vulnerar amb aix la integritat i immunitat de la jurisdicció espanyola".
Pel que fa als delictes de falsedat documental o de fals testimoni per la traducció incorrecta de les paraules de Llarena, Tardón sí que considera que sí que podrien encaixar en el tipus penal del que a més en aquest cas seria competent l'Audincia Nacional, si bé conclou que aquesta conducta no es pot perseguir si no és l'agraviat o la Fiscalia els qui interposen la querella.
