MADRID 7 maig (EUROPA PRESS) -
L'expolicia acusat de tortures durant el franquisme Juan Antonio González Pacheco, lies 'Billy el Niño', ha mort a primera hora d'aquest matí en una clínica de Madrid a causa de la covid-19, segons han confirmat a Europa Press fonts policials.
Segons ha avanat 'eldiario.es', González Pacheco es trobava ingressat a la clínica San Francisco de Asís des de feia diversos dies, on ha mort cap a les set del matí després de patir unes complicacions al ronyó derivades de la covid-19.
La possible retirada de les medalles de Billy el Niño ha estat objecte de debat des de la moció de censura que va ajudar Sánchez a ocupar la presidncia del Govern central, una de les exigncies d'Unides Podem i que l'executiu va reprendre després del pacte d'investidura al gener.
INCREMENT DE LA PENSIÓ PER LES MEDALLES
La Mesa del Congrés també va acabar acceptant que el Govern espanyol remetés a la cambra l'informe sobre el full de servei del torturador franquista Antonio González Pacheco, que gaudia d'un increment del 50% de la pensió grcies a quatre medalles que li van concedir entre el 1972 i 1982.
El passat 11 de febrer, un mes abans de l'estat d'alarma, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es va mostrar convenut que es podrien retirar les medalles a Billy el Niño grcies a la nova llei de memria histrica que havia presentat el PSOE al Congrés.
Segons el nou articulat que es va presentar el 24 de gener, la llei faculta el titular d'Interior a tramitar la revocació dels premis. La portaveu del Grup Socialista, Adriana Lastra, va assegurar que esperava que la norma es tramités "com més aviat millor". "No defensem un torturador franquista", va dir.
L'article 12 inclou el mecanisme per retirar les condecoracions a la Policia Nacional en virtut de la Llei 5/1964, i de la Gurdia Civil de la Llei 19/1976, "quan quedi acreditat que el beneficiari, abans de la concessió, havia realitzat actes o observat conductes manifestament incompatibles", recull el text.
PROCEDIMENTS JUDICIALS
En el pla judicial, González Pacheco es va arribar a asseure al banc de l'Audincia Nacional en virtut d'una petició d'extradició d'una jutgessa de l'Argentina, país on havia estat denunciat per 13 suposats delictes de tortura que s'haurien produt entre el febrer del 1971 i setembre del 1975.
L'expolicia la va rebutjar en la vista d'extradició que es va celebrar el 2014, en la qual també va dir que no recordava "amb certesa" si havia coms cap delicte en l'exercici de la seva professió: "Potser alguna cosa fa molts anys de maltractaments, per crec que no vam ser condemnats".
La Secció Segona de la Sala Penal va denegar l'extradició de l'expolicia perqu considerava que els fets prescrivien al cap de deu anys, i després d'haver estat denunciats el 2010 i 2012, els magistrats van estimar que "el període de prescripció estava mpliament complert".
Així mateix, també van rebutjar que els fets fossin catalogats com delictes de lesa humanitat, que no prescriuen, "per més que constitueixin delictes de tortura a detinguts per un grup determinat, allat i concret de funcionaris policials".
No obstant aix, les víctimes van tornar a obrir un procés judicial per suposades tortures durant el franquisme quan van presentar l'estiu passat als jutjats de Madrid una querella collectiva contra diversos antics membres de la Brigada d'Informació Social, entre els quals González Pacheco.
Aquella querella se suma a les 12 anteriors que es van interposar contra Billy el Niño i altres expolicies. A tot Espanya se n'han presentat almenys 36 per delictes de tortures en un context de crims contra la humanitat durant l'última etapa del franquisme contra membres de la Policia i la Gurdia Civil.
