Va deixar la primera línia política el 2014, després de pilotar, amb Mariano Rajoy, l'abdicació de Joan Carles I
MADRID, 10 maig (EUROPA PRESS) -
La defunció d'Alfredo Pérez Rubalcaba aquest migdia a Madrid suposa l'adéu a un dels protagonistes de la vida política espanyola dels darrers 35 anys, en els quals va ser alt crrec governamental, diputat durant 21 anys, ministre, vicepresident, líder del PSOE i candidat a la presidncia del Govern d'Espanya. Rubalcaba va abandonar la primera línia política el 2014 després del mal resultat que va obtenir el seu partit en les eleccions europees celebrades aquell any i ara es dedicava a fer classes a la universitat.
Bon negociador i hbil parlamentari, va ser una de les figures centrals de la política espanyola dels governs de Zapatero. Va ser negociador de l''Estatut' i ministre de l'Interior quan ETA va anunciar el final de la seva "activitat armada" el 2011. El seu últim 'servei', com a líder del PSOE, va ser pilotar amb el llavors president del Govern central, Mariano Rajoy, l'abdicació del rei Joan Carles.
Nascut a Solares (Cantbria) el 1951, Rubalcaba va viure des de la seva infncia a Madrid. El collegi Nuestra Señora del Pilar --el mateix pel qual van passar Javier Solana o José María Aznar-- li va deixar amics com Jaime Lissavetzky, amb el qual després compartiria activitat política. Una lesió el va apartar de les pistes d'atletisme, en les quals presumia de no baixar dels 11 segons en els 100 metres.
Com a doctor en Química Orgnica, va obtenir la plaa de professor titular a la Universitat Complutense de Madrid, la mateixa a la qual va tornar el 2014, quan es va retirar de la política.
Militant del PSOE des del 1974, la seva activitat a l'Executiu va comenar el 1982, quan, en el primer Govern de Felipe González, va ser nomenat director del gabinet tcnic de la Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca. En els anys següents va anar ascendint al ministeri fins a convertir-se el 1992 en ministre d'Educació i Cincia. Des d'all va impulsar la LOGSE i va participar en la redacció de les lleis de la Cincia i de la Reforma Universitria (LRU). La seva fama de bon negociador va arrencar amb les mobilitzacions estudiantils del curs 1986-1987. Ell solia recordar amb gran estima la seva etapa en aquest Ministeri.
El 1993, en l'últim Govern de Felipe González, va ser nomenat ministre de la Presidncia i va exercir de portaveu i defensor de l'Executiu els anys més durs del felipisme per les revelacions sobre les actuacions dels GAL.
Al llarg de la seva carrera política va ser diputat per Toledo, Madrid, Cantbria i Cadis. Quan el PSOE va tornar al Govern el 2004, va ser portaveu parlamentari fins el 2006, encara que amb una influncia a l'entorn de Zapatero que superava les seves competncies al Congrés.
Encara que Rubalcaba havia optat per José Bono en el 35 Congrés del PSOE que va enaltir Zapatero, immediatament es va sumar a l'equip del lleons i tindria un paper clau en la campanya electoral del 2004, fins al dia abans de la cita amb les urnes. En plenes protestes de carrer contra el PP per reclamar la veritat de l'autoria sobre l'atemptat de l'11M, Rubalcaba va pronunciar la frase "els espanyols es mereixen un Govern que no els menteixi", que va contribuir a la mobilització de l'electorat d'esquerra en aquelles eleccions, donant-li la victria al PSOE.
Com a portaveu parlamentari en la primera legislatura de Zapatero, Rubalcaba va participar en les negociacions per rebaixar al Congrés l'Estatut que havia aprovat el Parlament catal. El 2006, any en qu va ser nomenat ministre d'Interior, es va implicar personalment en la negociació amb ETA i va viure directament el seu fracs, amb l'atemptat del 30 de desembre a l'aeroport madrileny de Barajas.
Va seguir guanyant pes al Govern de Zapatero el 2010, quan va sumar-se a la cartera d'Interior, la Vicepresidncia i Portaveu. Ja llavors just un any abans que ETA anunciés el final de la seva activitat criminal, bona part del PSOE l'assenyalava com a successor per intentar redrear unes sigles en caiguda lliure per la gestió de la crisi econmica.
UNA PUGNA AGRA PEL LIDERATGE
Rubalcaba va ser, en efecte, candidat socialista en les generals avanades el 2011 i, malgrat la derrota --110 escons--, va pugnar per liderar el partit. El PSOE es va obrir entre Rubalcaba i la seva contrincant, la també exministra Carme Chacón (morta el 2017), i l'aspirant va obtenir la seva victria per només 22 vots.
Va exercir així de líder de l'oposició a Mariano Rajoy, fins que va anunciar la seva intenció de renunciar el maig del 2014, res més perdre les eleccions europees. Uns dies després, el 2 de juny, el rei Joan Carles comunicava la seva abdicació. Abans de marxar definitivament, Rubalcaba es va assegurar que el PSOE mantenia el respecte constitucional i donava suport a la llei que va fer efectiva la successió al tron.
Aquella tardor del 2014, Rubalcaba no va tornar al Congrés, sinó a la Facultat de Cincies Químiques, en qu va tornar a fer classe als 63 anys. També va formar part del consell editorial del diari 'El País'.
RELACIÓ FREDA AMB SÁNCHEZ
Més enll d'intervencions ocasionals, els darrers anys es va mantenir apartat de la primera línia, per va fer saber la seva distncia respecte a Pedro Sánchez. Ell va encunyar l'expressió "govern frankenstein", el 2016, per criticar la possibilitat d'un pacte amb Podem i els independentistes.
Una de les últimes desavinences que va tenir amb Sánchez es va produir després de la decisió de no promocionar Elena Valenciano --número dos de Rubalcaba en la seva etapa com a secretari general del PSOE-- per dirigir el Grup Socialista al Parlament Europeu, una decisió que anticipava la decisió de Sánchez de prescindir de Valenciano en la candidatura a les europees d'aquest proper 26 de maig, com així va ser.
En protesta pel veto a Valenciano, Rubalcaba va rebutjar la invitació a acudir a l'Escuela de Buen Gobierno que Sánchez va celebrar al districte madrileny de Villaverde el mar del 2018 amb l'objectiu d'escenificar la unitat del partit després de mesos de turbulncies internes. Aquesta imatge d'unitat interna va haver d'esperar fins que a finals de maig d'aquell any, i de manera sorprenent, Sánchez va tirar endavant una moció de censura per primera vegada en democrcia.
Ja com a president del Govern central, Sánchez va oferir sense xit a Rubalcaba ser el candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid, proposta que l'exministre va rebutjar. Les últimes entrades al seu lloc web de Facebook van ser, al mar, per reconixer la feina d'Elena Valenciano i per reivindicar la "jornada histrica" del 8 de mar.
