Considera que nomenar polítics a la presó com a consellers està abocat al "fracàs"
BARCELONA, 18 maig (EUROPA PRESS) -
La portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD) a Catalunya, Montserrat Comas, ha reflexionat sobre els primers gestos del president del Govern, Quim Torra, afirmant que cal esperar a veure les seves decisions de govern i si la seva aposta per mantenir la república és "retòrica" o es tradueix de nou en la via de la unilateralitat.
En una entrevista d'Europa Press, la magistrada de l'Audiència de Barcelona ha avaluat que defensés construir una república: "Hem d'esperar almenys uns dies, un temps raonable, per saber si estem només davant d'una retòrica verbal política i de simbologia, que no comparteixo i que no ajuda l'estabilitat".
Així, considera que quan comenci amb la seva tasca de govern es veurà si aquest discurs tan sols va ser "una exteriorització verbal per mantenir una simbologia o si es traduirà en fets que puguin portar novament a una etapa política d'unilateralitat".
"No ho sabem. Prefereixo esperar. S'ha de jutjar el president, els seus consellers i les actuacions del Govern a partir de fets concrets i les decisions que adoptin, d'actes i fets, i no per les paraules", ha precisat.
Sobre la proposta de designar els exconsellers que estan a la presó provisional per formar part del proper Govern, considera que està abocada al "fracàs" perquè augura que s'impugnarà davant el Tribunal Constitucional.
INTERLOCUTORS
La portaveu de JJpD ha opinat que els sis mesos de l'article 155 de la Constitució i l'absència de Govern han creat una "problemàtica" perquè, en no tenir interlocutors, hi ha molts assumptes de l'Administració de Justícia que s'han retardat.
També considera que les relacions institucionals han quedat afectades a Catalunya després d'aprovar-se les 'lleis de desconnexió' al Parlament el 6 i 7 de setembre, "quan s'originen de manera explícita les conseqüències del full de ruta adoptat per les forces sobiranistes".
"És evident que en les relacions institucionals entre el Govern de la Generalitat i la Presidència del TSJC i Sala de Govern hi ha hagut tensions que s'han expressat, i no és bo", ha dit.
Ha desitjat superar una etapa d'anormalitat política i institucional en les relacions institucionals i tornar a una "estabilitat política dins del marc constitucional i legal i que les reivindicacions ideològiques d'un sector sobiranista legítimament es facin per vies de reformes legislatives o pactes necessaris amb l'Estat".
"COP" A L'EUROORDRE
Comas considera que el rebuig l'euroordre del TS pels exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig per part del tribunal de primera instància és un "cop" a la tramitació d'aquesta euroordre, i pot afectar el procediment i la imatge de la justícia espanyola.
Però ha puntualitzat que el rebuig és per la forma, no el fons, i que, si en els casos encara pendents d'una decisió --com el de Carles Puigdemont a Alemanya-- es rebutgés per una disparitat de criteri sobre els delictes, "processalment no vincularia els processats, però hi hauria repercussió indirecta".
És a dir, la decisió no vincularia i es podria seguir el procediment espanyol, però "afectaria més a la imatge i al debat jurídic, social i polític", quedant molt afectat el principi d'igualtat, qüestionant-se la visió de la justícia espanyola que els fets a Catalunya encaixin en un delicte de rebel·lió.
Respecte a si aquesta decisió belga, així com la inicial del Tribunal de Schleswig-Holstein de no veure delicte de rebel·lió, poden posar en perill el sistema de confiança i cooperació judicial en la UE, ha dit que no ha de perjudicar la resta de relacions entre jutges europeus, i ha recordat que les relacions són bones malgrat que pugui haver-hi en ocasions diferencies de criteri.
Comas ha defensat que les decisions del magistrat del TS Pablo Llarena, instructor de la causa del procés sobiranista, estan fundades i motivades: "No comparteixo en absolut que tingui motivacions ideològiques ni polítiques en cap de les decisions que ha pres".
