AMSTERDAM, 20 oct. (Reuters/EP) -
L'ex-primer ministre holandès Wim Kok, un dels grans proponents europeus del centrisme, ha mort aquest dissabte als 80 anys d'edat per una insuficiència cardíaca, segons ha informat el Partit Laborista.
Kok, primer ministre holandès de 1994 a 2002, va supervisar un període de fort creixement econòmic en els Països Baixos, liderant tres coalicions centristes.
La seva carrera pública s'inicià quan Kok va començar a treballar activament en el sindicalissmo de principis dels 60 sota l'unió Bouwbond NVV. Allà, en els anys següents, va ocupar els càrrecs de secretari, vicepresident i president de la Confederació de Sindicats dels Països Baixos (NVV).
Entre 1976 i 1985, Kok va ser president de la Federació de Sindicats Holandesos (FNV) i vicepresident del Consell Socioeconòmic (SER). El 1986, Kok va ser triat membre de la Cambra baixa per al Partit Laborista(PvdA). Va succeir a Joop den Uyl més tard aquest any com a líder del partit, amb el qual també es va convertir en líder de l'oposició.
Kok va donar els seus primers passos com a funcionari del govern el 1989, quan es va convertir en Ministre d'Hisenda. Com a responsable de la cartera, Kok va treballar per reduir el dèficit al pressupost nacional. Això es va fer, entre altres coses, per un augment en els impostos especials sobre el combustible dels automòbils, una mesura que es va conèixer com 'el cèntim de Kok'.
La seva etapa com a primer ministre va estar marcada per la política exterior i per la guerra dels Balcans. La investigació oficial que va concloure el 2002 l'Institut per a Estudis de Guerra, Holocaust i Genocidi (NIOD) va determinar que els uniformats neerlandesos no podrien haver evitat la massacre de Srebrenica perquè no comptaven amb els mitjans necessaris per a això, si bé va afirmar que van silenciar l'ocorregut.
La publicació de l'informe del NIOD va provocar la dimissió en bloc del Govern de Wim Kok. "De cap manera assumim la culpa del que va passar en Srebrenica, però sí la nostra responsabilitat", va explicar llavors el primer ministre socialdemòcrata.
