Publicat 23/04/2019 14:15

Un mosso reconeix que la "tensió" durant el 20S els va impedir intervenir

Marchena pone coto a los intentos de las defensas de poner en duda la investigación
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

MADRID, 23 abr. (EUROPA PRESS) -

El judici del procés independentista al Tribunal Suprem s'ha reprs aquest dimarts amb la intervenció de diversos treballadors i crrecs de la Generalitat i amb la declaració també d'un sergent dels Mossos d'Esquadra, pertanyent al dispositiu de mediació, que ha reconegut la "tensió" que hi va haver el 20 de setembre del 2017 en la massiva concentració davant la Consellera d'Economia, circumstncia per la qual va decidir no actuar pels desperfectes que segons va poder observar patirien els vehicles de la Gurdia Civil.

A preguntes de l'advocat Javier Cremades, que representava en aquesta sessió l'acusació popular que exerceix Vox, l'agent ha reconegut que van témer per la seva integritat física si decidien intervenir davant l'"illícit penal" que estaven observant respecte als vehicles policials. "Si s'haguessin produt danys en els vehicles en aquell moment hauríem d'haver actuat, per estvem sols i ningú no ens podia auxiliar, així que ens en vam anar per la porta de la Conselleria. Es tractava de prevenir aquest risc", ha reconegut.

L'agent ha narrat com va acudir al lloc de la protesta juntament amb altres agents de mediació, així com la seva participació en diverses reunions que al llarg de tot el matí van tenir lloc a l'entrada de les installacions autonmiques amb els comandaments de la Gurdia Civil.

En aquestes trobades van ser-hi presentis la intendent dels Mossos Teresa Laplana --processada per sedició per l'Audincia Nacional-- els comandaments de la Gurdia Civil que comandaven l'escorcoll judicial que s'estava fent i els líders de l'ANC Xavier Vidal i posteriorment Jordi Snchez --a qui demanen 17 anys per rebellió en aquest procediment--. Sobre tots dos ha assenyalat que la seva actitud va ser collaborativa amb els agents d'autoritat.

En tot cas, el testimoni ha insistit que els criteris sobre l'activació o no d'un passadís de seguretat per a l'entrada o sortida de la comitiva judicial va dependre dels criteris "tcnics" de la unitat d'ordre públic dels Mossos, i que "així es va fer". La preocupació eren les armes dels vehicles, un extrem que en cap moment es va comunicar als responsables de l'ANC, que eren apartats quan es travava l'assumpte segons aquest mosso.

Pel que fa a l'1-O, l'agent ha relatat que va ser mobilitzat des de les 6.00 hores per acudir a diversos collegis, entre ells el Ramon Llull a Barcelona, i que de fet van va provar de fer la feina de mediació parlant amb els ciutadans, que eren "gent hetererognia, sense un responsable". "Parlar és molt fcil per que t'escoltin i et facin cas és més difícil, i aix és el que no es va aconseguir", ha reconegut a les preguntes de l'advocat de Vox, que és la part que l'havia sollicitat com a testimoni.

FACTURA D'UNIPOST DESMESURADA

En la sessió d'aquest dimarts també ha declarat davant el tribunal David Badal, tcnic administratiu de la direcció de serveis de la Conselleria de Treball que dirigia Dolors Bassa, a proposta de l'Advocacia de l'Estat.

Aquest testimoni ha explicat que a mitjans de setembre del 2017 va rebutjar una factura d'Unipost perqu el període de facturació era "de només un dia" i perqu l'import era "desmesurat". No era la primera vegada que es denegava una factura d'aquesta empresa, per aquesta vegada es va fer perqu es reclamaven quantitats que eren "inusuals, fora del que és normal d'un mes de treball", ha concretat.

A preguntes de l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, el tcnic ha reconegut que li va cridar l'atenció aquesta factura i que per aix ho va comentar "com una ancdota" amb els seus companys, per tot i així en cap moment va comunicar aquest fet amb cap responsable "que promogués el servei" ni amb la mateixa empresa, en la qual es van confiscar més de 45.000 targetes censals per al referndum de l'1 d'octubre.

UN ALTRE COP A BADALONA

A continuació ha comenat a declarar el primer testimoni de Vox, Josep María Cerveró, un soci de l'ANC i mnium Cultural que es trobava a Badalona (Barcelona) el 25 de setembre del 2017, en l'incident per una confiscació de cartells que resaven 'Hola Europa' i 'Hola República' per part de la policia local del municipi.

Aquesta persona ha fet un testimoniatge molt coincident amb el d'altres testimonis que han declarat en sessions anteriors sobre aquest fet concret, entre ells els policies locals implicats. Sobre el president d'mnium Cultural Jordi Cuixart --per a qui demanen 17 anys de presó per rebellió en aquest procediment-- ha reconegut la seva participació en l'incident després de ser alertat de qu passava mentre sopava en un local del municipi.

Segons aquest testimoni, els agents locals es van confiscar del material, que van introduir en el cotxe policial, i en aquell moment va arribar Cuixart juntament amb més persones que van demanar que ho deixessin córrer perqu es tractava només d'uns cartells en els quals posava 'Hola Europa', si bé després ha reconegut que estaven "en el context del referndum".

Sobre el president d'mnium, a preguntes de l'advocada defensora aquest ciutad ha afirmat que la seva actitud va ser "calmada, amb les mans a les butxaques", sense que en cap moment animés els altres a actuar contra els policies.

L'interrogatori d'aquest testimoni per part del fiscal Jaime Moreno ha merescut diverses interrupcions per part del president de la sala, Manuel Marchena, que ha retret al representant del Ministeri Públic que insistís en alguns detalls --com la manera en la qual el testimoni va ser convocat per a l'enganxada de cartells-- que no tenien cap sentit, tenint en compte a més que l'"assumpte de Badalona" ha estat objecte d'un extens tractament durant diverses sessions d'aquest judici.

ES PARLAVA DE REFERNDUM PACTAT

Un altre dels testimonis ha estat l'exsecretari del Govern de la Generalitat Joan Vidal, destitut el juliol del 2017 a petició prpia per tornar a la seva "activitat privada", segons ha explicat. Ha assegurat diverses vegades que en totes les reunions en les quals va participar amb responsables del Govern de Carles Puigdemont per parlar del referndum es feia sempre amb la "voluntat d'acordar" la votació amb el Govern central i no de manera "unilateral".

L'advocada de l'Estat ha insistit sobre aquest aspecte i ha preguntat si l'acte del 9 de juny del 2017 en qu es va presentar la pregunta era una decisió unilateral. Vidal ha rebutjat aquesta posició i ha postillat que "es plantejava públicament que s'estava obert a negociar per dur-lo a terme", no obstant aix, ha adms que posar una data concreta sense pactar era "un element per posar pressió a la negociació".

D'altra banda, a preguntes de Vox --acusació que ha sollicitat la seva compareixena-- sobre si coneixia l'agenda de Josep María Jové, número dos de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l'exsecretari del Govern ha indicat que hi tenia una "estreta relació" perqu tots dos tenien la funció de coordinar l'acció del Govern per que "no li mirava la llibreta".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés